La teva saviesa em sobrepassa

Generalment una visita a la Universitat de Cervera implica parlar una mica de l’edifici i de la seva història. Si et toca una guia amb bons coneixements podràs saber alguna cosa més. Cas contrari, com em va passar a mi, t’hauràs de conformar amb quatre anècdotes i poc més.

Un dels patis interiors de la Universitat de Cervera amb el pou al mig.
El pati i el pou.

Tot i que necessita una bona restauració, el monumental recinte segueix causant sorpresa, tant per les seves descomunals dimensions, com per les històries que amaga.

Al marge d’això em va cridar l’atenció un detall: la quasi obsessiva presència de la Immaculada Concepció a la Universitat de Cervera. De totes maneres, primer faré un breu resum per entendre què coi fa aquest edifici en una població tan petita.

Aquarel·la de la façana de la Universitat de Cervera.
Un edifici amb bona façana.

Absolutisme guanyador

Quan el 1714 cau Barcelona i Cardona davant les tropes borbòniques, Felip V instaura l’absolutisme. El famós decret de Nova Planta aboleix les lleis i les institucions catalanes, incloses les universitats. Cal recordar que durant aquesta mena de guerra civil entre els partidaris de Felip V i els de l’arxiduc Carles, Cervera es va posar del costat del primer.

Com a compensació a aquesta “fidelísima ciudad” pels danys soferts, el nou rei la converteix en ciutat i hi construeix la que durant més d’un segle serà l’única universitat a Catalunya. Estratègicament era el lloc idoni, ja que era una població petita, aïllada, sense plaça militar i per tant, fàcil de controlar.

Coronament de la façana barroca amb la corona reial.
Discreció monàrquica.

Ensenyament dubtós

D’una banda, l’imponent edifici barroc va ser costós i va trigar prop de vint anys a ser acabat. De l’altra banda, sembla que l’alumnat no s’hi trobava a gust i preferia marxar a altres universitats més prestigioses com Madrid o Salamanca. Al cap i a la fi, la política del centre no estava gaire pels nous avenços.

L’estricta i fèrria disciplina a la qual estaven sotmesos els estudiants incloïa un tribunal acadèmic que tenia més jurisdicció que les autoritats civils. La universitat tenia més de caserna que no pas de lloc d’ensenyament. Tot i això, cal recordar que d’aquí van sortir personatges de la talla de Narcís Monturiol o Jaume Balmes entre altres.

Com a curiositat, observa els pinacles que coronen les dues torres. Veuràs un parell d’àguiles amb una corona. A més de simbolitzar el poder reial, les ales esteses representen també la protecció de les persones que hi ha al recinte.

Àguila coronada al capdamunt d'una de les torres de l'edifici.
L’águila coronada.

Carrers dedicats

Ja que hi sóm ens fixem en els tres carrers que envolten l’edifici de la Universitat de Cervera, ja que porten el nom de sengles personatges molt vinculats a aquest centre. En primer lloc tenim Jaume Llucià Balmes i Urpià, Jaume Balmes pels amics. Nascut a Vic el 1810, ha estat un dels filòsofs més influents dins del pensament catòlic i -no ho oblidem- de dretes.

A continuació tenim el carrer dedicat al Canceller Dou. Ramon Llàtzer de Dou i de Bassols va néixer a Barcelona el 1742. Va ser jurista, religiós i polític, arribant a diputat a les Corts de Cadis. Es va doctorar en lleis a Cervera i va ser ordenat sacerdot. Més tard es convertiria en canceller -actualment seria rector- de la Universitat de Cervera. Va defensar diverses mesures econòmiques i polítiques que beneficiaven Catalunya.

Finalment un estret carrer porta el nom de Manuel Ibarra. Aquest impressor nascut a Saragossa el 1709 es va fer càrrec de la impremta de la Universitat. Durant prop d’un segle va ser dirigida per ell i els seus successors i va gaudir d’un gran prestigi.

Placa de carrer amb el nom de l'impressor Manuel Ibarra.
El carrer de l’impressor.

La dona resplendent

Abans d’entrar, mira detingudament la portalada barroca. Al capdamunt, una descomunal corona reial no deixa cap dubte sobre qui va manar la construcció. Més avall, que encara hi ha categories, una fornícula aixopluga la imatge de la Verge. Més ben dit de la Immaculada Concepció.

Similars representacions les trobaràs a la porta del paranimf, a l’espectacular retaule rococó i a algun dels vitralls de la mateixa sala refets posteriorment. Un text bíblic ens ajuda a saber qui és ella: “… una dona vestida de sol, amb la lluna sota els peus i una corona de dotze estrelles sobre el cap” (Ap 12,1). Abans de seguir, però, cal consultar el passat.

Escultura de l'Immaculada Concepció a la portalada barroca de la Universitat de Cervera.
Maria, la barroca.

Festejant l’embaràs

Cap al segle V se celebrava la festa de la Concepció de Santa Anna, és a dir, quan es va quedar miraculosament embarassada de Maria. Però sembla que el fet no tenia una base prou sòlida i es va eliminar del calendari.

No obstant això, en un concili celebrat al segle XV es va suggerir tornar a incloure la concepció de la Verge Maria entre les festivitats. Ara bé, va ser Pius IX qui el 1854 va dir que vinga la festa i la convertí en un dogma, és a dir, una veritat que, tot i no haver-hi cap prova ni bíblica ni apòcrifa, no admet rèplica.

Vitrall de la Universitat de Cervera amb la imatge de l'Immaculada Concepció.
L’Imma coronada.

Qui és l’Imma?

El dogma de la Immaculada Concepció afirma que, com que Maria havia de ser la mare de Déu, aquest la preservà de tot pecat des de l’instant mateix de la seva concepció. Ai, si és que tots volem el millor pels nostres fills!

Però, quin pecat?, diràs tu. Doncs aquell que, segons el relat bíblic, arrosseguem tots els mortals des que la golafre d’Eva i el calçasses d’Adam van menjar el que no devien.

Grup escultòric de la Immaculada Concepció al paraninf de la Universitat de Cervera.
Èxtasi barroc.

Simbolisme celestial

Sigui com sigui, el cas és que l’Imma va passar a ser considerada com el paradigma de la saviesa. Per si hi havia cap dubte, un text -fora de context- va servir per demostrar el que era indemostrable: “La teva saviesa em sobrepassa” (Salms 138, 2).

En realitat el text hi ha qui el tradueix com “Les teves paraules sobrepassen la teva anomenada“. Però tant és. D’una manera o altra, en cap moment es refereix a Maria sinó a Déu. Aquests són els misteris de la fe.

Com pots imaginar, aquest misteri ha estat objecte de controvèrsia, no només per part de persones que l’han refutat també amb les Escriptures a la mà. Fins i tot el venerat Tomàs d’Aquino, al segle XIII va arrufar el nas davant aquesta festivitat.

La frase, degudament escrita en llatí, apareix ineludiblement al voltant de qualsevol imatge de la Immaculada Concepció dins i fora de l’edifici.

Vitrall amb la representació de la Verge Maria entre l'escut de Catalunya i el de Lleida.
Saviesa divina.

Patrona de la universitat?

Al segle VIII Sant Ildefons de Toledo va instaurar la festa de la Immaculada Concepció a la península. Vuit-cents anys després la Universitat de València va ser la primera a venerar-la de manera oficial. Aviat ho farien altres universitats, la de Barcelona també.

Pintar-la o esculpir-la es va convertir en la gran obsessió de pintors i escultors. Al segle XVIII Carles III va proposar-la com a patrona d’Espanya i de totes les seves possessions i com hem vist, el sant pare va dir endavant les atxes. I aquí tenim l’Imma que vetlla que els estudiants aprenguin el que toca.

Escultura barroca de la Immaculada Concepció a la porta d'entrada del paraninf de la Universitat de Cervera.
Entrada apoteòsica.

Escut amb llegenda

A l’edifici també apareix l’escut de Cervera de diverses formes, però sempre amb la imatge d’un cérvol. És un dels més antics distintius heràldics de Catalunya.

Al segle XIV el rei Pere III acampà el seu exèrcit als afores de Cervera. Es preparava una gran batussa contra les tropes castellanes que havien envaït les terres. Explica la llegenda que veieren una família de cérvols i el rei manà respectar-los mentre pasturaven. Una nit el rei es despertà per un estrany soroll i va fer llevar tothom i posar-se en guàrdia. Descobriren que l’enemic atacava per sorpresa, però les tropes reials van sortir victorioses.

Després de la contesa, el monarca va voler esbrinar què havia estat aquell soroll que tan oportunament l’havia despertat. Va descobrir que la família de cérvols, agraïda pel tracte rebut i intuint l’atac, van picar amb les banyes per prevenir el rei. Aquest va decidir incloure la seva imatge a l’escut de la ciutat de Cervera.

La llegenda és maca, però la realitat és que l’escut ja existia com a mínim trenta anys abans de néixer Pere III. A finals del segle XX l’escut va ser modificat, provocant l’airosa crítica de nombrosos heraldistes.

Vitrall amb l'escut de Cervera en una de les finestres del paranimf.
El cérvol agraït.

Un record incòmode

Resulta certament sorprenent que, tal com està de tibant la situació política, Cervera mantingui al seu cor un símbol que li recorda coses tan evidents com el domini d’una monarquia. Vull creure que és perquè sabem diferenciar entre art i política.

Universitat de Cervera. Relleu amb l'escut de Felip V al paraninf.
L’escut absolutista.

INFORMACIÓ PRÀCTICA

Situació: plaça de la Universitat. Cervera

Saber més

Què veure a prop

Deixa una resposta

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Afegeix una imatge si vols (només JPG)

En compliment del deure d'informar-te de les circumstàncies i condicions del tractament de les teves dades i dels drets que t'assisteixen, t’informo del següent:

  • Responsable del tractament: Alfons Martín Cornella.
  • Finalitat del tractament de les teves dades: moderar els comentaris per evitar el correu brossa i/o informar-te dels nous comentaris d'aquesta entrada de Rondaller.cat.
  • Conservació de les dades: les dades es conserven el temps estrictament necessari per a la relació i el que és exigible legalment, sent destruïdes posteriorment mitjançant processos segurs.
  • Legitimació per al tractament: consentiment explícit a l'acceptar les condicions d'ús del formulari d'alta al butlletí.
  • Destinataris de les teves dades personals: no es preveuen cessions de dades excepte en aquells casos que existeixi una obligació legal. No hi ha previsió de transferències de dades internacionals.
  • Els teus drets: pots revocar el consentiment i exercir els teus drets a accedir, rectificar, oposar-te, limitar, portar i suprimir dades escrivint a Alfons Martín Cornella, a l'avinguda de Lluís Companys, 27-37, escala 3, 4rt 1a, 08340 Vilassar de Mar, Barcelona, a més d'acudir a l'autoritat de control competent (AEPD).