25 de març

El relleu de l’Anunciació del priorat de Natzaret de Barcelona.

Per començar, saps dir què tenen en comú Hans Christian Andersen, el Paraguai, el Politburó soviètic, Grècia, Akira Kurosawa, Elton John, els gofres i la Verge Maria?

Resposta: el 25 de març.

Et sorprendries del munt de coses que van passar aquest dia, en diferents anys, és clar. Uns van néixer, altres van morir i uns altres festegen una diada o un fet important.

I a més, se celebra el “dia del nen que ha de néixer“. Curiosa festa, no trobes? Sense entrar a parlar sobre aquesta diada, per què creus que se celebra precisament un 25 de març? Anem a veure-ho!

Rivalitats monàstiques

Al segle XIV, el monestir de Santa Maria de Poblet va adquirir uns terrenys a Barcelona. Perquè et situïs, era a l’actual carrer de la Verge, al barri del Raval. En aquells temps allò era als afores, lluny de les muralles medievals.

Allà fundaren el priorat de Santa Maria de Natzaret, dependent de Poblet. Però pel que sembla, hi havia desacords entre ambdues comunitats que van arribar fins a la Santa Seu.

Al segle XVII tan sols quedava un monjo i el priorat es trobava de capa caiguda. Les monges de Santa Maria de Valldonzella, que s’havien quedat sense monestir, van traslladar-se aquí. Actualment, només resta l’arc d’entrada al recinte.

Aquarel·la amb una vista del carrer de la Verge, amb l'arc de l'antic monestir.
Carrer de la Verge. Barcelona.

Restes reaprofitades

El mateix segle XVII els monjos del priorat van construir a més una capella a la Rambla, a prop de l’actual mercat de la Boqueria. Estava dedicada a l’Anunciació i a la porta hi havia un relleu sobre aquest passatge.

Però el 1835 la capella va ser enderrocada i el relleu va ser col·locat en un edifici del carrer Capellans.

Una font consultada afirma que allà els monjos tenien la Procura, és a dir el lloc on residien els jutges de la comunitat. Però no m’ha estat possible contrastar aquesta informació.

Ara observarem de més a prop el relleu de l’Anunciació del priorat de Natzaret. Aquesta petita peça té moltes coses per explicar.

Verges i mares

El tema de la mare verge no és exclusiu de la religió cristiana. Fets similars es troben en altres cultures, religions i mitologies. Per exemple, dos mil anys abans de la nostra era, la deessa Mitra va néixer d’una noia verge i, mira tu per on, tingué un fill conegut com ‘El Salvador’.

El mateix va passar amb divinitats perses, egípcies, xineses, gregues i romanes, entre moltes altres. Quan les persones es convertien al cristianisme, sovint es limitaven a canviar el nom de les divinitats femenines paganes i la majoria les anomenaven Maria. I avall va.

Anunciació del priorat de Natzaret amb l'àngel Gabriel i Maria.

Punt d’inflexió

L’Anunciació és una imatge recurrent en l’art. La importància radica en el fet que l’encarnació de Crist és l’esdeveniment que marca la ruptura amb l’Antic Testament, destruint el mur que separava la humanitat de Déu.

L’evangeli de Lluc és el que dona més pistes sobre aquest episodi. Resumint, ens diu que l’àngel Gabriel es va plantar davant de Maria i li va dir que es quedaria embarassada de l’Esperit Sant (Ll 1,26-38).

És l’episodi més transcendental pel cristianisme i, per tant, no ha d’estranyar que se li doni una preferència respecte a altres temes relacionats amb Maria.

Els protagonistes

El nom de Maria és la versió llatina de l’hebreu Miryam o Maryam. Els possibles significats són ben curiosos. Hi ha qui diu que significa ‘grossa’, que no és despectiu, sinó que respon a l’ideal de bellesa jueva.

Altres afirmen que pot voler dir ‘senyora’, pel que fa a dominar. Hi ha més hipòtesis, però no cal continuar.

De totes maneres, fins al segle IV, Maria era considerada pel cristianisme com la mare de Jesús, és a dir, un mer vehicle pel seu naixement. És després que se li atorgà el títol de Mare de Déu.

A la parta dreta del relleu de l’Anunciació del priorat de Natzaret hi ha l’àngel fent equilibris damunt de l’escut de Poblet, patrocinador de la capella.

Gabriel és un arcàngel -un àngel ‘superior’, vaja- mencionat a diversos textos bíblics i normalment fa de missatger de Déu. El nom vol dir ‘fortalesa de Déu’.

Per mi que era una mena de conseller matrimonial celestial, ja que també anuncià a la Isabel -cosina de Maria-, que seria mare.

Per la cantonada superior esquerra, l’Esperit Sant en forma de colom s’acosta per deixar Maria embarassada, tal com relaten els textos bíblics: “L’Esperit Sant vindrà sobre teu i el poder de l’Altíssim et cobrirà amb la seva ombra” (Ll 1,35).

Anunciació del priorat de Natzaret. Detall de Mari agenollada al reclinatori.

Pintant miracles

Dins el cristianisme, l’art tenia finalitats didàctiques. No interessava innovar, sinó reproduir situacions convencionals d’un model ja ‘aprovat’.

Entre les innumerables representacions que s’han fet de l’Anunciació, hi ha tot un seguit de paràmetres comuns a totes elles. Pot canviar el vestuari, la situació dels personatges o l’escenografia, però quasi sempre tot està explicat de la mateixa manera.

La majoria d’escenes contraposen la terrenal Maria i l’àngel celestial; l’interior d’un habitatge amb l’exterior.

Els gestos dels personatges tampoc són casuals. El dit de l’àngel que assenyala amunt, al cel; la cara de sorpresa de Maria, enganxada in fraganti, agenollada llegint, una mà al pit com dient, “ai mare meva quin ensurt que m’has donat”.

En aquest cas, l’àngel, representat amb molt de moviment i situat més amunt, té una mida una mica inferior al de Maria. Aquesta, agenollada davant d’un reclinatori i en una actitud més estàtica, aparta la mirada del llibre que està llegint per mirar l’aparició.

Anunciació del priorat de Natzaret. Detall del relleu amb l'àngel Gabriel.

Interiorisme místic

A l’Anunciació del priorat de Natzaret i ha una finestra i una porta que relacionen l’àngel amb l’exterior, una manera simbòlica de referir-se a Crist: “Jo soc la porta: els qui entrin per mi se salvaran.” (Jn 10,9). 

En aquest cas, es crea la il·lusió òptica d’un espai tridimensional. En relació amb la Verge, l’arquitectura en aquestes representacions és un símbol femení, de refugi i protecció.

Aquest interior conté diversos elements mobiliaris, cada un dels quals té el seu simbolisme. Per exemple, un reclinatori -devoció-, una gerra amb lliris -puresa- o un llibre -saviesa-.

Explica la llegenda daurada de Sant Bernat, que la Verge estava llegint en aquell moment la profecia d’Isaïes: “Doncs ara el Senyor mateix us donarà un senyal: la noia que ha d’infantar tindrà un fill, i li posarà el nom d’Emmanuel” (Is 7,14).

Primavera celestial

Tot això, sempre segons les Escriptures, va passar a Natzaret. El significat d’aquest topònim sembla que pot variar segons el context i podria venir a dir brot, flor, branca o tija, entre altres, fet que ens dona alguna pista extra..

Seguint amb el clarivident Sant Bernat, l’home afirmà que l’Anunciació va tenir lloc a la primavera. D’aquí prové el detall de les flors en un gerro. Amb el temps, les flors esdevingueren lliris blancs o assutzenes. La gerra, a més, ve a representar la fertilitat per la seva forma.

El lliri blanc és un altre important atribut vinculat directament amb la virginitat de Maria. Representa la puresa i la innocència: “Com un lliri entre els cards és la meva estimada entre les donzelles.” (Ct 2,2).

Observa que l’àngel li atansa un vara amb tres lliris. És una clicada d’ull a la triple virginitat de Maria, és a dir, abans, durant i després del part.

Anunciació del priorat de Natzaret. Detall del relleu amb l'Esperit Sant.

Tornem al 25 de març

La festa de l’Anunciació ja se celebrava cap al segle IV, concretament el vint-i-cinc de març. En el calendari julià aquest dia tenia lloc l’equinocci de primavera.

Mira si llavors n’eren d’avançats i exactes amb els càlculs, que hi havia la creença que aquest dia no només va tenir lloc l’Anunciació i Encarnació, sinó també la Creació divina i la mort de Crist.

De fet, l’any 525 l’erudit monjo bizantí Dionís l’Exigu, va assignar l’inici d’any nou el vint-i-cinc de març.

Tanmateix, a causa d’algunes inexactituds, l’equinocci va anar endarrerint-se, havent de reformar el calendari pel gregorià. Però la festivitat es va mantenir el mateix dia.

Quan l’Anunciació i la Crucifixió coincideixen, les esglésies occidentals traslladen la primera diada l’endemà.

Per acabar, no ha d’estranyar que Joan Pau II establís el vint-i-cinc de març per commemorar el ‘dia del nen que ha de néixer’. No confondre amb el ‘dia mundial del nen prematur’ -17 de novembre- o el ‘dia de la infància’ -20 de novembre-.

INFORMACIÓ PRÀCTICA

Situació: carrer Capellans, 9. Barcelona

Saber més

Què veure a prop

Deixa una resposta

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Afegeix una imatge si vols (només JPG)

En compliment del deure d'informar-te de les circumstàncies i condicions del tractament de les teves dades i dels drets que t'assisteixen, t’informo del següent:

  • Responsable del tractament: Alfons Martín Cornella.
  • Finalitat del tractament de les teves dades: moderar els comentaris per evitar el correu brossa i/o informar-te dels nous comentaris d'aquesta entrada de Rondaller.cat.
  • Conservació de les dades: les dades es conserven el temps estrictament necessari per a la relació i el que és exigible legalment, sent destruïdes posteriorment mitjançant processos segurs.
  • Legitimació per al tractament: consentiment explícit a l'acceptar les condicions d'ús del formulari d'alta al butlletí.
  • Destinataris de les teves dades personals: no es preveuen cessions de dades excepte en aquells casos que existeixi una obligació legal. No hi ha previsió de transferències de dades internacionals.
  • Els teus drets: pots revocar el consentiment i exercir els teus drets a accedir, rectificar, oposar-te, limitar, portar i suprimir dades escrivint a Alfons Martín Cornella, a l'avinguda de Lluís Companys, 27-37, escala 3, 4rt 1a, 08340 Vilassar de Mar, Barcelona, a més d'acudir a l'autoritat de control competent (AEPD).