Mosaic de Santa Eulàlia d'Esparreguera, realitzat el 1950 per Joan Vila-Grau i Jordi Aguadé.

Paraules mai dites

El mosaic de Santa Eulàlia d’Esparreguera.

Resulta curiós que el mot improperi s’utilitza per a designar un insult així com per parlar dels retrets que -suposadament- Jesús va fer des de la creu.

Els textos d’aquests “Improperis” es canten el Divendres Sant, durant la celebració de la Passió. Pel que sembla, el seu origen es remunta al segle XIII i estan més o menys inspirats en determinats passatges bíblics. La frase que més es repeteix la trobem al llibre de Miquees: “Poble meu, què t’he fet? En què t’he entristit? Respon-me!” (Mq 6:3).

Mosaic de Santa Eulàlia d'Esparreguera, realitzat el 1950 pel ceramista Enric Serra i Abella.

No obstant això, diu la tradició que el 1560, Giovanni Pierluigi da Palestrina els va escriure ell tot solet i els hi va posar música. Ja de petit, Giovanni cantava com els àngels i, tot i ser casat, va acabar com a mestre de capella de dos papes, sota els quals va compondre memorables misses i obres per a diverses veus.

Aquests retrets es canten en forma de diàleg entre els cantors i la parròquia va intercalant una aclamació. Durant aquest cant es van relacionant les obres que Déu va fer per al seu poble des que el va alliberar d’Egipte, amb les burles que els jueus feren a Jesús des de la detenció fins a la mort.

Els textos que he trobat són lleugerament diferents segons qui els transcriu, ja que l’original era en grec. No obstant això, un d’aquests retrets és el que trobem a la interessant façana de l’església de Santa Eulàlia d’Esparreguera (Baix Llobregat).

Esbòs realitzat per Joan Vila-Grau pel mosaic de Santa Eulàlia d'Esparreguera.
Esbòs preparatori. Cedit per l’Arxiu de Joan Vila-Grau.

Vila cremada

Al segle XVIII, la coneguda com a Guerra de Successió, va deixar una estesa de poblacions desfetes. En guanyar, les tropes borbòniques van incendiar viles i ciutats com a represàlia. Esparreguera en va ser una.

L’església parroquial, construïda al segle XVII, no es deslliurà de les destrosses de les diverses guerres que ha viscut. La primera reconstrucció la va realitzar Elies Rogent el 1886, però la Guerra Civil també va passar factura i l’edifici va haver de ser novament refet.

Esbòs realitzat per Joan Vila-Grau pel mosaic de Santa Eulàlia d'Esparreguera.
Esbòs preparatori. Cedit per l’Arxiu de Joan Vila-Grau.

Els anys cinquanta del segle XX es va decorar la façana amb un monumental mosaic que ocupa tot el que havia estat l’antiga portalada. Malgrat la informació errònia que circula a les xarxes i que jo mateix em vaig arribar a creure, el mosaic va ser realitzat per Joan Vila-Grau, juntament amb el seu cunyat Jordi Aguadé.

En aquest punt vull agrair a l’il·lustrador Jordi Vila Delclos, respectivament fill i nebot dels artistes qui, no només m’ha confirmat l’autoria, sinó que també m’ha facilitat els esborranys de l’obra que apareixen en aquest article.

Obra realitzada a la façana el 1950 pel ceramista Enric Serra i Abella, que representa sant Pere, la Verge Maria i sant Joan.

Un compendi d’història sagrada

La iconografia del mosaic de Santa Eulàlia d’Esparreguera presenta Crist assegut al mig, en una postura similar a com apareix en nombroses pintures sobre el Judici Final, exceptuant que aquí té els cabells ben curts. Aquesta idea ve reforçada per la visió apocalíptica de la Mare de Déu embarassada i sotmetent el mal en forma de drac.

Mosaic de Santa Eulàlia d'Esparreguera, realitzat el 1950 pel ceramista Enric Serra i Abella.

A la dreta de Jesús té lloc l’escena de Pentecosta. Maria es troba entre dos deixebles que sostenen els evangelis i el llibre dels fets, mentre les flames els envolten.

Més avall tenim que d’una banda es barreja l’episodi de la creació i del primer pecat. I de l’altra banda apareix Moisès amb l’esbarzer cremant i el profeta Elies qui, segons les escriptures, no va morir sinó que va pujar al cel en un carro de foc.

També ens diuen els escrits que aquests dos personatges van aparèixer al costat de Jesús durant l’episodi conegut com a transfiguració. Moisès representa l’alliberador del poble jueu, mentre que la presència d’Elies recorda les profecies sobre la vinguda del Messies.

Entre una escena i l’altra s’hi representa aigua i peixos. Potser el Jordà o el pas del Mar Mort.

Mosaic de Santa Eulàlia d'Esparreguera, realitzat el 1950 pel ceramista Enric Serra i Abella.
Esbòs realitzat per Joan Vila-Grau pel mosaic de Santa Eulàlia d'Esparreguera.
Esbòs preparatori. Cedit per l’Arxiu de Joan Vila-Grau.

La zona inferior

Seguidament, a la llinda trobem escrit un dels Improperis: “Què més havia de fer per tu que no hagi fet?“.

A un costat de la porta tenim novament Maria, entre sant Pere i sant Joan. A l’altre costat apareix santa Eulàlia, patrona de la població, sant Pau i el beat Domènec.

Nascut el 1592 a Esparreguera dins d’una família de paraires, Francesc Pau Castellet aviat decidí que volia fer vida religiosa. Va ingressar a l’orde dels dominics i es canvià el nom per Domènec. Més tard va marxar voluntari a predicar a Filipines i seguidament al Japó on va ser empresonat i cremat poc abans de fer trenta-sis anys. Va ser beatificat el 1867.

Mosaic de Santa Eulàlia d'Esparreguera, realitzat el 1950 pel ceramista Enric Serra i Abella.

Tandem d’artistes

Eclipsats per la fama de la seva obra com a vitraller, els murals ceràmics de Joan Vila-Grau, són una part indissociable d’aquest polifacètic artista barceloní.

La seva trajectòria va començar amb una pintura figurativa que, a partir dels anys setanta derivaria cap a l’abstracció, amb obres mixtes, és a dir, pintura-escultura. El mural del Col·legi de Metges és un bon exemple.

En el vitrall segueix una evolució similar, però acaba amb la desaparició de la iconografia, treballant només els valors del color i la llum. La seva culminació en aquest sentit, la trobem en la realització dels vitralls del Temple de la Sagrada Família de Barcelona.

La faceta com a muralista neix el 1955, col·laborant amb el ceramista Jordi Aguadé. Els murals ceràmics posen en evidència textures i volums i un delicat sentit del color.

Esbòs realitzat per Joan Vila-Grau pel mosaic de Santa Eulàlia d'Esparreguera.
Esbòs preparatori. Cedit per l’Arxiu de Joan Vila-Grau.

A quatre mans

Deixeble de Llorens i Artigas fins al 1950, Jordi Aguadé i Clos ha fet de tot. Per exemple, pots veure l’auca del Senyor Esteve al carrer de Petritxol, els meravellosos gerros a diversos museus europeus o les ingènues figuretes decoratives amb noies, sants i nens, a les pàgines de col·leccionistes.

Molt abans que ens envaïssin els productes suecs, Aguadé, qui havia fet una llarga estada a Suècia, va crear unes vaixelles amb innovadors i sobris dissenys, que encara avui semblen moderns.

Vila-Grau i Aguadé havien col·laborat diverses vegades realitzant murals ceràmics. Per exemple, tenim l’edifici Migjorn i l’edifici Delfí a Barcelona i també a l’àrea de servei de Lleida, així com altres obres menys conegudes, però igualment interessants, com el del Cinema Parroquial d’Arenys de Mar.

Obra realitzada a la façana el 1950 pel ceramista Enric Serra i Abella, que representa Adam i Eva.

INFORMACIÓ PRÀCTICA

Situació: plaça de Santa Eulàlia. Esparreguera

Saber més

Què veure a prop