Una ullada al cementiri de Malgrat de Mar (Maresme).
Encara que sembli mentida, hi havia un temps que la comarca del Maresme era un seguit de camps, horts i petites poblacions disperses. Per exemple, on ara es troba el cementiri de Malgrat de Mar, envoltat d’edificis, havien estat hortes.
El 1860, tal com consta a l’entrada original, es creà aquest recinte funerari, llavors ben apartat del centre, tal com manaven les ordenances de l’època.
Tot i ser molt senzill i no tenir monuments destacats, paga la pena fer-hi una visita.
En primer lloc, abans d’entrar, fixa’t amb l’escut de pedra que hi ha damunt la porta. Tot i que una mica erosionat pel pas del temps, encara es pot distingir un torre. Al seu costat hi havia un lleó enfilant-se -rampant que en diuen les persones enteses-.
La torre representa el barri agregat de Castell i el lleó imagino que fa esment a alguna família feudal. Aquest era l’antic escut de la vila. En un article publicat el 1968 ja es debatia sobre l’oficialitat del nou escut, que no ha estat aprovat per la Generalitat.
El capellà radical
A continuació, només entrar descobrim l’escultura de mossèn Benet Torró i Darder amb el puny aixecat en actitud amenaçadora, realitzada el 1895.
La vida i l’obra d’aquest actiu missioner diocesà, extremadament tradicionalista, es caracteritzà per la intransigència i la crítica àcida de qualsevol desviació del que ell considerava com el camí correcte.
A la base hi ha diverses inscripcions, entre les quals destaca una que podríem dir que ara és políticament incorrecte: “Lluità fins a morir contra ‘ls francmasons, protestants, esperitistes y lliberals de tota mena per això ha merescut l’agrahiment de la relligió y de la patria” (sic).
Dels vuit germans, en Salvador era també capellà i tan radical i carlí com en Benet. Tant un com l’altre devien tenir més d’una enganxada amb Ramon, el germà petit que va sortir lliurepensador i republicà. Però precisament en Ramon és qui, amb els seus treballs de medicina i veterinària, ha passat a la història.
El mecenes
Seguidament, una mica més enllà hi ha el panteó neogòtic dels Fonlladosa.
Francesc Fonlladosa i Regí va néixer a Malgrat el 1839, però aviat va tocar el dos cap a l’Uruguai on sembla que va fer fortuna. Allà es casà amb Victorina Delatreille i van anar a viure a França d’on era ella. El 1897 moria la seva esposa i en Francesc decidí tornar a Malgrat.
A la seva vila va crear una escola per nois que més tard ampliaria per donar cabuda també a noies i que va batejar amb el nom de la seva difunta esposa.
Poc abans de morir, Fonlladosa cedia ambdues escoles a la vila.
Donatius pietosos
Situada al centre del recinte, destaca la senzilla capella del Sant Crist, amb una porxada al davant.
Observa la caixa de les almoines en un dels pilars. El mot almoina prové del llatí i significa pietat o compassió.
L’origen de les caixetes on es recullen les almoines es remunta als temps bíblics i els donatius es dedicaven a reparar el temple. Al segle XII el papa Innocenci III va permetre l’ús de les caixes d’almoines per tal que la feligresia pogués fer els donatius en qualsevol moment.
Devoció al cementiri
Al paviment, just davant la porta, hi ha una llosa que correspon a un rector que va oficiar durant trenta-tres anys a Malgrat. Va morir el 1844, és a dir, uns cinquanta anys abans de construir aquest recinte pel qual dedueixo que la llosa prové de l’antic cementiri parroquial.
Entrar a la capella, siguem sincers, fa una mitja por. L’amuntegament de figures, imatges, nens Jesús, verges, sants, exvots i altres elements poden donar peu a dubtar si es tracta de devoció o fetitxisme.
De fet, m’ha vingut al cap la popular tomba del Santet del Poblenou. Cadascú pensi el que vulgui.
El difunt oblidat
Per acabar aquesta visita al cementiri de Malgrat de Mar, ens aturem un moment davant d’un nínxol de l’any 1917 amb el nom d’Eduard Vilar. La inscripció ens aclareix que es tracta d’un cap d’estació de la vila.
El text segueix d’una manera sorprenent: “Los Srs. Bisbes de Girona y Barna han concedit 50 dies indulgència per qualsevol pregària u obra bona que’s faci per la seva ánima” (sic).
Aprofito per aclarir que les indulgències són com punts bescanviables per fer més curta l’estada al purgatori.
Qui va ser aquest senyor que fins i tot el bisbat demana intercessió per a ell i concedeix indulgències. Doncs mira si en seria d’important que tothom l’ha oblidat i no he trobat una sola línia sobre ell.
I amb aquest personatge misteriós finalitzem aquesta breu visita pel cementiri de Malgrat de Mar.
INFORMACIÓ PRÀCTICA
Situació: Avda. de la Mediterrània, 67. Malgrat de Mar
Saber més
- El cementiri: flechcorp.blogspot.com – cabrejunqueras.cat
- Benet Turró i Darder: malgratantic.blogspot.com
- Lo Rossinyol, un setmanari integrista gironí (1885-1887), per J. Puigvert
- Ramon Turró i Darder (Girona, 1854 – Barcelona, 1926), per J. M. Camarasa
- Panteó Fonlladosa: patrimonicultural.diba.cat
- Francesc Fonlladosa i Regí: malgratantic.blogspot.com
- Escoles Fonlladosa: escolesfonlladosa.cat
- Capella del Sant Crist: patrimonicultural.diba.cat
- Almoina: wikiwand.com
- Caixonet d’almoines: wikiwand.com
En compliment del deure d'informar-te de les circumstàncies i condicions del tractament de les teves dades i dels drets que t'assisteixen, t’informo del següent: