La casa Alegre de Sagrera de Terrassa (Vallès Occidental).
A La Balanguera, el delicat poema escrit a principis del segle XX, Joan Alcover compara el treball d’una parca amb el teixit d’una aranya.
El 1926 el compositor Amadeu Vives li posaria música. Seguidament, diversos cors i més tard Maria del Mar Bonet en farien una gran difusió, convertint-se en l’himne de Mallorca. D’aquí ve el títol d’aquest article.
Teixint gelosia
Explica la mitologia grega que Aracne era una teixidora molt destre amb el teler. Un dia va fer un tapís tan meravellós que tothom deia que era millor que els que teixia la deessa Atena.
Gelosa, Atena va desafiar Aracne a veure qui feia el millor tapís. Però la deessa va perdre, i en un rampell va trencar el tapís de la noia.
Davant d’això, la jove teixidora se suïcidà. La deessa, adonant-se que potser havia fet un gra massa, va convertir-la en aranya per tal que pogués teixir sempre.
Exemple laboral
En el sentit pràctic, la teranyina és un parany per capturar preses. En el metafòric, per la seva complexitat i laboriositat i perquè està feta de seda, és un símil del treball, especialment del tèxtil.
Per aquest motiu trobem una teranyina esculpida en un capitell de la casa Alegre de Sagrera de Terrassa.
Però, abans d’anar-la a veure, cal fer unes breus pinzellades del que va passar abans.
El primer temps
Corria el segle XVIII i els Sagrera, família pagesa, va anar a viure a Terrassa a veure si aixecava el cap.
Les coses els van anar prou bé i van comprar uns terrenys al carrer de la Font Vella.
És aquí on Joaquim de Sagrera, un descendent que, a més d’empresari tèxtil, va arribar a batlle de la ciutat, edificaria la residència familiar.
D’aquesta manera, gràcies a les habilitats negociants, el bon rotllet amb les autoritats i els matrimonis tan ben apanyats, en poc temps els Sagrera havien passat de família menestral a burgesa.
Ah, no t’ho he dit, Joaquim Sagrera va lluitar contra els francesos durant la invasió napoleònica i va acabar presoner i amb la casa saquejada i incendiada. El rescat del xicot va suposar una bona pessigada al patrimoni familiar.
Potser pel seu valor, Ferran VII li concedí l’ús de l’escut nobiliari que pots veure reproduït a portes, vitralls i mosaics. Dins d’una cinta apareix una frase en llatí que -més o menys- vol dir “pel mateix país”.
Tanmateix, aquest llinatge, que havia arribat a tenir un cognom il·lustre, va acabar amb la fortuna ben malmesa.
L’arquitecte indefinit
Seguidament, l’hereva dels Sagrera es casà amb l’industrial tèxtil Francisco Alegre, qui no tenia cap títol, però sí calerons.
I ens plantem a principis del segle XX on la industrialització canvia per sempre més la fesomia rural de Terrassa. El 1911 Melcior Vinyals i Muñoz rep l’encàrrec de reformar l’habitatge.
Nascut a Barcelona el 1878, en Melcior era germanastre d’un altre important arquitecte, amb qui sovint col·laborava. Això no obstant, coses de germans, van acabar com gat i gos i ell va marxar a Terrassa.
En aquesta ciutat vallesana esdevindria arquitecte municipal i deixaria una bona estesa d’edificis privats i públics, com el Mercat de la Independència.
L’home, qui nedava i guardava la roba, sembla que no s’acabava de llençar totalment amb el modernisme i continuava un pèl enganxat a aquell estil indefinit que tot ho barreja i que ara en diem eclecticisme.
Per aquest motiu, a la casa Alegre de Sagrera de Terrassa veuràs columnes i capitells la mar de clàssics fent costat a paviments, mosaics i vidrieres modernistes.
Espais decimonònics
No és la meva intenció descriure el contingut de la casa Alegre de Sagrera de Terrassa. Això ho pots llegir, molt ben explicat, a la pàgina del Museu de Terrassa.
No obstant això, em ve de gust mencionar alguns elements que m’han resultat sorprenents.
Per exemple, les estances del primer pis que es van respectar durant la reforma de 1911.
En un sufocant i fosc ambient, una sala es troba totalment recoberta de pintures murals. A les parets es conta d’una manera ben subjectiva, la conquesta de Mèxic per part d’Hernan Cortès. Al sostre, Mart i Ceres aporten un toc d’exotisme clàssic.
Seguint el mateix horror vacui, la sala del costat presenta quatre detalls de la vida del rei Salomó.
Probablement, no seran del teu gust. Però hauràs d’admetre que aquestes dues sales són, com ara en diuen, tota una experiència pictòrica immersiva.
La peixera
Resulta inevitable parlar sobre el fascinant saló de la planta baixa. Aquí destaca especialment la tribuna envidrada.
Un vitrall emplomat amb garlandes de fruites deixa entrar la llum des del pati. La part inferior està recoberta amb un delicat mosaic.
La vidriera està signada per Maumejéan. A mitjans del segle XIX, un jove Maumejéan de vint-i-tres anys obria al sud de França un taller de vitralls. Va tenir cinc fills que van continuar la trajectòria del pare, cadascun en una ciutat diferent.
El prestigi assolit durant tres generacions per aquesta nissaga els va portar a realitzar importants encàrrecs per a catedrals i altres edificis.
Un dels fills s’instal·là a Madrid i obrí delegacions a Barcelona i Sant Sebastià, atenent també encàrrecs arreu del món.
La llum del modernisme
Igualment digne de destacar és la vidriera del menjador neogòtic.
En aquest cas s’atribueix a Rigalt, Granell & Cia. El 1890 el vidrier Antoni Rigalt i Blanch obria un taller de vitralls. Poc després s’associaria amb l’arquitecte Jeroni Ferran Granell i Manresa i un soci més.
Junts posarien el llistó molt alt i crearien obres tan destacades com els vitralls del Palau de la Música i de l’Hospital de Sant Pau, entre molts altres.
La teranyina laboriosa
És precisament en aquesta sala on descobrim el relleu de la teranyina juntament amb un engranatge. És una representació de la indústria tèxtil.
Pel que he llegit, sembla que l’escriptor Jaume Cabré i Fabré s’inspirà per escriure el 1983 l’exitosa novel·la “La Teranyina“.
Set anys més tard, el director de cinema Antoni Verdaguer, duria aquesta història a la pantalla gran.
El déu veloç
Mira al voltant, perquè hi ha dos relleus més. L’un, amb una falç, fruita i blat, està dedicat a l’agricultura.
El tercer representa Hermes, el déu del comerç. Per entendre-ho cal consultar la mitologia grega.
Ja de ben petit Hermes, fill de Zeus, va demostrar que sabia negociar amb la mercaderia que prèviament havia robat al mateix client. Un espavilat.
Un dia, amb el seu bastó va separar dues serps que es van enroscar al pal i allà es van quedar, convertint-se en el seu símbol, anomenat caduceu.
Va ser el missatger dels déus, que li van donar unes sandàlies i un barret amb ales perquè fes més via.
Per aquest motiu és el protector del comerç: tot el que necessiti portar informació o béns d’un lloc a l’altre. Això ho reforça la proa d’una vaixell que treu el nas entre el caduceu.
Epíleg
Per acabar, la crisi tèxtil dels anys seixanta del segle XX es va escombrar moltes empreses, com la de la família Alegre de Sagrera.
I és així com aquesta nissaga que, com Aracne, va teixir una gran història, entrà en una lenta decadència que la va dur finalment, a vendre la mansió a l’Ajuntament.
INFORMACIÓ PRÀCTICA
Situació: Font Vella, 29. Terrassa
Saber més
- Mite d’Aracne: xtec.cat/~sgiralt/labyrinthus
- Melcior Vinyals: arquiterrassa.wordpress.com
- Sala del Judici de Salomó: visitmuseum.gencat.cat
- Sala Hernán Cortés: visitmuseum.gencat.cat
- La Casa Alegre de Sagrera: terrassa.cat
- Casa Alegre de Sagrera: part I, part II, part III, part IV, part V, part VI i part VII
- Joaquim de Sagrera, per D. Romaní
- Casa Maumejean: vidrierasmaumejean.com – casinodemadrid.es
- El taller de vitralls modernista Rigalt, Granell & Cia. (1890-1931), per N. Gil
- Hermes
- Jaume Cabré: escriptors.cat
- La teranyina, Jaume Cabré: catalunya.com
👏🏻👏🏻👏🏻👏🏻👏🏻
Gràcies, gràcies!