Mosaic de Jordi Curós a Tossa de Mar (La Selva).

Cafè d’artistes

Mig tapat per una planta i ignorat per turistes i vilatans, hi ha un plafó ceràmic que resumeix una època memorable. Un mosaic de Jordi Curós a Tossa de Mar recorda les tertúlies intel·lectuals que tenien lloc al Cafè d’en Biel durant la dècada dels trenta.

L’obra està dedicada al pintor i crític d’art Rafael Benet i Vancells.

L’aglutinador

Nascut a Terrassa el 1889, Benet va ser membre i professor de diverses acadèmies i gremis de belles arts. A més, va realitzar exposicions per Europa i Amèrica.

Temps després va publicar monografies d’importants artistes com Vayreda, Velàzquez o Nogués, així com nombrosos tractats i articles sobre art.

A finals dels anys vint va començar a estiuejar a Tossa de Mar on, durant prop de deu anys, esdevindria peça cabdal en el moviment artístic d’aquesta vila.

Allà va començar a mantenir tertúlies i a fer amistats, entre altres amb el pintor Georges Kars, l’escultor Enric Casanovas i l’arqueòleg Alberto del Castillo.

Mosaic de Jordi Curós a Tossa de Mar (La Selva).
Cafè d’en Biel, de Jordi Curós.

La colla

Feia un temps que un bon grapat d’artistes catalans i europeus freqüentaven Tossa, atrets pel clima, els paisatges i la tranquil·litat. Marc Chagall l’anomenà el ‘Paradís blau‘.

Alguns van arribar fugint de la Primera Guerra Mundial, com Olga Sacharoff, Marie Laurencin o Francis Picabia.

Altres, com Masson, Chagall o Metzinger, vindrien més tard. Però entre uns i altres formarien un variat grup cultural que col·locaria aquesta pintoresca vila en el centre d’un món avantguardista.

N’hi havia que només van passar uns dies a la vila, mentre que altres sojornaren una llarga temporada. Tanmateix, tots plegats van portar a aquest isolat indret de la Costa Brava un alè de modernitat com mai s’havia vist.

És el que Benet batejaria encertadament en un article escrit el 1934 com a “Babel de les Arts“.

Això no obstant, l’esclat de la Guerra Civil va acabar de cop amb aquest ric i eclèctic fenomen i les coses van tornar a ser fosques durant molt de temps.

Pintura de Marc Chagall al Museu Municipal de Tossa de Mar.
El violinista celest. Marc Chagall. Museu Municipal de Tossa de Mar.

El museu

Va ser en aquesta tolerant convivència d’idees que, de la mà de Rafael Benet i la seva colla d’amistats, va néixer el projecte de crear un museu.

La idea era exposar les troballes arqueològiques de la vil·la romana dels Ametllers, aglutinant alhora aquelles avantguardes revolucionàries que s’estaven manifestant a Tossa.

Molts d’aquests artistes farien donació de la major part de les obres que actualment es poden contemplar al Museu Municipal de Tossa de Mar.

Batalla d'insectes, pintura surrealista d'André Masson al Museu Municipal de Tossa de Mar.
Batalla d’insectes. André Masson. Museu Municipal de Tossa de Mar.

L’obra

Finalment, el 1989, el mosaic de Jordi Curós a Tossa de Mar immortalitzaria els personatges que van convertir aquesta vila en la Babel de les Arts que va descriure Benet.

Al voltant d’una llarga taula del Cafè d’en Biel, com si es tractés del Sant Sopar, només que amb catorze personatges, apareixen alguns dels protagonistes d’aquella època daurada.

Entre les meves qualitats, no puc incloure la de fisonomista; així doncs, em resulta impossible identificar els rostres que apareixen al plafó.

Mosaic de Jordi Curós a Tossa de Mar (La Selva).
Cafè d’en Biel, de Jordi Curós.

L’artista

Nascut a Olot el 1930, la producció de Jordi Curós i Ventura era incomprensiblement acolorida en el temps fosc d’una dictadura. 

Va anar transitant d’una època abstracta a una altra més figurativa, però sempre amb una constant de colors llampants.

Malgrat la seva innegable vàlua, va passar per moments d’èxit i altres, especialment els darrers anys, va quedar marginat per les avantguardes.

Mosaic de Jordi Curós a Tossa de Mar (La Selva).
Cafè d’en Biel, de Jordi Curós.

El cafè

Per acabar, poc se sap, per no dir res, de l’establiment on es reunien aquests artistes, alguns dels quals van retratar-lo de dia i de nit. Qui era aquest Biel? Quan va obrir el cafè? No he trobat res de res.

Actualment, amb crítiques poc favorables a les xarxes, el local sembla que no conserva res de l’ambient cosmopolita i cultural que el convertí en l’indret predilecte d’aquells primers estiuejants.

Tan sols el mosaic de Jordi Curós a Tossa de Mar resta com a testimoni d’una època gloriosa viscuda a la terrassa del Cafè d’en Biel.

Pintura d'Olga Sacharoff al Museu Municipal de Tossa de Mar.
Pique Nique. Olga Sacharoff. Museu Municipal de Tossa de Mar.

INFORMACIÓ PRÀCTICA

Situació: passeig del Mar, 47. Tossa de Mar

Saber més

Què veure a prop