Aquarel·la de població d'Alp a la Cerdanya.

La vila blanca

Una volta per Alp, a la Baixa Cerdanya.

Si un dia de cru hivern et trobes al mig d’una forta tempesta de neu, amb vents superiors als 56 km/h que aixequen la neu i t’impedeix veure’t la punta del nas, amb una temperatura de -12 graus i surts viu, podràs dir que has sobreviscut a un torb. El mot ve del llatí i vol dir remolí.

Finestra guerxa d'una antiga casa ceretana al carrer Nord d'Alp a la Baixa Cerdanya.
Finestra guerxa al carrer Nord.

A Alp, a la Baixa Cerdanya, expliquen la llegenda d’un tal Isidre que es va trobar al mig d’aquest extrem fenomen meteorològic. Va fer la prometença -suposo que a sant Isidre- que si no la dinyava, construiria una font amb el seu nom.

Això és el que s’explica de la font de Sant Ignasi ubicada al carrer Central de la vila. Ningú però, troba l’explicació als dos caps tallats a la pedra, que jo em pregunto si no procedeixen d’una altra construcció.

Cap de pedra de la font de Sant Ignasi al carrer Central d'Alp, Baixa Cerdanya.
Una font amb mala cara.

De la via romana a les pistes d’esquí

Per començar, d’Alp en tenim notícies al segle IX, quan les relíquies del martiritzat Vicenç d’Osca van fer-hi nit, abans de seguir cap a un lloc segur a l’altre costat dels Pirineus.

En aquells temps llunyans, les poblacions sempre pertanyien a algú. Alp va anar passant de mà en mà fins que, cinc segles més tard, la vila va ser comprada per Puigcerdà. A més a més, la població, dedicada principalment a l’agricultura i la ramaderia, va créixer ràpidament a partir dels anys seixanta del segle XX i aparegueren diverses activitats relacionades amb el turisme d’hivern.

Alp a la Baixa Cerdanya. Forrellat de forja amb forma de drac a la porta de l'església de Sant Pere d'Alp.
El drac que protegeix l’església.

Pel que diuen els entesos, el topònim deriva del llatí, quan els romans coneixien aquest indret com a ‘villa Albii‘, és a dir, vila blanca. Potser aquest poètic nom ve de quan tot quedava cobert de neu.

Una breu passejada pel nucli antic ens permetrà descobrir que, al marge de les torres de nova construcció, Alp amaga una història i un patrimoni que no sembla prou valorat.

Les cases anònimes de pedra que conformen els estrets carrerons, les fonts repartides pel municipi i el safareig ens parlen d’un altre temps, potser no tan llunyà.

Porta esgavellada en un habitatge de pedra al carrer Berenguera. Baixa Cerdanya.
Porta esgavellada al carrer Berenguera.

Color dins la foscor

En primer lloc, esmentada al segle XI, a l’església de Sant Pere poc li resta dels seus orígens romànics. Al llarg dels segles, diverses remodelacions i ampliacions han modificat profundament l’estructura. Tot i això, paga la pena entrar i donar-hi una ullada.

L’edifici, que fins i tot va ser utilitzat com a castell, ens guarda alguna sorpresa, com els interessants vitralls circulars. Els dissenys es deuen a Llucià Navarro i Rodon. Durant els anys seixanta del segle XX, aquest polifacètic dibuixant barceloní, se la va passar decorant amb murals i vitralls amb estructura de formigó, un bon grapat d’esglésies malmeses durant la guerra civil.

La seva obra, sovint plena de significat religiós, va evolucionar cap a figures simplificades, planes i sense profunditat, amb grans ulls, mans i peus nus. Un estil ben diferent dels seus contemporanis que, després de la guerra civil, preferien imitar els corrents més clàssics.

Alp a la Baixa Cerdanya. Vitrall circular que representa Sant Josep, realitzat per Llucià Navarro i Rodon.
Fent de fuster.

Va ser il·lustrador i director artístic de Cavall Fort així com professor i director de l’Escola d’Arts i Oficis de Barcelona. Escampada a prop i també lluny d’aquí, la seva obra sovint generava polèmica per una incompresa modernitat.

La realització d’aquests vitralls va anar a càrrec del prestigiós taller J. M. Bonet. El vitraller Josep Maria Bonet, nascut el 1903 a la Seu d’Urgell, va realitzar, juntament amb el seu germà, vitralls pels monestirs de Poblet, Vallbona o Santes Creus i va col·laborar amb prestigiosos artistes i arquitectes, com Jujol, Ramon Rogent o Domènec Fita.

El gegant protector

En una paret hi ha les restes d’una pintura mural. Els estudiosos pensen que és una obra aïllada i no hi ha proves que tot el temple estigués pintat. Representa Cristòfol, el llegendari i improbable gegant que va portar a collibè l’infant Jesús per travessar el riu.

Pintura a l'interior de l'església de Sant Pere d'Alp, amb la representació de Sant Cristòfol.
Passant a collibè.

Probablement va ser pintat al segle XIV. Cristòfol era venerat per viatgers i pelegrins abans d’emprendre el camí i també en situacions de grans calamitats com la pesta. Hi havia en aquells temps la creença que el cristià que invocava aquest sant, també es deslliurava d’una mort sobtada sense confessió, una de les desgràcies més temudes.

Sortim a l’exterior per observar els contraforts i la peculiar escalinata que mena a l’habitatge parroquial, adossat al temple. Fa cent anys, el tram superior de l’escala era de fusta.

Alp a la Baixa Cerdanya. Escales i galeria que condueix fins a l'habitatge parroquial de l'església de Sant Pere.
Pujant al cel.

Publicitat directa

A continuació, ja que hi ets, no et perdis l’interessant rètol de l’estanc, a l’altre costat de la plaça, que recorda l’estil dels que antigament es veien a les carreteres, anunciant una fonda o una botiga de mobles.

Rètol de l'Estanc Roca pintat a la façana de l'establiment al nucli antic d'Alp a la Baixa Cerdanya
Disseny gràfic de tota la vida.

Una aposta entre cosins

Seguidament, molt a prop d’aquí, el riu d’Alp baixa des de La Molina i deu quilòmetres més avall acaba fent companyia al Segre, després de regar els camps d’Alp i de passar pel costat d’una peculiar construcció.

Coneguda per l’original nom de Torre del Riu, aquest descomunal castell de fantasia és fruit d’una aposta. El 1880, tres cosins que imagino més aviat amb molts calés i poca feina a fer, van desafiar-se a veure qui construïa el castell més gran. Com criatures.

Després de perdre l’aposta, un d’ells va deixar a mig fer el castell de Can Feu a Sabadell i s’embarcà en aquest deliri medieval a Alp. Aquí hi havia una construcció defensiva del segle XIII amb una capella romànica adossada. Amb el temps es convertiria en un mas agrícola que al segle XVII el va comprar un noble barceloní.

Garites neogòtiques del castell de la Torre del Riu on va viure Josep Nicolau d'Olzina.
Ningú vigila des de les garites.

Fantasia medieval

Un dels descendents va ser Josep Nicolau d’Olzina, qui la convertiria en aquest castell de pega, amb torres, garites, finestres neogòtiques i escuts heràldics.

No és el primer cas d’algú que es construeix un palauet imitant les fortaleses medievals. Per exemple, el castell de Jaumar a Cabrils, el de Castelldefels, el de Santa Florentina a Canet de Mar, el de Castellet o la famosa Casa de les Punxes de Barcelona, són també algunes mostres d’aquest deliri constructiu als voltants del canvi de segle.

L’obra la va dur a terme Calixt Freixa i Pla, mestre d’obres nascut a Llívia on va ser alcalde. Freixa va deixar a la Cerdanya destacades mostres del seu bon fer i a més, va realitzar l’estudi d’un canal que va facilitar el rec dels camps de la zona.

Façana del castell de la Torre del Riu a Alp a la Baixa Cerdanya. Obra realitzada per Calixt Freixa Pla.
Inspiració gòtica.

Tanmateix, el poble d’Alp a la Baixa Cerdanya té més per veure. Per acabar, et recomano que facis un tros del camí vora el riu, ja que és una passejada fàcil en un entorn privilegiat que sovint passen de llarg els qui van a esquiar.

Aquarel·la de població d'Alp a la Cerdanya.

INFORMACIÓ PRÀCTICA

Itinerari: veure el mapa

Saber més

Què veure a prop