Pispada o cremada?

Quan vas cap a les pistes de Soldeu – El Tarter d’Andorra, passes a la vora d’un estrany edifici mig enfilat a la muntanya, que no tens clar si es tracta d’unes ruïnes, d’una mesquita o del deliri d’un megalòman. Doncs ja et trec de dubtes ara mateix: és el santuari de Meritxell.

Santuari de Meritxell a Andorra projectat per Ricardo Bofill.

L’incendi

Aquest relat, que sembla el guió d’una pel·lícula de misteri, va començar una nit, quan una guspira va calar foc a segles d’història.

El vuit de setembre és un dia molt especial a les valls d’Andorra, ja que des del segle XIX se celebra festa gran en honor a la seva patrona, la Mare de Déu de Meritxell.

Una gentada, entre devots i curiosos s’apropa cada any al santuari. Casualitat o no, aquella mateixa nit de l’any 1972, després que el mossèn tanqués la porta de l’església, un incendi va destruir l’edifici i tot el que hi havia dins. Tot? Doncs hi ha qui diu que no.

Santuari de Meritxell a Andorra projectat per Ricardo Bofill.

Les tres imatges

Dins l’església hi havia una marededeu que va quedar en no res. En realitat aquesta imatge que es va cremar i es venerava com si fos la Verge de Meritxell era una talla gòtica de la Verge del Roser. He llegit que s’havia canviat per ser d’un estil més del gust del moment.

La talla original romànica que ‘oficialment’ es va rostir estava ben guardada darrere el cambril. El problema és que d’aquesta no es va trobar ni rastre, donant peu a la teoria que havia estat robada.

Així doncs es va encarregar al tallista Sergi Mas una còpia de l’original a partir de fotografies antigues. És la que actualment es venera.

Mènsula romànica amb la imatge d'un rostre al Santuari Vell.

El nou santuari

Després de l’incendi, ràpidament es va decidir construir un nou temple, que novament fos el centre espiritual d’aquest país.

Sis anys després de l’episodi, s’inaugurava l’edifici del santuari projectat per l’arquitecte Ricardo Bofill. L’obra, no exempta de polèmica, havia de ser encara més faraònica. Sortosament, qüestions terrenals com ara el desproporcionat pressupost van deixar el projecte a la meitat.

Aquarel·la del santuari projectat per Ricardo Bofill a Andorra.

Sense negar l’indiscutible interès i originalitat del projecte, d’una indubtable estètica pels amants de l’arquitectura i de la fotografia, el recinte sembla fred i inhòspit i l’estil totalment allunyat de la tradició pirinenca. El conjunt ha rebut crítiques de tots costats excepte dels mateixos arquitectes, és clar, que t’expliquen unes enrevessades milongues per justificar el projecte.

A tall d’exemple, reprodueixo aquestes paraules: “La inspiración creció de las fuentes románicas originales de Alberti y Palladio en el uso de las raíces neopitagóricas y los círculos cuadrados, incluyendo la adición de ciertas insinuaciones catalán-mudéjares.”(1). Ho has entés? Jo tampoc.

Santuari de Meritxell a Andorra projectat per Ricardo Bofill.

L’abans

Com que els directors de cinema ho fan a tort i a dret, jo no vull ser menys. Així doncs, ara toca fer un flashback i veure què va passar abans de tot això.

El Santuari Vell -el destruït pel foc- era en un principi un petit i senzill edifici aixecat durant el segle XII. Al seu voltant es formà un minúscul nucli rural que pràcticament no ha crescut en tot aquest temps.

Cinc-cents anys més tard va ser molt refet en estil barroc. El poc que quedava de l’original pràcticament va desaparèixer al segle XIX quan es modificà la capçalera per construir el cambril. L’edifici actual és el resultat de la restauració duta a terme el 1994.

Inscripció del Santuari Vell de Meritxell a Andorra.

Temps era temps

Diu una antiga llegenda que la diada de Reis d’un any indeterminat, un pastor es dirigia a Canillo per escoltar la missa. Pel camí nevat se sorprengué en veure un roser silvestre florit -una gavernera, si hem de dir-ho amb més propietat-.

L’home s’acostà per contemplar aquell estrany prodigi i allà descobrí una talla de la Verge. Se l’endugué a l’església de Canillo, però vet aquí que l’endemà la imatge era novament sota la planta florida. Llavors van ser els d’Encamp qui se l’endugueren a casa seva, però tossuda, la Verge aparegué novament sota el roser.

És així com van entendre que la senyora volia estar allà i van construir el santuari, el que es va cremar nou segles després.

Em pregunto si a la marededeu li plau aquest inhòspit santuari de Meritxell d’aire muslímic, que cinquanta anys més tard encara segueix generant controvèrsia entre la població andorrana.

Detall de l'edifici projectat per Ricardo Bofill.

INFORMACIÓ PRÀCTICA

Situació: carretera de Meritxell. Andorra

Saber més

Què veure a prop

També et pot interessar

2 comentaris

Deixa una resposta

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Afegeix una imatge si vols (només JPG)

En compliment del deure d'informar-te de les circumstàncies i condicions del tractament de les teves dades i dels drets que t'assisteixen, t’informo del següent:

  • Responsable del tractament: Alfons Martín Cornella.
  • Finalitat del tractament de les teves dades: moderar els comentaris per evitar el correu brossa i/o informar-te dels nous comentaris d'aquesta entrada de Rondaller.cat.
  • Conservació de les dades: les dades es conserven el temps estrictament necessari per a la relació i el que és exigible legalment, sent destruïdes posteriorment mitjançant processos segurs.
  • Legitimació per al tractament: consentiment explícit a l'acceptar les condicions d'ús del formulari d'alta al butlletí.
  • Destinataris de les teves dades personals: no es preveuen cessions de dades excepte en aquells casos que existeixi una obligació legal. No hi ha previsió de transferències de dades internacionals.
  • Els teus drets: pots revocar el consentiment i exercir els teus drets a accedir, rectificar, oposar-te, limitar, portar i suprimir dades escrivint a Alfons Martín Cornella, a l'avinguda de Lluís Companys, 27-37, escala 3, 4rt 1a, 08340 Vilassar de Mar, Barcelona, a més d'acudir a l'autoritat de control competent (AEPD).