Després d’haver vist en articles anteriors com l’escut de Mataró ha evolucionat amb mil variants al llarg dels anys, ara et proposo una mirada diferent. Es tracta de les imaginatives versions que hi ha als cartells de Rovira-Brull. No tenen absolutament cap rigorositat heràldica; per tant, cal veure-les amb una mirada més aviat artística.
Totes aquestes imatges les he fet a l’exposició que ha tingut lloc el 2026 a Ca l’Arenas, amb motiu del centenari del naixement de l’artista. A la completa mostra, es podien veure una bona rècua de cartells que anaven des del 1959 fins al 1980. Alguns eren els dedicats a la festa de les Santes, tot i que també es podien veure altres de diversos esdeveniments. Et sembla si els veiem?
El cinquantè dia
La festivitat de la Pentecosta té lloc precisament, cinquanta dies després de la resurrecció de Crist o Pasqua. Per aquest motiu, rep el nom de segona Pasqua i també Pasqua Granada, ja que és el moment que els camps ja estan granats o madurs. Documentada al segle XV, durant la festa de Pentecosta, a Mataró ja hi tenia lloc una fira comercial on es venia i comprava de tot. Era prou important perquè fos necessari establir diverses normatives pel seu bon funcionament. Amb el temps s’incorporà una part lúdica que és la que ha perdurat.
Els cartells de Rovira-Brull dissenyats per aquesta fira són una delícia. En cada un hi col·locà escuts ben diferents l’un de l’altre. Per exemple, el del 1966 era rodó. En canvi, el del 1980 s’arriscà a incorporar-lo a la composició, de tal manera que formava part de la il·lustració.
Total desconstrucció
Però això no és res, si ho compares amb la versió projectada el 1968. Només si coneixes prou bé com és l’escut de Mataró, seràs capaç d’identificar-ne els diversos elements escampats per aquest cartell. Una noia que llueix un cor al pit amb les quatre barres; la creu vermella damunt d’un fons blau que, com una gran escarapel·la, se subjecta a la samarreta amb els colors de l’equip esportiu mataroní; i, finalment, amb la mà agafa la mata, que segons com, pot recordar un arbre. Em puc imaginar les persones enteses en heràldica estirant-se dels cabells davant d’aquesta profanació armorial. Però cal reconèixer la gran creativitat de l’artista, qui va saber convertir un element formal i seriós com és un escut, en una interpretació d’allò més festiva.
La festa de les màrtirs
Els cartells de Rovira-Brull dedicats a la festivitat de les Santes, mereixen capítol a part. Segons la tradició, Juliana i Semproniana eren deixebles de sant Cugat, les quals al segle IV acabaren també amb el coll a terra com el seu mestre. Catorze segles més tard, un frare s’inventà que les noies eren mataronines de soca-rel i la ciutat de Mataró no parà fins a aconseguir portar les seves relíquies. Amb el temps, la celebració religiosa donà pas a una de les festes populars més esperades.
El preciós cartell fet per Rovira-Brull el 1960, mostra l’herald, personatge que s’encarrega de proclamar l’inici de les Santes. Duu al pit una versió ovalada i molt simplificada, de l’escut de Mataró, tot plegat amb només tres colors.
Curiosament, aquell mateix any l’artista dissenyava un segon cartell on el motiu principal és l’escut envoltat de palmes, en aquest cas, pur virtuosisme, amb només tres tintes. El model heràldic sembla haver estat inspirat —opinió meva— en el blasó que corona la façana de la Peixateria, edifici de mitjan segle XIX.
Un personatge amb història
L’any següent, l’artista repetia el motiu de l’herald muntat a cavall, amb armadura militar i desposseït de l’escut al pit, però sostenint un complicat estendard municipal que mereix una explicació. El 1845 s’atorgava a la província marítima de Mataró una contrasenya naval, és a dir, una bandera que n’identificava els vaixells mercants matriculats. Consistia en una creu vermella sobre un fons blau, que és la que s’adoptà un segle després. Entremig, però, la ciutat n’ha tingut d’altres, com la que pots contemplar al cartell. Aquesta versió aparegué el 1911 i, a més dels colors de la província marítima i les quatre barres, incorporava també la creu de les Santes —simbolitzant virginitat i martiri—, sobre fons blau cel, com també la Creu de Sant Jordi de l’escut de Barcelona. El disseny d’aquesta bandera es refeu amb pocs canvis, el 1955.
D’altra banda, la figura històrica de l’herald es remunta al segle XIII i estava molt vinculada a l’heràldica —d’aquí ve el nom. Era qui, durant les justes o tornejos, acompanyava els cavallers que anaven a competir i els anunciava. Per tant, havia de ser bon coneixedor de les marques d’armes, rangs i divisions territorials a les quals pertanyia cada noble. En finalitzar el torneig, calia saber identificar els morts o ferits.
L’escut, aquesta vegada totalment desvinculat de la composició gràfica, podria tractar-se d’una esquemàtica interpretació d’un altre blasó documentat al segle XIX.
Marcant la pauta
En canvi, en el cartell de les Santes de 1963 es decantava pel model caironat que havia fet Puig i Cadafalch molts anys enrere. Coses de la vida, aquesta versió, degudament dissenyada segons la normativa heràldica, seria la que s’establí oficialment en aquesta ciutat.
Tres anys després, l’escut municipal esdevenia el protagonista indiscutible del cartell.
El 1967 havia ja fet un intent per desconstruir l’escut per tal que formés part de les veles d’una embarcació. Com has vist al cartell al cartell de la Fira de Mataró de l’any següent, sembla que l’experiment li devia agradar i el portà al límit.
Estalvi històric
Però ai las! També el 1963 dissenyaria un cartell —poc creatiu, segons el meu parer— per commemorar el centenari de les caixes d’estalvis de Mataró. Creada el 1863, aquesta entitat era la tercera sorgida a Catalunya. Fou fundada amb la intenció de cobrir les necessitats de previsió de les classes treballadores.
Potser perquè es tractava d’un esdeveniment seriós, Rovira-Brull trià l’escut del logotip de l’entitat bancària, tal qual, sense interpretar-lo. En realitat, però, la identitat corporativa era l’adaptació d’un blasó del segle XVI que apareix a la Porta de Barcelona, la qual havia estat la sortida —o l’entrada— al Camí Ral.
Tanmateix, em resulta estranya aquesta versió de logotip, ja que el 1963 no em consta que “Cajas de Ahorros de Mataró” tingués cap logotip, i el de “Caixa Laietana” crec que no estaria operatiu fins a principi dels anys noranta. Potser Rovira-Brull el va posar com a element decoratiu i, coses de la vida, trenta anys després n’esdevenia el símbol oficial.
Dreta: escut de la Porta de Barcelona.
L’artista
Nascut el 1926 al barceloní barri de Gràcia, Josep Maria Rovira i Brull —artísticament signava com a Rovira-Brull—, desenvolupà la seva carrera artística principalment al Maresme. Quan era petit, pintava obra de temàtica clàssica, principalment bodegons.
Mai va deixar de pintar, tot i que el seu estil anà canviant cap a altres temàtiques, especialment de crítica social. A final dels anys vuitanta, experimentà amb l’escultura feta amb ferro colat i més tard, reciclant eines antigues. El 1994 l’Ajuntament de Mataró li encarregava la monumental Laia l’Arquera —inaugurada quatre anys més tard—, que dona la benvinguda a qui arriba a la ciutat.
Paral·lelament a la producció artística, Rovira-Brull desenvolupà el seu vessant com a il·lustrador, treballant per l’Editorial Vicens Vives. A continuació es dedicà professionalment al disseny publicitari a diverses impremtes del Maresme. D’aquesta època, que abasta des del 1953 fins al 1985, és quan executà una llista inacabable de cartells, etiquetes, capses, calendaris i molt més. Entre els seus clients, podem destacar les Manufactures Cañamás, Can Miracle, Caixa Laietana i l’empresa tèxtil Molfort’s. Per acabar, amb tota probabilitat, els cartells de Rovira-Brull són unes de les peces d’aquesta època més fixades a la memòria col·lectiva de Mataró.
Signatura de l’artista.
INFORMACIÓ PRÀCTICA
Saber més
- Rovira Brull: rovirabrull.cat – ca.wikipedia.org
- La Fira de Mataró: capgros.elnacional.cat
- Herald: ca.wikipedia.org
- La bandera de Mataró. 1845-2020, per Josep Antoni Cortés
- Caixa Laietana: enciclopedia.cat
Altres versions de l’escut de Mataró
Si hi ha partit, no hi ha Rondaller.cat
Per què, durant les emisions de futbol, no pots accedir a aquest blog?
