Tres peixos, tres hòsties

El miracle dels peixets d’Alboraia.

El temps pot motivar que un petit fet que va passant de boca en boca, esdevingui una bonica, però exagerada, fantasia.

Per exemple, la llegenda d’El Dorado, on els carrers estaven pavimentats amb or, va ser la causa de què molts conqueridors perdessin la vida cercant un lloc inexistent.

Però no cal anar tan lluny per trobar successos excepcionals. De fet, molts dels miracles poden semblar més aviat fruit de la imaginació popular, que no pas d’un fet real; això no obstant, finalment van derivar en llegendes pietoses.

Cal advertir que amb això no pretenc menystenir les commemoracions que la feligresia celebra arreu.

El miracle dels peixets d'Alboraia. Plafó ceràmic de la població.

L’or del rei

En primer lloc, ens aturem al centre d’Alboraia, municipi de l’Horta Nord famós per l’orxata. Les persones enteses no s’acaben de posar d’acord amb l’etimologia d’aquest topònim d’origen àrab. Tot i això, la majoria admeten que Alboraia és un diminutiu que significa torre menuda.

En canvi, pel que fa a l’etimologia d’orxata, les discussions són més enceses i les explicacions més complicades. Així doncs, ens quedarem amb la ingènua llegenda que pretén explicar-ho.

Diu que un dia una noia oferí a Jaume I una beguda refrescant. El monarca li preguntà què era allò i ella respongué que era “llet de xufa“. En tastar-ho, el rei exclamà: “Això és or, xata!“. Mira tu que simpàtic el rei!

Doncs bé, tornant a la història que ens ocupa, ens plantem al centre històric d’Alboraia, que encara conserva alguns habitatges que s’han salvat de l’especulació. En un d’ells apareix un plafó ceràmic de mitjans del segle XIX amb una curiosa escena.

Sota un pal·li sostingut per un grapat de persones, un capellà s’atansa al mar on hi ha tres peixos. Es tracta de la representació d’el -suposat- Miracle dels Peixets d’Alboraia, ocorregut al segle XIV. Com no podia ser d’altra manera, les rajoles es troben al carrer del Miracle.

Fotografia d'un got d'orxat i quatre fartons en una orxateria d'Alboraia.

El viàtic

Diu la tradició que un capellà d’Alboraia va ser requerit a anar al poble veí d’Almàssera per administrar els sagraments a un moribund. 

Era la tardor i plovia a bots i barrals. Però el mossèn igualment muntà el cavall decidit a assistir aquella persona que el necessitava. Sota la capa duia tres hòsties consagrades dins una capseta.

Som l’any 1348, un segle després de la reconquesta de València. I qui agonitzava era morisc, és a dir, un musulmà que després de la conquesta cristiana, va ser obligat a batejar-se a canvi de continuar vivint a la península.

El miracle dels peixets d'Alboraia. Plafó ceràmic del segle XIX.

La pèrdua

Entre ambdues poblacions passa el Carraixet, un barranc que normalment és eixut, però que el dia que vol ho anega tot, protagonitzant històriques inundacions. Així doncs, amb la que queia, la llera del riu anava més que plena.

El relat continua dient que el camí era ben enfangat. El cavall va relliscar i el capellà va caure a les perilloses aigües i les formes consagrades van anar riu avall.

Cridava l’home i en escoltar-lo, algunes persones vingueren a ajudar-lo. Tothom va buscar la capseta, que finalment trobaren buida.

El miracle dels peixets d'Alboraia. Plafó ceràmic del segle XIX.

La cerca

Pel que sembla, era qüestió de vida o mort -mai més ben dit- recuperar les hòsties perdudes. Naturalment, per salvar el morisc moribund. 

Seguidament, tot el veïnat s’organitzà per buscar les sagrades formes. Però, per què tenia tanta importància la pèrdua de les hòsties? No es podien agafar més del sagrari de l’església?

Segons la teoria -catòlica- de la transsubstanciació, aquestes peces de pa es converteixen en la carn de Crist. Sembla morbós, però ‘oficialment’ ho creuen així des del segle XVI.

Per tant, la gran preocupació de perdre les hòsties era més pel que tenia de blasfèmia envers Déu que no pas potser pel pobre que s’estava morint.

El cas és que la batuda veïnal no va trobar res. La matinada següent, la gent s’apinyava al lloc on el Carraixet desemboca al mar per contemplar un fet inusual.

Mira tu que allà hi havia tres peixos, cadascun dels quals duia una hòstia a la boca. Quan la gent s’acostava, els peixos s’allunyaven. Advertit el mossèn, aquest es presentà al lloc i llavor els peixets s’atansaren i l’home prengué les formes de la seva boca. Em pregunto jo si no estarien fetes unes sopes de pa.

Aquarel·la amb una vista de la capella a la desembocadura del Carraixet.
Capella del Miracle dels Peixets.

L’ermita

Ignorem si finalment el morisc va rebre el viàtic. Però amb tot el succeït no va fer falta res més perquè els parroquians promogueren processons i finalment es construís una ermita al lloc on els peixets havien recuperat el tresor sagrat.

El 1907, sis segles més tard d’aquell miracle, a l’indret de l’antiga ermita, s’aixecava la blanca capella neogòtica que encara ara es pot veure.

No obstant això, l’arqueta que contenia les hòsties, es venera a la parròquia d’Alboraia. Tan sols surt durant la festivitat de sant Vicent Ferrer, per tal de dur la comunió als malalts. Com s’ho deuen fer els indisposats la resta de l’any?

Sobre el Miracle dels Peixets d’Alboraia, les persones d’Almàssera discrepen en el fet que van ser dos els peixos que van treure el cap. A més, una llegenda nascuda de la llegenda, assegura que les noies sense parella han de realitzar un complicat ritual a la vora de l’ermita. La invocació inclou aquesta qüestionable estrofa: “Que me entre el bien y me salga el mal”. Apa, ja ho saps.

INFORMACIÓ PRÀCTICA

Situació: carrer Miracle, 23. Alboraia

Saber més

Què veure a prop

Deixa una resposta

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Afegeix una imatge si vols (només JPG)

En compliment del deure d'informar-te de les circumstàncies i condicions del tractament de les teves dades i dels drets que t'assisteixen, t’informo del següent:

  • Responsable del tractament: Alfons Martín Cornella.
  • Finalitat del tractament de les teves dades: moderar els comentaris per evitar el correu brossa i/o informar-te dels nous comentaris d'aquesta entrada de Rondaller.cat.
  • Conservació de les dades: les dades es conserven el temps estrictament necessari per a la relació i el que és exigible legalment, sent destruïdes posteriorment mitjançant processos segurs.
  • Legitimació per al tractament: consentiment explícit a l'acceptar les condicions d'ús del formulari d'alta al butlletí.
  • Destinataris de les teves dades personals: no es preveuen cessions de dades excepte en aquells casos que existeixi una obligació legal. No hi ha previsió de transferències de dades internacionals.
  • Els teus drets: pots revocar el consentiment i exercir els teus drets a accedir, rectificar, oposar-te, limitar, portar i suprimir dades escrivint a Alfons Martín Cornella, a l'avinguda de Lluís Companys, 27-37, escala 3, 4rt 1a, 08340 Vilassar de Mar, Barcelona, a més d'acudir a l'autoritat de control competent (AEPD).