Edificis singulars a Almàssera (Horta Nord, València).
El mot almàssera deriva de l’àrab i vol dir precisament, molí d’oli o trull.
I Almàssera també és el nom d’una població valenciana. Com la majoria de nuclis d’aquests verals, té els seus inicis en una alqueria -una mena de masia- de quan els andalusins conreaven els camps.
Amb la conquesta de Jaume I, la propietat va anar passant de mà en mà i acabà formant part de la veïna Alboraia.
Al segle XIV aconseguí segregar-se, però continuà essent propietat de nobles i senyors durant cinc segles més, fins a l’abolició dels senyorius.
Trossets de ceràmica
Prou coneguda és la tradició rajolaire d’aquesta zona de València, de la qual he parlat en diverses ocasions.
Ara només vull fer una aturada per admirar tres mostres de mosaics en edificis singulars a Almàssera que, de segur, no et deixaran indiferent.
En primer lloc, t’has de situar a la plaça Major, on sense cap mena de dubte, destaca la casa Llopis.
És un edifici de planta baixa i pis totalment simètric. Construït cap als anys trenta del segle XX, en realitat, aixopluga dos habitatges.
La façana
Tots els espais que hi ha entre les obertures de les finestres i les portes estan completament recoberts amb mosaics de trencadís. Partint d’un eix central, les decoracions apareixen duplicades, però invertides com en un mirall.
Així doncs, la part superior de la façana presenta decoració a base de sanefes i formes geomètriques.
En canvi, la planta baixa presenta més profusió de detalls. Per exemple, hi ha dues ballarines, que són iguals, però reflectides. Damunt les finestres de la planta baixa, quatre parells d’angelets sostenen un gerro.
Lletres repetides
Les dues portes grans han estat identificades amb les inicials F. LL i J. LL. Les segones corresponen Josep Llopis, fill del propietari de l’immoble. Les altres suposo que són del seu germà Francesc.
En canvi, a sobre de la petita porta central apareix l’escut de València. La particularitat és que una L també ha estat invertida per tal d’ajustar-se a l’estricta simetria. Probablement, l’autor les va voler vincular al seu cognom.
Aquestes lletres són atribuïdes a un dret concedit per Pere el Cerimoniós (segle XIV). Simbolitzen la lleialtat de la ciutat durant els dos setges de la guerra amb Castella.
Estil gloriós
Cal parar atenció a les reixes de les finestres, amb grius i personatges que semblen extrets de l’època dels grans descobridors.
Podríem dir que són d’estil neoplateresc. Aquest corrent sorgit l’any 1900, buscava la inspiració en l’esplendorós passat de la península al segle XVI. És un estil que va fer fortuna i s’utilitzà per a nombrosos edificis oficials del país.
Aquestes reixes no són un cas aïllat. Si visites altres poblacions de l’Horta, com Alfara del Patriarca, en veuràs algunes més.
L’artista
Segons llegeixo arreu -amb les mateixes paraules copiades una vegada i una altra-, Josep Llopis, amb l’ajuda dels seus germans, podria haver estat l’autor de tan singular obra artística.
Prenent com a referència les mateixes fonts, Llopis va ser un pintor i ceramista d’Almàssera que estudià a l’Escola d’Arts i Oficis de València.
A part d’això, no he trobat cap altra informació rellevant ni tampoc he vist les pintures que va fer.
Dos personatges històrics
A continuació, anem a veure un altre dels edificis singulars a Almàssera, molt a prop d’aquí.
Prenem el carrer de Vicent Lladró. El 1953, juntament amb els seus germans Joan i Josep Lladró, creava a la seva casa natal la coneguda empresa de porcellana que encara porta el seu cognom.
Seguidament, arribem a la placeta Giner, que més aviat és un breu eixamplament del carrer.
Aquest espai està dedicat a Ricard Giner Viguer, qui al segle XIX va ser rector d’Almàssera. L’artística placa de marbre que el recorda és obra del marbrista local Vicent Adell el 1906. Va ser col·locada quatre anys després del decés del mossèn.
Queviures amb classe
Aquí mateix pots contemplar la façana alicatada de color verd que data del 1931. A part de l’enrajolat, i de les treballades reixes dels balcons, el més destacat és el coronament.
Allà a dalt, un rètol fet amb rajoles blaves diu Ultramarinos. Més amunt s’atansa l’escultura d’una noia vestida amb una roba vaporosa. Amb una mà sosté una fruitera amb raïm.
L’altre braç el té aixecat, mentre es mira embadalida un gotim com pensant, ‘ai déu meu que sucós que està!’ He llegit que és d’inspiració republicana. Potser, penso jo, pel braç alçat, però per res més.
Et preguntaràs com és que sosté raïm si en tota l’horta pràcticament no hi ha vinyes.
Entre altres conreus, els romans va plantar vinyes en aquests camps. Cap al segle XIV els jueus valencians també en tenien, ja que era un producte de gran demanda.
Però l’Horta valenciana va anar transformant els camps en terres de regadiu. Així doncs, s’introduí el conreu del taronger i de diverses hortalisses, com la carxofa.
Productes d’ultramar
Al segle XIX, la gloriosa era de les colònies espanyoles ja feia figa. No obstant això, el comerç amb les antigues colònies encara proporcionava importants guanys.
És així com sorgiren uns petits comerços on es venien productes de tota mena, en especial els que venien d’ultramar. D’aquí neix la denominació d’ultramarins.
Generalment, eren locals petits, plens de prestatgeries abarrotades d’aliments, conserves, llegums, cereals i molt més.
La dificultat per mantenir aquests negocis i la ferotge competitivitat dels supermercats, els ha fet desaparèixer, com aquest d’Almàssera. Només el rètol queda pel record.
Abans de marxar d’aquesta placeta, dona una ullada als habitatges propers. Descobriràs petits detalls que fan d’aquest, un carrer ben interessant.
La casa del llaurador
Per acabar aquesta breu visita pels edificis singulars a Almàssera, prenem el carrer Ramon i Cajal, creuem les vies i tombem pel carrer Maestro Serrano.
Per si no et sona, Josep Serrano i Simeón va ser un compositor valencià. Nascut a Sueca el 1873, es va fer molt popular amb les més de cinquanta sarsueles que va compondre. Una de les seves peces és actualment l’himne oficial del País Valencià.
Caminem uns pocs metres més i ja és evident la següent construcció. Aquí destaca una façana de rajoles verdes i blaves formant diverses formes geomètriques i sanefes.
Observa novament la curosa simetria de l’edifici, tant de les obertures com de la decoració.
Com a única referència a tan atractiu edifici tan sols he trobat el nom. De vegades apareix com a casa Tolí o bé com a alqueria Tolí. Si no vaig errat és el que s’anomena una casa de llaurador.
Pels qui no som de l’Horta i molt menys d’aquesta comunitat autònoma, ens resulta un pèl complicat saber diferenciar els tipus d’habitatges populars.
Intentaré explicar-ho, a veure si me’n surto. Cas contrari, que algú del país em doni un cop de mà.
Habitatges del camp
Bàsicament, les principals construccions típicament valencianes són tres: la barraca, l’alqueria i la casa de llaurador.
La barraca és la més antiga i que s’ha convertit en tot un símbol d’aquesta terra, malgrat que queden pocs exemplars. Era una estructura poc resistent que, si no es cremava o es podria, se l’enduia qualsevol riada.
L’alqueria generalment és un gran casal amb diversos edificis on vivien els colons, tenien el bestiar o bé servien de magatzems.
Finalment, tenim la casa de llaurador. Són cases aïllades, generalment orientades a l’est o a un camí proper. De mica en mica algunes van començar a incorporar dormitoris, cuina i menjador a la planta baixa. A la primera planta s’emmagatzemaven les collites i les eines.
A aquest edifici principal s’afegia l’estable i diversos porxos, segons les necessitats.
I amb aquesta classe magistral, donem per acabat aquest recull d’edificis singulars a Almàssera.
INFORMACIÓ PRÀCTICA
Situació: veure el mapa
Saber més
- Toponímia de l’Horta: toponimiahorta.webnode.es
- Casa Llopis: valenciabonita.es
- Història de Lladró: lladro.com
- La família Giner: historiayculturaalmassera.blogspot.com
- Les vinyes d’Almàssera: historiayculturaalmassera.blogspot.com
- Els ultramarins: ultrasyrultras.com – economipedia.com
- Josep Serrano: wikiwand.com
- La sabiduría campesina en l’Horta Nord de València, per F. Marco
- Cases de llaurador valencianes: wikiwand.com
👌🏻👏🏻👏🏻👏🏻
Gràcies! 😉