La Villa Tibidabo, un edifici modernista.
Abans de començar la faraònica construcció del pastís que representa la basílica del Sagrat Cor del Tibidabo a Barcelona, algú va pensar que allò podia ser una bona excusa per dur a terme un altre projecte més beneficiós econòmicament, en aquest cas immobiliari.
Pastilles constructives
Nascut a Barcelona el 1841, en Salvador Andreu era molt més que un industrial farmacèutic. Els seus laboratoris van elaborar diversos productes que, gràcies a una bona campanya publicitària, es van comercialitzar tant a la península com a l’altra banda de l’Atlàntic.
Però si el nom d’aquest home ha passat a l’imaginari popular, ha estat a causa de les famoses pastilles per la tos que porten el seu nom. Potser, penso jo, perquè en aquella època tothom bevia, fumava i cridava massa. Ves a saber.
Eren tan grans els beneficis que li deixaven les vendes, que en Salvador va decidir invertir en el sector immobiliari. L’enderroc de les muralles de Barcelona així com el pla Cerdà havien obert un horitzó il·limitat per a la construcció que ell va saber aprofitar.
Oci a les altures
Entre moltes altres intervencions, a finals del segle XIX el senyor Andreu va impulsar la creació d’una societat que va adquirir uns grans terrenys que anaven des del passeig de Sant Gervasi on ell vivia, fins al cim del Tibidabo.
La idea era crear un gran complex d’oci i una urbanització elitista. El parc d’atraccions ja el coneixem, així com els mitjans de transport necessaris, en aquest cas el tramvia blau i el funicular.
S’edificaren algunes cases, millor dit mansions, al llarg del que havia de ser un passeig que arribés fins a la basílica. Però amb l’esclat de la Guerra Civil, el somni de la urbanització es va fer fonedís.
Una d’aquestes vil·les d’estil modernista, poc visible des del carrer, va ser oportunament batejada com a Villa Tibidabo i també coneguda per Villa Carmen, tot i que ignoro qui va ser aquesta senyora. Encara pots observar la tanca realitzada amb pedra i forja pintada de color vermell.
L’obra, edificada el 1912, s’atribueix a Albert Juan i Torner, arquitecte barceloní autor entre altres, de les escoles municipals de les Franqueses del Vallès, la Casa Patxot de Sant Feliu de Guíxols o l’edifici d’oficines de la Via Laietana, 17 a Barcelona.
Malgrat que no ho he pogut comprovar, he llegit que per la Villa Tibidabo van passar personatges de nivell, com la reina Maria Cristina o el compositor Richard Strauss.
Afegits de mal gust
Fa un temps era inevitable no fixar-se en la porta exterior, també de ferro forjat pintat d’un vistós color vermell.
Tal i com pots veure a les imatges del 2022, l’anterior propietari devia voler més intimitat i cobrí la reixa de la porta amb una planxa metàl·lica. Tanmateix, com que no hi havia prou, la va fer més alta afegint un bust, un parell d’angelets i diverses fulles de ferro forjat que potser trobà a les golfes de la finca. Resultat: un bunyol.
El 2025, tres anys després d’haver escrit aquest article, em consta que els nous propietaris han retornat la porta al seu estat original, conservant el color vermellós, tot i que fent-lo menys cridaner. Només quedaria per verificar si aquest color era el que hi havia al projecte original
Nota final
El maig de 2024, el xalet ha estat protagonista dins la sèrie francesa “Negocio familiar. Viviendas de lujo” —en francès: “L’Agence: l’immobilier de luxe en famille“—emesa a Netflix. A l’episodi cinc de la quarta temporada, un matrimoni francès amb calerons llargs adquireix l’immoble. És l’oportunitat per veure com és tot l’edifici, per fora i per dins. Així mateix, pots comprovar com la manca de gust i el poc respecte pel passat han esborrat pràcticament qualsevol rastre de la decoració original de l’interior, tret de les llars de foc i poca cosa més.
INFORMACIÓ PRÀCTICA
Situació: Camí de Vallvidrera al Tibidabo, 57. Barcelona
Saber més
- Urbanització Tibidabo: bcnattraction.wordpress.com – beteve.cat – pinterest.es
- Albert Juan i Torner: wikiwand.com
- Salvador Andreu: dbe.rah.es – bibliotecavirtual.ranf.com
- El Tibidabo: bcnattraction.wordpress.com – bcn.cat
- Villa Tibidabo: redescubriendomibarcelona.blogspot.com – lavanguardia.com
Per cert el nyap dels afegits a la porta de ferro forjat ja estan retirats, deixant la porta en el seu estat original.
Moltes gràcies per informar! Hi hauré de tornar per documentar-ho 😉
Alfons
Alfons, permet-me que et tutegi, suposo que t’emporto uns quants anys (em passa amb gairebé tothom), i permet-me també que t’expliqui el meu interès a contactar amb tu: sóc un aficionat, investigador i divulgador del modernisme català i edito des de fa anys una pàgina Web “Barcelona Modernista i Singular”, basada fonamentalment en fotografies de les cases modernistes del nostre país, encara que també ho intento completar amb text explicatiu i la biografia dels autors. En aquest lloc web hi ha una imatge destacada de cada casa, a més de la galeria d’imatges. En aquesta imatge destacada acostumo a col·locar aquella que dóna la idea més completa de l’edifici, però no deixa de ser una fotografia més, dins una web fotogràfica. Doncs bé, fa algun temps vaig pensar a donar-li un sentit més artístic i diferencial a aquest tipus d’imatge i l’ideal seria un dibuix i/o una pintura….. i ara ve el que és més difícil, jo sóc molt dolent dibuixant, per això que vaig contactar amb els bons, amb els que en sabeu. Ho vaig fer amb Daniel Castro Alonso i amb Jaume de Oleza, que tenen estils i tècniques molt diferents, de manera que s’enriqueix l’assumpte. Aquests enllaços et donaran una idea del que t’explico:
https://modernismobarcelona.com/ca/lugares/casa-de-la-vila-de-sant-vicenc-dels-horts-2/
https://modernismobarcelona.com/ca/lugares/la-rotonda-2/
Si navegues per la web, veuràs que hi ha versió en català i en castellà, també t’he de dir que no té cap interès econòmic, abans al contrari, ja que té molt d’entusiasme, temps i esforç (tant personal com econòmic), però tot això al servei d’una idea, que bàsicament consisteix en “allò que es coneix s’estima i allò que s’estima es protegeix”, per això faig aquesta divulgació, per ajudar a protegir el nostre patrimoni cultural.
Bé, crec que m’estic passant…. ara t’explico del perquè de tot aquest rotllo. He vist el teu blog “Rondaller.cat” i les teves aquarel·les encaixen perfectament amb allò que t’he exposat, per la qual cosa et demano permís per capturar i publicar, les que siguin d’estil modernista.
Et demano permís per publicar-les de franc, encara que no compleixi els tres extraordinaris requisits per poder-ho fer.
Tinc l’esperança que hi accedeixis per així també compartir-les amb mi i amb totes les persones que entren a la pàgina web.
Sigui quina sigui la teva decisió, rep la meva més cordial salutació.
Joan Palau Serra
Joan,
Sobre aquest tema t’he contestat per correu privat.