Els déus van triar la Costa Brava per passar les vacances

La Punta Montgó a l’Escala (Alt Empordà).

En primer lloc, no sembla que ningú tingui molt clar l’origen de topònim Montgó, una abrupta elevació que marca el límit entre l’Escala i Torroella de Montgrí. Des d’aquest privilegiat mirador situat a mig recorregut de la Costa Brava, es pot observar l’irregular perfil de penya-segats, esquitxats de petites cales i illots.

Malgrat la idíl·lica situació, la Punta Montgó de l’Escala ha estat destrossada per urbanitzacions tirant a il·legals i per la massificació descontrolada d’un turisme estranger d’espardenya. Però no sempre va ser així. En aquells temps en què els embolics entre déus haguessin fet enrogir els protagonistes dels realities de la tele, ja n’hi havia que s’hi van fixar en el nostre litoral.

Estiueig diví

Primer sembla que s’hi va passar la deessa ibera Go, de qui no he trobat absolutament cap referència per explicar-te qui era. Després fou Júpiter, déu suprem del cel i del llamp i cap del panteó, qui va venir-hi a descansar al Mont-Iovis. Segons la mitologia romana, Júpiter era fill de Saturn aquell qui devorà els seus fills per governar sense problemes. La seva mare el salvà de ser cruspit pel seu pare, a qui destronà després d’haver crescut. Se sap que el culte a Júpiter ja existia fa més de trenta segles. En ser la divinitat més important del món romà, no ha d’estranyar que el seu culte arribés a la nostra privilegiada costa.

A més a més, sembla que el cartaginès Anníbal Barca —que no era un déu, però poc l’hi faltava— feu servir la Punta Montgó a l’Escala com a punt de vigilància. Aquest polític i militar nascut al segle III a.n.e. és especialment recordat per travessar els Pirineus i els Alps amb un gran exèrcit i trenta-vuit elefants per tal de combatre els romans. De fet, el nom de l’Escala diuen que deriva d’Hannibalis Scalae, ja que Anníbal acampà en un indret on les roques semblaven escales.

Imatge dels penyasegats de la Punta de Montgó.

Més d’un Montgó

Hi ha diversos indrets que comparteixen el mateix topònim o bé de similar arrel. Per exemple, entre Xàbia i Dénia hi ha un important puig de Montgó de més de set-cents metres que des dels temps dels torrons ha estat un punt de referència per la navegació. A més, a Vilaverd —Conca de Barberà— i també a Martorell, hi ha sengles elevacions amb el nom de Montgoi. I altres variacions serien el Montcau, el Mungó —una torreta que hi havia a Eivissa. Hi ha qui pensa que totes aquestes variants deriven de monjoia, mot que entre altres significats, s’utilitza per definir un punt de referència, és a dir, una fita.

Les persones enteses han donat cadascuna possibles orígens etimològics. Hi ha qui afirma que deriva de Mons Agon —o Mons Agonum— que vindria a designar el puig dels jocs dels agons, un tipus de batalla o prova que tenia lloc durant determinades festivitats. També, com he comentat, pot derivar de Mons Iovis o puig de Júpiter. I finalment, hi ha una hipòtesi que vindria d’una paraula grega que ve a dir únic i una altra que diria que ve de Mont Caon, un topònim que ens arribà de l’àrab —Mont Qa’un o Jabal Qaun. Tu tria l’explicació que més t’agradi i no discutirem.

Aquarel·la amb una panoràmica del turó i la cala Montgó a l'Escala, Alt Empordà.

Estratègia militar

Tan estratègic era el lloc, que a final segle XVI Felip II autoritzà la construcció d’una torre de guaita —encara visible—, per tal de defensar la població dels atacs pirates. És una de les moltes torres que es bastiren en aquells temps, tot i que aquesta és de les poques que ha sortit més ben parada.

Així mateix, aquí pots veure les restes d’uns búnquers. Aquesta bateria militar, avui dia un atractiu turístic de la vila, formava part d’una fallida barrera defensiva que resseguia els Pirineus. Va ser construïda a finals dels anys quaranta del segle XX i servia per allotjar nius de metralladores i canons. Pretenia defensar el país d’una hipotètica invasió per part dels alemanys o també dels Aliats.

El tram que passa per Catalunya es coneix amb el castís nom de Línia Gutiérrez, probablement pel coronel d’Enginyers Manuel Duel Gutiérrez, un dels propulsors d’aquest genial i inútil projecte.

Per acabar, la panoràmica, tant sigui des del cim com des del mar, ens fa comprendre per què aquest privilegiat mirador ha estat sempre tan disputat per éssers divins i humans.

INFORMACIÓ PRÀCTICA

Situació: veure el mapa

Saber més

Què veure a prop

Deixa una resposta

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Afegeix una imatge si vols (només JPG)

En compliment del deure d'informar-te de les circumstàncies i condicions del tractament de les teves dades i dels drets que t'assisteixen, t’informo del següent:

  • Responsable del tractament: Alfons Martín Cornella.
  • Finalitat del tractament de les teves dades: moderar els comentaris per evitar el correu brossa i/o informar-te dels nous comentaris d'aquesta entrada de Rondaller.cat.
  • Conservació de les dades: les dades es conserven el temps estrictament necessari per a la relació i el que és exigible legalment, sent destruïdes posteriorment mitjançant processos segurs.
  • Legitimació per al tractament: consentiment explícit a l'acceptar les condicions d'ús del formulari d'alta al butlletí.
  • Destinataris de les teves dades personals: no es preveuen cessions de dades excepte en aquells casos que existeixi una obligació legal. No hi ha previsió de transferències de dades internacionals.
  • Els teus drets: pots revocar el consentiment i exercir els teus drets a accedir, rectificar, oposar-te, limitar, portar i suprimir dades escrivint a Alfons Martín Cornella, a l'avinguda de Lluís Companys, 27-37, escala 3, 4rt 1a, 08340 Vilassar de Mar, Barcelona, a més d'acudir a l'autoritat de control competent (AEPD).