El blanc i el roig

Una volta per conèixer la població valenciana de Riba-roja de Túria, a la comarca de Camp de Túria.

Mineral multiús

El caolí és una terra que s’assembla l’argila, només que és de color blanc i molt més pur. El mot prové del xinès que vol dir turó alt i designa el lloc on els xinesos van trobar-ne per primera vegada.

S’utilitza com a recobriment d’alguns papers, per fer maons refractaris, també en ceràmica -potser el teu lavabo en porti-, en pintura, en l’elaboració de medicaments i en mil coses més. 

Mostres de ceràmica exposada al museu de l'interior del castell.
Ceràmica socarrada.

El blanc

El capriciós riu Túria, que neix a l’Aragó, fa més voltes que el vint-i-nou abans no arriba a València. En realitat, el primer tram s’anomena Guadalaviar, després, al seu pas per Terol canvia de nom durant uns pocs quilòmetres pel de Río Blanco i a continuació pel de Túria. Però curiosament, tots tres noms volen dir el mateix: riu blanc.

La zona per on el Túria entra a terres valencianes és plena de jaciments de caolí. He llegit que quan plou molt, el mineral es dissol i les aigües del riu es tenyeixen de blanc. 

Tanmateix, hi ha altres teories que justifiquen el nom que ibers, àrabs i romans van coincidir a donar al riu Túria. Però pel que ens ocupa ara, tant és quina sigui la raó correcta.

El cas és que el Túria remulla un munt de poblacions, algunes de les quals han viscut una història indissociable del riu.

Tapa de clavegueram amb la data 1960 en un dels carrers del nucli antic.
El clavegueram també és històric.

Indret disputat

Amb tot això al cap ens aturem a Riba-roja de Túria, població que conserva interessants mostres d’un passat que es remunta al segle VII i de manera més concreta en temps dels àrabs, els quals construïren el castell en un indret estratègic davant del riu.

És probable que fins i tot l’origen l’hàgim de cercar molt més abans, quan potser els romans ja tenien en aquest mateix lloc una petita defensa.

En aquells temps el Túria era navegable i suposava una via de connexió amb el mar. D’altra banda, constituïa una barrera natural que assegurava la defensa davant possibles atacs.

Al segle XIII amb la reconquesta cristiana, la destruïda fortalesa es reconvertí en residència dels senyors de la baronia de Riba-roja. Passant de ma en ma, va ser transformat i molt modificat, però al segle XVII el conjunt restà pràcticament deshabitat.

Detall del castell de Riba-roja de Túria del segle VII.
Segles d’història.

El roig

Per què riba-roja”? He llegit que el topònim prové de quan al segle I a.n.e. va tenir lloc un llarg conflicte bèl·lic conegut com a Guerra de Sertori, en què els romans juntament amb els ibers van plantar cara al dictador romà. 

Tan cruenta devia ser la guerra que diuen les cròniques que l’aigua del Túria baixava vermella de sang, originant així el nom de la vila. En realitat hi ha teories més ‘formals’ sobre l’origen del nom, però aquesta m’ha semblat ben curiosa.

De fortalesa a museu

De grans proporcions, el castell ens ha arribat com una mena de mostrari de diversos volums constructius segons l’època. Tot i que molt ben restaurat, l’interior conserva poca cosa dels seus temps d’esplendor.

Tanmateix, s’exposa una interessant col·lecció de peces de ceràmica recuperada durant la rehabilitació del castell i que formaven part de l’atuell domèstic dels antics residents.

Cal destacar l’excepcional mostra de peces provinents del jaciment de Pla de Nadal, una important vil·la del segle II excavada als afores de la població.

Resulta especialment curiosa la gran quantitat de grafits d’època medieval que s’han conservat i dels quals no he trobat cap explicació.

Grafits amb inscripcions a les parets del castell de Riba-roja de Túria.
Aprenent a escriure a les parets.

El nucli antic

Una breu descoberta de Riba-roja de Túria ens ajudarpa a conèixer el centre històric. Per això ens plantem a la plaça de l’Ajuntament on hi ha condensada molta història.

L’edifici consistorial va ser projectat el 1925 per Joaquim Rieta Síster, arquitecte valencià que es formà a l’Escola d’Arquitectura de Barcelona dirigida per Domènech i Montaner. 

Encara en els inicis del que seria una gran carrera, Rieta va deixar aquí una obra de joventut d’estil classicista influenciada pel noucentisme. 

Temps després, aquest arquitecte deixaria a la ciutat de València una bona estesa d’edificis racionalistes, que l’han convertit en un dels grans arquitectes del segle XX en aquesta ciutat.

Edifici de l'ajuntament de Riba-roja de Túria projectat el 1925 per Joaquim Rieta Síster.
El consistori.

Torres bessones

L’església parroquial és un edifici neoclàssic del segle XVIII i està dedicada a l’Assumpció de Nostra Senyora. Malgrat que les torres et poden semblar iguals, van ser construïdes amb una diferència de més d’un segle. 

Durant la Guerra Civil va resultar molt malmesa, fins que més tard va ser restaurada. Al peu de la portalada hi ha dos relleus dels anys noranta que recorden sengles simbolismes atribuïts a Crist. 

Gravat a l'entrada de l'església de l'Assumpció amb el dibuix d'una font.
Una font a l’entrada.

Tenir cura dels infants

Observa també a la mateixa plaça l’edifici de les antigues escoles parroquials on els nens de famílies pobres podien aprendre a llegir i a comptar. I naturalment, recitar el catecisme.

Es tracta d’una obra dels anys cinquanta del segle XX on el principal interès rau en el fris enrajolat. Al centre hi ha representada la candorosa escena d’una nena i un nen al mig del bosc protegits per la presència d’un àngel.

Plafó ceràmic amb la imatge de l'àngel de la guarda a les antigues escoles parroquials.
Custodiant criatures.

Segons el catolicisme, Déu atorga un protector a cada ésser humà. La devoció a l’Àngel de la Guarda o Àngel Custodi sorgeix a França al segle XVI de la mà d’un bisbe que aconseguí que el papa aprovés la festivitat.

Abans de marxar de la plaça dona una ullada a la bonica font decorada amb trencadís i un plafó ceràmic. Va ser realitzada el 2009 per una empresa valenciana dedicada a la fabricació de mosaics personalitzats.

Mosaic de ceràmica a la plaça de l'Ajuntament de Riba-roja de Túria.
Art a la plaça.

Cul-de-sac

L’estret i tortuós carrer del Calvari és un record de quan probablement tenia lloc la celebració del viacrucis. Si hi havia creus o rajoles amb les estacions, ja no queda cap rastre. 

D’altra banda, resulta estrany que no comenci o acabi al costat de l’església parroquial, com sol ser freqüent en altres poblacions. De fet, per un costat és un atzucac, és a dir, un carrer estret i sense sortida.

Antiga placa amb el nom del carrer del Calvari a Riba-roja de Túria.
L’itinerari del viacrucis.

De guerres i conquestes

Igualment interessant resulta el carrer del Mur, que recorda el recorregut de l’antiga muralla. En un extrem pots observar les restes d’una torre musulmana de vigilància del segle XI.

Ben simpàtic és el rètol ceràmic que exhibeix un habitatge, on es tradueix el nom del carrer pel de Wall Street

A la mateixa llinda apareix l’escut de la vila. A part de les barres corresponents a la Corona d’Aragó, hi ha la creu de l’Orde dels Cavallers Hospitalers, ja que van ajudar Jaume I durant la Conquesta de València.

Dessota hi ha una lluna en quart creixent cap per avall que simbolitza la derrota musulmana.

Placa ceràmica amb el nom del carrer del mur i l'escut de Riba-roja de Túria.
Wall Street.

Peatge rural

No marxis de Riba-roja de Túria sense acostar-te al Pont Vell, un magnífic viaducte documentat al segle XVI que ha estat protagonista de les nombroses riuades. 

Era per on els vilatans accedien als seus conreus, portant els productes de l’horta així com el bestiar. Però no et pensis que això era de franc, ja que tothom que passava pel pont havia de pagar un peatge.

Des d’aquest punt hi ha una distreta passejada vora el riu que et recomano fer.

Naturalment, a la vila hi ha més indrets i patrimoni, però alguna cosa et deixo perquè facis tu la descoberta.

Aquarel·la del Pont Vell de Riba-roja de Túria, a la comarca de Camp de Túria.
El Pont Vell.

INFORMACIÓ PRÀCTICA

Itinerari: veure el mapa

Saber més

Què veure a prop

Deixa una resposta

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Afegeix una imatge si vols (només JPG)

En compliment del deure d'informar-te de les circumstàncies i condicions del tractament de les teves dades i dels drets que t'assisteixen, t’informo del següent:

  • Responsable del tractament: Alfons Martín Cornella.
  • Finalitat del tractament de les teves dades: moderar els comentaris per evitar el correu brossa i/o informar-te dels nous comentaris d'aquesta entrada de Rondaller.cat.
  • Conservació de les dades: les dades es conserven el temps estrictament necessari per a la relació i el que és exigible legalment, sent destruïdes posteriorment mitjançant processos segurs.
  • Legitimació per al tractament: consentiment explícit a l'acceptar les condicions d'ús del formulari d'alta al butlletí.
  • Destinataris de les teves dades personals: no es preveuen cessions de dades excepte en aquells casos que existeixi una obligació legal. No hi ha previsió de transferències de dades internacionals.
  • Els teus drets: pots revocar el consentiment i exercir els teus drets a accedir, rectificar, oposar-te, limitar, portar i suprimir dades escrivint a Alfons Martín Cornella, a l'avinguda de Lluís Companys, 27-37, escala 3, 4rt 1a, 08340 Vilassar de Mar, Barcelona, a més d'acudir a l'autoritat de control competent (AEPD).