La Villa Tibidabo, un edifici modernista.
Abans de començar la faraònica construcció del pastís que representa la basílica del Sagrat Cor del Tibidabo a Barcelona, algú va pensar que allò podia ser una bona excusa per dur a terme un altre projecte més beneficiós econòmicament, en aquest cas immobiliari.
Pastilles constructives
Nascut a Barcelona el 1841, en Salvador Andreu era molt més que un industrial farmacèutic. Els seus laboratoris van elaborar diversos productes que, gràcies a una bona campanya publicitària, es van comercialitzar tant a la península com a l’altra banda de l’Atlàntic.
Però si el nom d’aquest home ha passat a l’imaginari popular, ha estat a causa de les famoses pastilles per la tos que porten el seu nom. Potser, penso jo, perquè en aquella època tothom bevia, fumava i cridava massa. Ves a saber.
Eren tan grans els beneficis que li deixaven les vendes, que en Salvador va decidir invertir en el sector immobiliari. L’enderroc de les muralles de Barcelona així com el pla Cerdà havien obert un horitzó il·limitat per a la construcció que ell va saber aprofitar.
Oci a les altures
Entre moltes altres intervencions, a finals del segle XIX el senyor Andreu va impulsar la creació d’una societat que va adquirir uns grans terrenys que anaven des del passeig de Sant Gervasi on ell vivia, fins al cim del Tibidabo.
La idea era crear un gran complex d’oci i una urbanització elitista. El parc d’atraccions ja el coneixem, així com els mitjans de transport necessaris, en aquest cas el tramvia blau i el funicular.
S’edificaren algunes cases, millor dit mansions, al llarg del que havia de ser un passeig que arribés fins a la basílica. Però amb l’esclat de la Guerra Civil, el somni de la urbanització es va fer fonedís.
Una d’aquestes vil·les d’estil modernista, poc visible des del carrer, va ser oportunament batejada com a Villa Tibidabo i també coneguda per Villa Carmen, tot i que ignoro qui va ser aquesta senyora. Encara pots observar la tanca realitzada amb pedra i forja pintada de color vermell.
L’obra, edificada el 1912, s’atribueix a Albert Juan i Torner, arquitecte barceloní autor entre altres, de les escoles municipals de les Franqueses del Vallès, la Casa Patxot de Sant Feliu de Guíxols o l’edifici d’oficines de la Via Laietana, 17 a Barcelona.
Malgrat que no ho he pogut comprovar, he llegit que per la Villa Tibidabo van passar personatges de nivell, com la reina Maria Cristina o el compositor Richard Strauss.
Afegits de mal gust
És inevitable no fixar-se en la porta exterior, també de ferro forjat pintat d’un vistós color vermell. No obstant això, una mirada més acurada delata que alguna cosa no quadra en aquesta porta.
Pel que dedueixo, després d’examinar fotografies anteriors, el darrer propietari devia voler més intimitat i va cobrir la reixa de la porta amb una planxa metàl·lica.
Tanmateix, com que no hi havia prou, la va fer més alta afegint un bust, un parell d’angelets i diverses fulles de ferro forjat que potser va trobar a les golfes de la finca.
Resultat: un bunyol. Respecte pel patrimoni? Cap ni un! Tenint en compte que el disseny del jardí sembla que va anar càrrec de Gaudí, aquest patafi és quasi un insult a la Villa Tibidabo.
INFORMACIÓ PRÀCTICA
Situació: Camí de Vallvidrera al Tibidabo, 57. Barcelona
Saber més
- Urbanització Tibidabo: bcnattraction.wordpress.com – beteve.cat – pinterest.es
- Albert Juan i Torner: wikiwand.com
- Salvador Andreu: dbe.rah.es – bibliotecavirtual.ranf.com
- El Tibidabo: bcnattraction.wordpress.com – bcn.cat
- Villa Tibidabo: redescubriendomibarcelona.blogspot.com – lavanguardia.com
En compliment del deure d'informar-te de les circumstàncies i condicions del tractament de les teves dades i dels drets que t'assisteixen, t’informo del següent: