Si et dic que pensis en un lloc conegut per la seva ceràmica probablement mai em diràs Breda. Doncs bé, des del segle XV, potser abans, ja se’n té constància d’aquesta activitat que al segle XVIII va arribar a tenir un gremi propi de terrissaires. Avui fem un itinerari en moto per una petita part de la Selva per descobrir una mica d’aquesta comarca.
Comencem!
Nosaltres hem sortit de Vilassar de Mar, enfilant cap a Argentona per la C-1415c i la B-510 que passa per Dosrius i mena fins a Llinars del Vallès. Són carreteres tranquil·les, sinuoses i amb molta vegetació. Si vens des de Barcelona, incorpora’t a la C-35 que passa per Sant Celoni, el tros més avorrit perquè hi ha molt de trànsit, és més recte i passa per polígons industrials.
Abans d’entrar a Hostalric hi ha una sortida cap a Arbúcies. Compta 2,3 quilòmetres i a mà dreta hi ha el restaurant Grions, amb un gran aparcament a peu de carretera i una indicació per donar la volta i anar a un polígon de Sant Feliu de Buixalleu. Ves fins al final de l’aparcament i llavors veuràs a l’altre costat una carretera estreta que baixa cap a la riera. Si t’hi fixes bé, també hi ha una indicació cap a Gaserans.
Propietat del monestir
Cal anar per allà. És una carretera bonica, estreta i ben asfaltada. En 2 quilòmetres trobaràs la indicació a mà dreta per anar a Gaserans. Només girar hi ha un aparcament i l’església de Sant Llorenç. Estira les cames i gaudeix del paisatge. Gaserans és un nucli pertanyent al municipi de Sant Feliu de Buixalleu. Poc clar queda l’origen etimològic. Hi ha qui pensa que pot provenir de l’àrab i tindria la mateixa arrel que galzeran, un arbust que fa un fruits rodons i vermells. Antigament, l’església era una possessió del monestir de Breda que veurem a continuació. Tot i que documentada al segle XI, l’aparença actual és el resultat de diverses reformes, com la façana barroca.
Domini eclesial
Seguidament, continua fins a Breda. Pots aparcar al carrer del Prat, davant mateix del monestir de Sant Salvador i del seu impressionant campanar romànic. Fundat al segle XI, fou un dels monestirs benedictins més importants de les comarques gironines. Tanmateix, diverses guerres i la desamortització del segle XIX foren els causants de la pèrdua de gran part del patrimoni. Al costat queda una ala de l’antic claustre. També és interessant accedir al Pati de l’Abadia, un espai medieval que sí que s’ha conservat prou bé.
Passeja pel centre històric i fes un cafè a la plaça de l’Església. Pots adquirir algun record fet de terrissa. Imprescindible visitar el Museu Municipal Josep Aragay, dedicat a aquest destacat ceramista del noucentisme. D’ell probablement hauràs vist la font de Santa Anna a Barcelona.
L’ermita dels dos sants
A continuació, baixa pel passeig de les Escoles (és el que comença davant el monestir). Tomba pel carrer Gispert de Jàfer, dedicat a un abat del monestir del segle XIV. Al final gira a la dreta per l’avinguda de Can Guilleumes, que després es converteix en el carrer Tramuntana. A cada cruïlla cal seguir sempre el camí de la dreta fins que vegis l’ermita de Sant Llop, força restaurada i en un indret que donen ganes de quedar-s’hi.
La capella està documentada al segle X, quan es coneixia com a Sant Esteve de Sabruguera, topònim que sembla que prové de bruguera que vol dir matollar o bosc de brucs. Esteve és aquell qui, segons les Escriptures, morí apedregat i és considerat el primer màrtir de l’església. Al segle XVI ves a saber què va passar, perquè al costat de l’altar de sant Esteve van posar un altre dedicat a sant Llop, el bisbe francès que es va atrevir a plantar cara al mateix Àtila. En poc temps, Llop va destronar al primer inquilí de l’ermita.
La tornada
Finalment, torna enrere uns 350 metres, però aquest cop, a la cruïlla continua pel carrer de l’Ermita que després és carrer de Sant Llop fins a trobar la GI-552. Segueix-la a la dreta i aniràs a parar a la C-35. Si encara tens ganes de fer carretera amb corbes, un cop passat Sant Celoni pren el desviament que assenyala per anar a l’AP-7, però segueix recte per la C-61 en direcció a Vallgorguina i Arenys de Mar.
Per acabar, abans d’arribar a Arenys de Munt hi ha una cruïlla que fa dubtar. Cal continuar pel mig en direcció N-II. Continua baixant i acabaràs a l’N-II. Gira a la dreta en direcció a Barcelona per fer el camí de tornada. I així finalitza aquesta ruta en moto per la Selva.
INFORMACIÓ PRÀCTICA
Itinerari: veure el plànol
En compliment del deure d'informar-te de les circumstàncies i condicions del tractament de les teves dades i dels drets que t'assisteixen, t’informo del següent: