En anteriors articles he parlat de l’obra del ceramista Julio Bono a Barcelona, Terrassa i Granollers així com en altres poblacions. Però la inesgotable creativitat d’aquest artista va aprofitar tots els racons que sorgien en un país en plena activitat constructora. Ara, i gràcies a les col·laboracions de lectors de Rondaller, puc ampliar el catàleg amb noves mostres.
Paisatge de muntanya
Abans dels anys seixanta, els vilatans de Sant Cebrià de Vallalta (Maresme) vivien tot just en un parell carrers a la vora de l’església. A partir de llavors, la vila s’obrí a l’exterior i el creixement del nucli urbà es dispararia sense cap planificació urbanística. Així doncs, s’aixecarien blocs i fins a tres hotels com el desaparegut hotel Baix Montseny, que va ser molt popular i ha donat nom a tot un carrer. És així com el turisme descobriria aquest agradable paratge, lluny de la massificació costanera. De fet, als baixos d’un edifici hi ha un bonic mural ceràmic de Julio Bono amb el nom que tenia l’hotel.
El Baix Montseny és una àrea natural a cavall entre el Vallès Oriental i la Selva. La capitalitat recau sobre Sant Celoni, municipi que abans de la Guerra es deia precisament, Baix Montseny. L’obra representa el que és potser un dels llocs més emblemàtics d’aquesta subcomarca, el petit embassament de Santa Fe del Montseny.
Combinant estils
Des de León, un lector m’ha fet arribar una altra obra del ceramista Julio Bono. Està situada en un bloc molt cèntric dominat per la presència d’una entitat bancària. El mosaic presenta agrupats diversos trets característics de l’artista. D’una banda, el cercle en relleu. De l’altra banda, les rajoles personalitzades amb incisions. Finalment, uns arbres fets amb un estil més pictòric.
El carrer on se situa l’edifici està dedicat a Juan Crisóstomo Torbado, un arquitecte nascut el 1867 a Galleguillos de Campos, una petita població situada a uns seixanta quilòmetres de León. Executà diversos projectes per consolidar el patrimoni artístic d’aquesta ciutat, destacant com a restaurador de la catedral.
Passejar sota els arbres
Planificada el 1853 dins el pla Cerdà, la rambla del Poblenou pretenia descongestionar l’industrialitzat barri barceloní. Tot i això, no s’urbanitzà fins prop de trenta anys més tard. Els mil metres de passeig aviat van centrar la vida cultural, social i comercial del districte de Sant Martí. Tot i que la nova via fou batejada com a Passeig del Triomf, popularment tothom l’anomenava rambla del Poblenou, fins que el 1986 s’oficialitzà aquest nom.
Malgrat les transformacions sofertes, aquest llarg passeig ha sabut mantenir una identitat pròpia. Reflex d’això, al vestíbul d’un excessivament alt bloc, una bucòlica ceràmica ret homenatge als fanals i als arbres de l’emblemàtica rambla.
El paradís perdut
Un altre lector m’envia una fotografia d’una obra del ceramista Julio Bono a la ciutat d’Eivissa. Tristament escapçada, es troba a peu de carrer i està datada l’any 1975. Fundada el 654 abans de la nostra era, fins a la dècada dels setanta l’illa d’Eivissa era el prototip del paradís al qual convivien pagesos, hippies i eivissenques amb vestits blancs i llargues trenes sota els mocadors. Però aviat la tranquil·litat i les platges es convertiren en objecte de desig.
L’explosió turística comportà l’aparició de discoteques i la massificació. L’incontrolada especulació no conegué límits, Els carrers oberts durant la primera meitat del segle XX amb cases de planta baixa i un pis, van donar pas a blocs a quin més lleig i més a prop de la platja. És en un d’ells amb balcons de reminiscències psicodèliques, on encara perdura aquesta petita mostra artística.
Entrada dignificada
Seguidament, ens n’anem al barri del Farró, ubicat a la Vila de Gràcia. Rep el nom de Silvestre Farró, propietari d’una finca rural, qui a principis del segle XIX es convertí en promotor edificant diversos habitatges, esdevenint un barri residencial. Abundaven torres d’estil modernista on la burgesia barcelonina anava a estiuejar. La major part van desaparèixer amb la construcció de pisos, com el del carrer Vallirana on descobrim una altra obra del ceramista Julio Bono.
Damunt d’un fons enrajolat de tonalitats verdoses destaquen tres cercles en relleu de diversos diàmetres que donen un aire distingit i modern a l’oblidable edifici, que no pot competir amb l’habitatge modernista que li planta cara al davant.
Mural universitari
Per acabar aquest recull de l’obra del ceramista Julio Bono, ens plantem a la Zona Universitària de València, on destaca un gran mural de nou metres de llarg per quatre i mig d’alçada. Malgrat que actualment es troba a la seu de la Facultat de Filologia, va ser fet el 1974 per a l’antiga Facultat d’Econòmiques. Tot i que l’estil és abstracte, podem descobrir elements vinculats amb els variats estudis que s’hi podien fer. Així doncs, hi ha un port comercial, una grua de construcció, un sol, un llibre, peces mecàniques, una enclusa, una maça, arbres i conreus.
L’obra està signada amb cinc noms que em porten a tenir dubtes. A més de la de Bono “dins” el mural, una rajola inclou la inscripció: Michavila-Roig i els obrers Mateu-Requena. D’una banda, els dos darrers sembla clar que van ser qui col·locaren l’obra al seu lloc. De l’altra banda, les poques referències que he trobat, adjudiquen l’autoria del mural a Joaquin Michavila Asensi.
Artista complet
Nascut a Alcora el 1926, Michavila estudià a l’escola superior de Belles Arts de València i s’incorporà al grup “Los Siete“, el qual recuperaria a València l’art modern de postguerra. Com a artista multidisciplinari, conreà tota mena de tècniques, començant per temàtiques figuratives i arribant a l’abstracció. Sobre Roig no he trobat cap pista. Així doncs, qui va dissenyar realment l’obra? Doncs sento molt no tenir cap més pista. Potser va ser una col·laboració a tres mans, tot i que penso que l’execució de Bono és indiscutible.
INFORMACIÓ PRÀCTICA
Situació: veure el mapa amb totes les obres
Saber més
- Juan Crisóstomo Torbado: wikiwand.com
- Història del Poblenou: arxiuhistoricpoblenou.cat
- La nostalgia de la Ibiza de los años 70: diariodeibiza.es
- Eivissa, ciutat d’història i evolució urbana: eeif.es
- El Farró: ajuntament.barcelona.cat
- Joaquín Michavila: dbe.rah.es
- Inventari del mural de València: colecciones.uv.es
Hola, Alfons:
Moltes gràcies, sí que m’has ajudat. Em referia al que hi ha a la col·legiata de Sant Bartomeu i Sant Miquel. Exacte és de Cillero, així figura al web de l’ajuntament de València: https://www.valencia.es/es/-/infociudad-colegiata-de-san-bartolom%C3%89-ap%C3%93stol
A veure si ara es puja la imatge. L’anterior era d’alta qualitat, uns 4MB. La següent, uns 400kb en jpg.
Espero que arribi.
Ah, ara sí que ha arribat. Gràcies!
Hola, gràcies pels articles!
A Tarragona, plaça de la Generalitat, davant del Corte Ingles hi ha un mural ceràmic firmat “Novo & Bono 78”.
Buscava qui era l’autor. Gràcies als articles ja tinc clar que pot ser de Julio Bono. Ho necessite saber per a les meues classes per a secundària.
Li adjunte la foto.
A València hi ha murals d’un estil semblant, a banda del de Blasco Ibáñez 32. Entre ells a una esglèsia de l’avinguda Antic Regne, però desconec l’autoria de moment.
Hola, Miquel Àngel.
En primer lloc, moltes gràcies pel teu comentari. Crec que no has adjuntat la fotografia, però efectivament, “Novo & Bono” era l’empresa de Julio Bono.
El que comentes de l’avinguda Regne de València, crec que et refereixes al que hi ha a la col·legiata de Sant Bartomeu i Sant Miquel. En aquest cas, si no vaig errat, l’autor és Andrés José Cillero Dolz, ceramista nascut a València el 1934 que va tocar diversos estils fins a arribar els anys seixanta a obres d’estil pop art.
Espero haver-te ajudat.