Tan famosa com el toro de les carreteres és l’escultura de Ganimedes de la desapareguda asseguradora ”La Unión y el Fénix Español‘’ que corona els antics edificis d’aquesta companyia. Creada a final segle XIX a partir de la fusió de dues companyies —”La Unión” i “El Fénix Español”—, el 1988 passà a mans del Banco Español de Crédito —actual Banesto— i el 1993 reabsorvida per la multinacional francesa AGF. Cinc anys més tard era adquirida per l’alemanya Allianz. La mateixa imatge la pots veure a les principals ciutats peninsulars i ningú ha dit res d’eliminar-la, tot i tractar-se també d’un element publicitari.
L’au que es consumia i tornava a ressorgir de les cendres es va considerar el símbol idoni per a una empresa d’aquestes característiques, representació igualment utilitzada en altres països per empreses del mateix sector. Segurament, l’escultura fou el fruit de la fusió de les dues companyies i es convertí en Ganimedes amb l’àliga que el va raptar per dur-lo al costat de l’enamorat Zeus.
Amor a primera vista
Ganimedes fou un heroi troià prou ben plantat. Pel que explica Homer, un dia que Ganimedes estava pasturant el seu ramat a la vora de Troia quan, des de les altures, Zeus el veié i s’enamorà del jove. Llavors, el déu es transformà en àliga i el raptà i se l’endugué a l’Olimp per tal que el servís com a coper i el recompensà amb la joventut eterna —un bon símil assegurador. Això va desagradar la seva esposa, la gelosa Hera, qui des de llavors tingué una gran rancúnia contra els troians.
Molt sospitós —opinió personal— em sembla el gest que, a manera de salutació, fa amb el braç alçat i la mà oberta. Em recorda una mica la famosa pintura de Delacroix “La llibertat guiant el poble”, simbolitzant la Revolució Francesa de 1830.
Influència clàssica
El disseny de l’escultura de Ganimedes és obra del virtuós escultor francès René de Saint-Marceaux, nascut a Reims el 1845 i on, observant les escultures de la catedral naixeria la seva afició artística. Fill d’una família noble, quan tenia divuit anys entrà a l’escola de Belles Arts de París per estudiar escultura, malgrat el desig del seu pare qui volia que seguís les seves passes com a comerciant de vins. A continuació, feu un parell de viatges a Itàlia per estudiar els clàssics. A la tornada obrí un taller a París i executà diverses escultures que mostren la influència renaixentista italiana. A més, fou col·leccionista de monedes gregues antigues.
L’arquitecte
Quan la companyia va decidir traslladar aquí les seves oficines s’encomanà el projecte a Eusebi Bona i Puig qui, a diferència de la resta d’edificis del mateix passeig, decidí arrodonir la façana i fer-la més alta.
Eusebi Bona fou un arquitecte nascut a Begur —Baix Empordà— el 1890. És considerat com un representant del monumentalisme, tot i que després va evolucionar a edificis més austers. Per exemple, a més d’aquest edifici del passeig de Gràcia, fou autor de la seu del Banco Español de Crédito —ara Banesto— a plaça Catalunya i de la remodelació del palau de Pedralbes.
El col·leccionista
Per acabar, les altres escultures de l’edifici foren obra del prolífic Frederic Marès i Deulovol i són al·legories de la maternitat, la indústria, les arts i l’agricultura. Nascut a Portbou el 1893, Marès es formà a l’escola Llotja com a escultor. Durant la Guerra Civil col·laborà amb la Generalitat de Catalunya per salvaguardar el patrimoni. Passada la contesa rebé l’encàrrec de restaurar els panteons reials del monestir de Poblet. Tanmateix, és més recordat per la seva faceta de col·leccionista que no pas per la seva prolífica carrera com a escultor. Especialment a la ciutat de Barcelona té la major part de la seva obra, de desigual qualitat, tot s’ha de dir.
INFORMACIÓ PRÀCTICA
Situació: Passeig de Gràcia, 21. Barcelona
Saber més
- L’edifici: paseodegracia.com
- René de Saint-Marceaux: wikiwand.com
- Zeus i Ganimedes: classicsalaromana.blogspot.com
- L’arquitecte begurenc Eusebi Bona …, per J. Valentí
En compliment del deure d'informar-te de les circumstàncies i condicions del tractament de les teves dades i dels drets que t'assisteixen, t’informo del següent: