Un nyap a la porta

La Villa Tibidabo, un edifici modernista.

Abans de començar la faraònica construcció del pastís que representa la basílica del Sagrat Cor del Tibidabo a Barcelona, algú va pensar que allò podia ser una bona excusa per dur a terme un altre projecte més beneficiós econòmicament, en aquest cas immobiliari.

Pastilles constructives

Nascut a Barcelona el 1841, en Salvador Andreu era molt més que un industrial farmacèutic. Els seus laboratoris van elaborar diversos productes que, gràcies a una bona campanya publicitària, es van comercialitzar tant a la península com a l’altra banda de l’Atlàntic.

Però si el nom d’aquest home ha passat a l’imaginari popular, ha estat a causa de les famoses pastilles per la tos que porten el seu nom. Potser, penso jo, perquè en aquella època tothom bevia, fumava i cridava massa. Ves a saber.

Eren tan grans els beneficis que li deixaven les vendes, que en Salvador va decidir invertir en el sector immobiliari. L’enderroc de les muralles de Barcelona així com el pla Cerdà havien obert un horitzó il·limitat per a la construcció que ell va saber aprofitar.

Porta modernista de la Villa Tibidabo, del 1912.

Oci a les altures

Entre moltes altres intervencions, a finals del segle XIX el senyor Andreu va impulsar la creació d’una societat que va adquirir uns grans terrenys que anaven des del passeig de Sant Gervasi on ell vivia, fins al cim del Tibidabo.

La idea era crear un gran complex d’oci i una urbanització elitista. El parc d’atraccions ja el coneixem, així com els mitjans de transport necessaris, en aquest cas el tramvia blau i el funicular.

S’edificaren algunes cases, millor dit mansions, al llarg del que havia de ser un passeig que arribés fins a la basílica. Però amb l’esclat de la Guerra Civil, el somni de la urbanització es va fer fonedís.

Una d’aquestes vil·les d’estil modernista, poc visible des del carrer, va ser oportunament batejada com a Villa Tibidabo i també coneguda per Villa Carmen, tot i que ignoro qui va ser aquesta senyora. Encara pots observar la tanca realitzada amb pedra i forja pintada de color vermell.

L’obra, edificada el 1912, s’atribueix a Albert Juan i Torner, arquitecte barceloní autor entre altres, de les escoles municipals de les Franqueses del Vallès, la Casa Patxot de Sant Feliu de Guíxols o l’edifici d’oficines de la Via Laietana, 17 a Barcelona.

Malgrat que no ho he pogut comprovar, he llegit que per la Villa Tibidabo van passar personatges de nivell, com la reina Maria Cristina o el compositor Richard Strauss.

Aquarel·la de la Villa Tibidabo, edifici construit per Albert Juan i Torner.

Afegits de mal gust

És inevitable no fixar-se en la porta exterior, també de ferro forjat pintat d’un vistós color vermell. No obstant això, una mirada més acurada delata que alguna cosa no quadra en aquesta porta. Pel que dedueixo, després d’examinar fotografies anteriors, el darrer propietari devia voler més intimitat i va cobrir la reixa de la porta amb una planxa metàl·lica.

Tanmateix, com que no hi havia prou, la va fer més alta afegint un bust, un parell d’angelets i diverses fulles de ferro forjat que potser va trobar a les golfes de la finca. Resultat: un bunyol. Respecte pel patrimoni? Cap ni un! Tenint en compte que el disseny del jardí sembla que va anar càrrec de Gaudí, aquest patafi és quasi un insult a la Villa Tibidabo.

Porta modernista de la Villa Tibidabo, del 1912.

Nota final

El maig de 2024, el xalet ha estat protagonista dins la sèrie francesa “Negocio familiar. Viviendas de lujo” emesa a Netflix. A l’episodi cinc de la quarta temporada, un matrimoni francès amb calerons llargs adquireix l’immoble. És l’oportunitat per veure com és tot l’edifici, per fora i per dins. Així mateix, pots comprovar com la manca de gust i el poc respecte pel passat han esborrat pràcticament qualsevol rastre de la decoració original de l’interior, tret de les llars de foc i poca cosa més.

INFORMACIÓ PRÀCTICA

Situació: Camí de Vallvidrera al Tibidabo, 57. Barcelona

Saber més

Què veure a prop

Deixa una resposta

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Afegeix una imatge si vols (només JPG)

En compliment del deure d'informar-te de les circumstàncies i condicions del tractament de les teves dades i dels drets que t'assisteixen, t’informo del següent:

  • Responsable del tractament: Alfons Martín Cornella.
  • Finalitat del tractament de les teves dades: moderar els comentaris per evitar el correu brossa i/o informar-te dels nous comentaris d'aquesta entrada de Rondaller.cat.
  • Conservació de les dades: les dades es conserven el temps estrictament necessari per a la relació i el que és exigible legalment, sent destruïdes posteriorment mitjançant processos segurs.
  • Legitimació per al tractament: consentiment explícit a l'acceptar les condicions d'ús del formulari d'alta al butlletí.
  • Destinataris de les teves dades personals: no es preveuen cessions de dades excepte en aquells casos que existeixi una obligació legal. No hi ha previsió de transferències de dades internacionals.
  • Els teus drets: pots revocar el consentiment i exercir els teus drets a accedir, rectificar, oposar-te, limitar, portar i suprimir dades escrivint a Alfons Martín Cornella, a l'avinguda de Lluís Companys, 27-37, escala 3, 4rt 1a, 08340 Vilassar de Mar, Barcelona, a més d'acudir a l'autoritat de control competent (AEPD).