La Casa del Gremi de Tenders Revenedors de Barcelona.
Antigament, quan les tasques del camp es regien pel temps, el setembre marcava l’inici de la nova temporada agrícola. A Catalunya, el vint-i-nou de setembre -diada de Sant Miquel- es renovaven els contractes de pastors, masovers i treballadors del camp. També era el moment en què moltes famílies canviaven d’habitatge. Com veus, Miquel era un sant molt lligat amb els negocis.
I parlant de sant Miquel, ja és ben curiós constatar com les antigues cultures van inventar-se relats per tal de donar un sentit a les coses mundanes. Xinesos, egipcis, grecs i romans van donar vida a tota una cort de personatges celestials, bons i dolents, que feien malifetes o impartien justícia.
Com no podia ser d’altra manera, els cristians, poc originals tot s’ha de dir, van copiar l’esquema i fins i tot alguns protagonistes, això si, canviant-los el nom. Però ara només pararem atenció a l’arcàngel Miquel, reconegut entre altres, per jueus, musulmans i cristians.
En primer lloc, el mot arcàngel està format per dues paraules gregues que vindrien a significar el missatger -o àngel- que mana. Resumint, com a cap dels àngels celestials, Miquel va ser qui, sempre segons les escriptures, va aturar la rebel·lió de Lucífer i el va engegar a rostir-se a les calderes d’en Pere Botero.
Se’l sol representar amb armadura i matant un drac amb una llança o una espasa. Però, a diferència de Sant Jordi, té ales i no munta a cavall. Tanmateix, el culte als àngels va arribar a casa nostra cap al segle IX i va arrelar amb força.
La llar dels botiguers
Al llarg de la història sempre ha estat necessari que allò que algú produeix arribi fins a la persona que ho consumeix o utilitza. És així com apareix la figura del revenedor, que actualment coneixem com a botiguer i que és qui ofereix productes que al seu torn ha comprat al productor.
Per tal que ningú no es passés de llest, es creà el gremi de tenders revenedors, organisme que reglamentava la venda i la revenda de productes domèstics i d’alimentació.
La documentació més antiga a Barcelona té lloc al segle XII, però no és fins al segle XV quan es funda el gremi de tenders revenedors i es posa sota el patronatge de l’arcàngel Sant Miquel.
En un principi aplegava comerciants majorment dedicats a la venda, millor dit revenda, de comestibles i petits productes. Qui volia pertànyer havia de passar un examen, que de fet era un certificat de bona conducta.
Les primeres reunions tingueren lloc a la capella d’un convent i després en una capella de l’església del Pi. Fins que l’espai es va quedar petit i va ser necessària una seu com cal.
És així com al segle XVI s’establiren en un edifici de la plaça del Pi, just davant l’església. La capelleta del patró a la façana els identificava.
Façana decorada
Un segle més tard es feren reformes a la Casa del Gremi de Tenders Revenedors i probablement es decorà la façana amb els esgrafiats que, pel que tothom diu, són els primers d’aquesta mena que es van fer a Barcelona.
L’esgrafiat és una tècnica que aviat es va posar de moda, ja que permet ‘vestir’ un edifici amb una important economia de mitjans, obtenint uns resultats enlluernadors.
Mal mirat, els infants que hi ha representats són lletjos amb ganes, no sé si a causa de la darrera i qüestionable restauració o perquè ja eren així. Sempre em pregunto com és possible que els antics grecs fessin meravelles i nosaltres, vint-i-cinc segles més tard encara anem així.
En fi, el cas és que hi ha sis nanos asexuats o bé amb el patracol censurat que, flotant entre núvols, sostenen unes cintes amb uns textos en llatí. Cada frase fa esment a un dels atributs de Miquel.
Com que difícilment els podràs llegir des de la plaça, aquí estic jo per fer-te’n cinc cèntims.
Com Déu
Cal que comencem pel nom del protector de la Casa del Gremi de Tenders Revenedors. En hebreu Miquel significa ‘qui (és) com Déu?‘. La versió en llatí apareix a l’escultura de la façana dins la fornícula: Quis ut Deus.
Heretant atributs d’altres divinitats paganes d’orient, Miquel era considerat ‘el qui acompanya les ànimes’ o més concretament, ‘qui pesa les ànimes’, terme que rep el nom de psicòstasi. Per aquest motiu de vegades l’arcàngel es representa amb unes balances.
Aquest estri també està molt vinculat amb el món botiguer, i per això no sembla estrany que Miquel passés a ser el patró d’aquest gremi.
Per cert, aquesta escultura, poc visible pel vidre protector, és una còpia realitzada el 1957 per Jaume Martrús, prolífic escultor i dibuixant manresà. L’obra original, destruïda durant la Guerra Civil, era d’un tal Salvador Escala que tothom menciona, però de qui no he trobat ni una línia.
Adjectius descriptius
Tres dels escrits fan esment a la força i al poder de Miquel: Angelus fortis (àngel fort), Salutis signifier (portador de seguretat) i Egun it victoriam (victòria del dia, en contraposició a les tenebres del pecat).
En canvi, uns altres destaquen característiques més conciliadores de cara als humans, com Angelus pacis (àngel de la pau) o Serenitas (cel clar).
L’expressió Dei nuntius (missatger de Déu) penso -opinió personal- que probablement deriva del llibre d’Èxode, on s’explica que Déu envia un àngel per guiar el poble d’Israel que actuarà i parlarà en nom diví (Ex 23,20). L’església considera que aquest àngel era Miquel.
Al tercer pis, un altre infant sosté una lira amb una mà i amb l’altra una corona -de llorer?-. Damunt del seu cap hi ha -mal- representats, diversos instruments musicals que jo em pregunto quina relació tenen amb Miquel o els revenedors.
Símbols funeraris
A la part central de la façana hi ha un esgrafiat amb la representació del que tothom diu que és un túmul honorífic, és a dir un monument generalment funerari, així que no entenc què hi pinta aquí.
En ell veiem un amuntegament d’objectes: un escut, banderes, sagetes, un roser i una llàntia amb una flama. He de deduir que són tot de símbols relacionats amb el sant i amb la rectitud que ha de guiar els botiguers. Cas contrari, agrairé que una ànima caritativa m’ho expliqui.
Dessota la fornícula i realment molt complicat de veure, hi ha un medalló amb la data la construcció de l’edifici -1685- i amb una inscripció que assegura que dient diverses oracions a l’arcàngel Miquel seràs feliç i tot anirà bé. Ara de debò, no sé ben bé què diu, perquè no l’he pogut llegir sencer.
A ambdós costats del medalló tens el sant combatent el maligne tant al cel com a la terra. Al dessota hi ha unes balances, simbolitzant el patró i la rectitud de l’ofici.
Abans d’acabar, un apunt final. Per un seguit de causes polítiques, al segle XIX els gremis anaren desapareixent. Però el dels revenedors es reconvertí en l’Associació de Socors Mutus que encara segueix en actiu a la mateixa seu de fa cinc segles, no cal dir-ho, amb l’ajut de l’arcàngel Miquel.
INFORMACIÓ PRÀCTICA
Situació: plaça del Pi, 3. Barcelona
Saber més
- Refranys sobre Sant Miquel: vpamies.dites.cat
- Per Sant Miquel renova el preu: pccd.dites.cat
- Les homilies de Tortosa, per J. Moran (pàgs. 158-161)
- Escultura de Sant Miquel Arcàngel: oldbcn.com
- Miquel a la Bíblia: bci.cat
- Fotografies més detallades: redescubriendomibarcelona.blogspot.com
- Sant Miquel Arcàngel: ecured.cu – santabiblia.wikia.org – vidaesperanzayverdad.org – aboutespanol.com
- El paso del tiempo, per S. Makaroff
- Història del Gremi de Tenders Revenedors: ca.wikipedia.org – lavanguardia.com
- De socorros y gremios, per M. Abad
- Casa del Gremi de Revenedors: ca.wikipedia.org
- “Instructa per los individuos del Gremi de tenders revenedors de la ciutat de Barcelona”
Quantes coses a conèixer! No ens les acabarem totes. Gràcies! Tinc pendent parlar de l’església de Sant Miquel -que ja no hi és.
Aquesta és la part bona: que sempre tindrem coses per aprendre i descobrir;-)
Em mantindré a l’espera de la teva publicació sobre l’església de Sant Miquel.