Font de Cristòfol Vidal d’Esparreguera
Cada població té petites -o grans- històries locals poc conegudes fora del municipi i que no per això són menys interessants. Aquesta n’és una que va passar a Esparreguera a mitjans del segle XIX.
Cristòfol Vidal i Castells no té cap pàgina a la Wikipedia, tot i que la mereix. Per tant, de la seva vida privada poca cosa he pogut esbrinar. Sabem que no era fill d’Esparreguera però s’hi quedà a viure quan es va casar. He d’imaginar que el senyor Vidal era un empresari amb bona vista pels negocis.
Abans de continuar, cal deixar clar que els tres mil esparreguerins d’aquells temps no disposaven de cap font d’aigua al centre de la població. Molt menys l’aigua corrent a les llars. Calia fer una bona passejada fins a les fonts dels voltants. Els més afavorits tenien un pou o una cisterna pròpia.
Aigües subterrànies
Tot i això, la vila disposava de molts indrets a la vora dels torrents on brollava l’aigua. El senyor Vidal s’adonà que allò volia dir que al subsòl hi havia diverses deus d’aigua. Així doncs, va tenir la gran idea de portar l’aigua fins al centre de la població.
Primerament, el 1861 va fundar una societat, amb la qual ell i cinquanta-dos socis més construirien un aqüeducte subterrani de prop de dos quilòmetres.
La feina va ser dura i les dificultats no va ser poques, però finalment, tres anys més tard, brollava l’aigua en una font al costat de l’església. Vidal i els seus socis va obtenir l’autorització per l’explotació de la font i actualment, la companyia d’aigües d’Esparreguera segueix portant el nom de qui va fer possible aquest avenç.
Recordant el benefactor
El 1925, durant la festa major, s’inaugurà la font de Cristòfol Vidal d’Esparreguera, en homenatge a qui va portar les aigües a la vila.
El projecte es deu a Josep Domènech i Mansana, fill del també arquitecte Josep Domènech Estapà -originals amb els noms no ho eren gaire-. Nascut a Barcelona el 1885, Domènech -fill- va ser arquitecte municipal de diverses poblacions del Vallès i també d’Esparreguera.
D’entre les nombroses obres que va realitzar potser et sonarà l’edifici de l’Aliança de Barcelona. De totes maneres, com a arquitecte del Ministeri d’Instrucció Pública, se la va passar construint escoles, ajuntaments i escorxadors en un munt de poblacions, com Sant Celoni, Ullastrell o Esparreguera.
Prosperitat
La font, que s’inscriu dins l’estil noucentista, està coronada per un conjunt escultòric realitzat per Frederic Marès. A cada cantonada del pilar central, quatre nenes en una postura poc decorosa custodien una gerra de pedra. Una garlanda farcida de fruites, símbol de prosperitat, els hi passa entre les cames.
Cal recordar que feia prop de vint anys, Josep Carner havia escrit el poemari titulat “Els fruits saborosos”, atorgant diverses qualitats a cada fruita. Els textos es van convertir en una fita del moviment noucentista.
Marès és més recordat per la seva faceta de col·leccionista que no pas per la seva prolífica carrera com a escultor. Especialment a la ciutat de Barcelona té la major part de la seva obra, de desigual qualitat, tot s’ha de dir.
Adossats a cada costat del pilar, hi ha un parell de treballats fanals de forja, rematats amb sengles dracs.
Al centre del conjunt destaca una placa amb l’efígie del senyor Vidal i un text de reconeixement.
INFORMACIÓ PRÀCTICA
Situació: plaça de Santa Eulàlia. Esparreguera
Saber més
- La història: aiguesvidal.cat
- Josep Domènech i Mansana: wikiwand.com
- El monument: monuments.iec.cat
En compliment del deure d'informar-te de les circumstàncies i condicions del tractament de les teves dades i dels drets que t'assisteixen, t’informo del següent: