Passeig per Molins de Rei (Baix Llobregat).
Allà pel segle XII, el primer rei anomenat Alfons encarregà a un tal Bernat que arrangés un molí que suposem devia estar malmès. A més, li manà construir una casa i treballar l’hort. Els guanys, no cal dir-ho, anirien a parar a les arques reials.
Un parell d’anys més tard, es concedí permís per bastir més molins, fet que va originar un petit nucli que ara coneixem com a Molins de Rei. Feia molts anys que no hi havia tornat a aquesta vila. Per això m’ha sorprès trobar lluminoses façanes modernistes, bonics esgrafiats i carrers arranjats.
Coneixent la vila
Aquest és un petit itinerari per redescobrir una població que segurament mai hauries pres en compte en les teves visites culturals. Per començar, situa’t a l’estació del tren, un interessant edifici neoclàssic. El 1854 arribava el ferrocarril a Molins de Rei que dos anys més tard s’allargaria fins a Martorell. Era la segona línia de tren de Catalunya —la primera fou la de Mataró. De fet, aquesta estació és la segona més antiga que es conserva en tota la península.
Patufet, on ets?
A continuació en aquest passeig per Molins de Rei, enfila pel carrer Carril on hi ha boniques façanes. Arribaràs a la plaça de la Creu, nom que fa esment de la creu de terme que s’alça, una reproducció de l’antiga destruïda al segle XIX. Fins al 1890 aquí tenia lloc el mercat a l’aire lliure. A partir d’aquesta data s’edificà un edifici on aixoplugar les parades que fou enderrocat quaranta-cinc anys després en construir el nou mercat que després veurem. El 1954 s’hi col·locava en aquest espai la font del Patufet, amb una entranyable escultura de bronze executada pels Tallers Bechini. Aquesta empresa familiar amb seu a Barcelona des del 1881 tant treballava el marbre com la fosa d’escultures en bronze. Per aquí hi passaren rellevants escultors com Miquel Blay, Josep Clarà o Josep Llimona.
Una via històrica
Seguidament, entra al carrer Major. A principi segle XIX aquests terrenys eren ocupats pels horts del palau de Requesens, que veuràs més endavant. El 1818 s’inicià la parcel·lació i és així com amb els edificis dels segles XVII i XVIII que ja existien, es configurà aquesta antiga via. La major part d’aquelles façanes han estat reemplaçades per construccions posteriors amb estils d’allò més variats. Una de les darreres remodelacions data del 2023, quan s’unificaren tres habitatges als números 31,33 i 35. Observa bé els esgrafiats que decoren la façana perquè durant aquest passeig per Molins de Rei veuràs d’on han estat copiats.
La roda heràldica
Ara gira per Ignasi Iglesias i Pujadas, dramaturg i poeta nascut a Sant Andreu de Palomar el 1871. Aquí veuràs la font de la Pujada, en aquest cas amb la característica roda de molí de l’escut municipal. Pel camí veuràs mil variants d’aquest element heràldic. El conjunt, que no se sap ben bé quan va ser fet, ha patit diverses intervencions que li han modificat la fesomia.
En aquest punt pots veure, a l’inici del carrer Sant Miquel, un plafó ceràmic devocional amb la imatge del patró de la ciutat. Dins de la tradició cristiana, Miquel és el cap dels exèrcits divins i príncep dels àngels. També és qui tocarà la trompeta el dia del judici final, erigint-se en protector i defensor de l’Església Universal, tot vencent Satanàs. Arran de la Contrareforma catòlica —segle XVI— Miquel simbolitza l’esperit de la lluita contra l’heretgia.
El centre espiritual
Pocs metres més amunt veuràs l’església parroquial de Sant Miquel Arcàngel que les ha passat de tots colors. Al segle XIII hi havia aquí una primera capella romànica que amb el pas dels segles seria reformada i ampliada. Destruïda durant la Guerra Civil, el 1942 s’edificava aquesta segons el projecte de Joan Gumà i Cuevas, qui llavors era l’arquitecte municipal, autor també del mercat i de la fàbrica Samaranch situada a cinc-cents metres d’aquí. Si està oberta, entra-hi perquè són interessants els vitralls i els mosaics.
Llegat religiós
Baixa pel carrer de l’Església per tornar al carrer Major. Observa el plafó ceràmic amb una de les estacions del viacrucis. Penso que és un dels pocs que ha sobreviscut a l’especulació. L’obra duu la data 1962 i està signat per Amat de qui no he trobat cap informació.
Gira a la dreta pel carrer del Pare Manyanet. Nascut a Tremp el 1833, Josep Manyanet i Vives fou un sacerdot fundador de dues congregacions religioses. En una cantonada s’alça la façana de què havien estat les escoles d’una congregació religiosa. Posteriorment esdevingué un Centre Mèdic i Hospital. Fou edificat el 1925 pel barceloní Joan Baptista Serra de Martínez, urbanista i arquitecte municipal de Molins de Rei, tot i que probablement et sonarà més per haver fet l’ampliació de la Casa Vicens de Gaudí.
Modernisme popular
Arribaràs fins a la plaça dels Països Catalans on hi ha dues delicioses façanes modernistes del 1913: l’elegant casa Asensi, al número 7 i la casa Miró al número 5 amb una personal interpretació del trencadís. Es deuen a Josep Badia Rubí, un mestre d’obres molinenc que mai va ser arquitecte, però que amb el seu estil personal edificà un bon grapat d’obres en aquesta població.
Obra d’autor
Travessa el carrer de Jacint Verdaguer i contempla la seu de la Federació Obrera, amb la façana d’obra vista. Observa que l’austera decoració ha estat aconseguida amb les diverses disposicions del maó. Aquesta històrica associació fou constituïda el 1915 per tal d’unificar altres tres societats obreres. Construït set anys més tard per Cèsar Martinell i Brunet, l’edifici disposava de cafè, biblioteca, forn de pa, billars i sala d’espectacles. D’aquest arquitecte nascut a Valls el 1888 et sonaran el celler de Pinell de Brai i el de Gandesa.
Para atenció a la cúpula de la tribuna, perquè la tornaràs a veure una mica més endavant en aquest itinerari.
Segell personal
Una mica més avall arrenca el passeig de la Pau on veuràs la Casa Mas Barberà. Bastida el 1911 és una altra bonica mostra de modernisme popular. Malgrat una recent remodelació que la va mutilar, observa com la façana combina l’ús del maó vist, del mosaic i de la forja. L’execució es deu a Josep Graner Prat. Graner fou un prolífic mestre d’obres que no sembla que acabés de tenir clar en quin estil es volia expressar. Probablement, la seva obra més coneguda és la Casa de la Papallona a Barcelona on pots veure que encara se servia del trencadís com a tècnica decorativa. Fou mestre d’obres —que és com antigament s’anomenaven els constructors, que no arquitectes— de l’Ajuntament de Montcada i Reixac, municipi on, a més de Barcelona, va deixar nombroses obres.
Delicadesa constructiva
Una cantonada més avall tens Can Tarragó, una preciosa i delicada mostra de modernisme a Molins de Rei. Para atenció a l’interessant joc de les teulades i, molt especialment, del pinacle, col·locat molt baix. Com és habitual en aquest estil, aquí també es conjuga l’ús de la pedra, el maó, el ferro forjat, l’esgrafiat i la ceràmica. En aquesta ocasió s’atribueix al mestre d’obres molinenc Josep Badiu Rubí, autor d’un bon grapat de construccions en aquesta ciutat.
Col·leccions
Si t’atanses uns metres al carrer Pintor Fortuny veuràs la peculiar entrada del Museu Municipal. Aquesta institució va ser creada el 1953 com a museu tèxtil i de mica en mica s’anà ampliant amb diverses donacions fins que s’instal·là aquí el 1968. A l’interior s’exposen col·leccions de ceràmica, estris, rellotges i molt més. Tanmateix, difícilment el trobaràs obert, ja que només obren un parell d’hores els diumenges. La cultura encara no és prioritat.
Família xocolatera
Continua baixant per Jacint Verdaguer i en arribar al número 95 veuràs un carreró a mà esquerra que et portarà al pati de Ca n’Ametller, amb una interessant façana esgrafiada amb imatges relacionades amb el riu Llobregat. Els motius et recordaran als de l’edifici que has vist fa una estona al carrer Major.
Torna al carrer i gira a l’esquerra per arribar a la plaça de Catalunya. Aquí destaca Ca n’Ametller amb la façana principal recoberta d’esgrafiats. Rombes, creus i elements florals diferencien cada una de les plantes. Aquest magnífic casal data del segle XVIII, tot i que els propietaris que l’adquiriren el 1886 són qui el reformaren amb l’aire senyorial que pots veure ara. El nom prové dels antics propietaris, la família Ametller, els quals marxaren a Barcelona al segle XVIII on crearien una important empresa de xocolates.
En aquesta mateixa plaça s’alça l’edifici de l’Ajuntament, que no té res de particular i està pintat amb uns colors un xic contrastats. A la part superior veuràs una altra interpretació de l’escut municipal.
Mostra constructiva
Per continuar amb aquest passeig per Molins de Rei, ves pel carrer de Rafael Casanova i, seguidament, baixa pel carrer del Molí. Arribaràs a un espai que pretén ser una plaça. Observa una cúpula feta de volta catalana inspirada en la qual has vist abans a la tribuna de la Federació Obrera. Es bastí el 2017 amb motiu del Concurs de Paletes de la Fira de la Candelera. Fins a aquell any, el concurs era una competició individual, però a partir d’aquest moment es decidí fer una peça cooperativa més gran i complexa. En aquest cas, l’obra es feu conjuntament entre sis paletes, dirigits pel masnoví Jordi Domènech Brunet. Nascut el 1956, Domènech s’ha especialitzat en les tècniques constructives tradicionals, fetes amb maons i morter.
Aquí mateix s’alça l’edifici de l’antiga fàbrica Ferrer i Mora, coneguda també com el Molí. Dedicada a la indústria tèxtil de cotó, es bastí el 1855 i, malgrat les crisis i les guerres, restà activa fins al 1962. Actualment, s’ha restaurat per allotjar-hi la biblioteca.
Art a la plaça
Travessant el passeig del Terraplè, entraràs a la plaça de la Llibertat, un inhòspit espai. Als murs d’una mena de porxada veuràs tres murals, dos dels quals han estat fets per l’artista molinenc Josep Maria Pubill. Un representa l’antic pont neoclàssic de les Quinze Arcades —o de Carles III—, ensorrat el 1971 arran d’una forta riuada.
L’altre, fet el 2019, mostra el llogaret de Santa Creu d’Olorda, un indret situat a uns cinc quilòmetres d’aquí en ple parc de Collserola. Al voltant de l’església, documentada al segle XI, es formà un minúscul nucli que el 1820 esdevingué municipi independent. Un segle més tard, es va dissoldre i el territori fou repartit entre dos municipis, tot i que Molins de Rei en reclama l’annexió. Observa les interessants textures i relleus d’aquesta obra, creades a partir de diversos materials.
Medicina i esbarjo
Continua pel passeig del Terraplè. Rep aquest nom tan peculiar perquè el 1919 es feu un mur de contenció per protegir la població dels desbordaments del Llobregat. Precisament, aquell mateix any les aigües havien arribat fins al carrer Major.
Fent cantonada amb el carrer Rubió i Ors pots veure la casa Fàbrega, una bonica torre noucentista pertanyent al doctor Josep Fàbrega, qui arribà a Molins de Rei el 1914 i fundà la primera clínica de la vila. Fàbrega s’emparentà amb la filla d’un altre metge i, com era d’esperar, el seu fill Francisco, també exercí la medicina.
Davant mateix, a l’altre costat del passeig, hi ha l’harmoniós edifici neoclàssic del Foment Cultural i Artístic. Fou edificat el 1921, un any després que diverses associacions es fusionessin per formar una entitat i disposar d’un local on tenir activitats socials i culturals.
L’artista
Uns metres més enllà, més o menys a l’altura del número trenta-set, hi ha una escultura que passa desapercebuda. Acosta’t per veure-la de prop. Executada el 1992 per Julià Riu Serra, porta per títol «Tu també volaràs«. L’obra, feta amb terracota, ciment i metall, mostra una noia sostenint un ocell petit mentre un estol vola pel damunt del seu cap.
Nascut a Molins de Rei el 1921, aviat es traslladà amb la seva família a Barcelona. En plena Guerra Civil estudià a l’Escola Massana amb rellevants professors del món de l’art. Més tard, marxarà a París on treballarà al taller d’Apel·les Fenosa. La seva polifacètica obra abasta des del dibuix, el gravat, la il·lustració de llibres i contes i l’escultura fins a tasques publicitàries i de ninotaire. D’ell potser has vist a Lleida el monument a la Ciutat Pubilla de la Sardana i a Barcelona, el desaparegut fris de l’antic tanatori, la icònica Guineueta o el rellotge de sol al Mirador de l’Alcalde.
L’ensenyament
Recula uns metres i puja pel carrer dedicat a l’escriptor Joaquim Rubió i Ors. Per cert, com que l’home es va casar amb una cosina germana seva, hagué de viatjar a Roma per tal d’obtenir una dispensa, és a dir que li permetessin el que llavors estava prohibit per l’església.
Al número vuit d’aquest carrer veuràs la Casa dels Mestres, un edifici noucentista del 1927 destacable especialment pels esgrafiats de la façana. Aquí s’allotjaven els mestres de l’escola pública Alfons XIII que hi ha al davant. Es deu a Joan Baptista Serra de Martínez, arquitecte nascut a Barcelona el 1888, autor de la Casa Fàbrega que acabes de veure. Tanmateix, és més conegut per ser l’autor de l’ampliació de la Casa Vicens de Gaudí.
De palau a museu
Arribaràs a una àmplia plaça on destaca un edifici molt reformat. És el palau de Requesens, actualment la seu del flamant Museu del Renaixement. Manat construir al segle XV pel lloctinent Galceran de Requesens, aquí s’hostatjaren personalitats rellevants. La propietat incorporava altres edificacions a més de jardins i horts. Al seu voltant s’anà configurant la vila. Després de ser incendiat i saquejat durant la Guerra del Francès al segle XIX, els terrenys foren parcel·lats i l’edifici quedà molt malmès. El 2024 finalitzava una profunda remodelació per convertir-lo en un museu que, malgrat el reduit contingut, és de tot punt imprescindible de visitar.
Una gran festa
Continua pel carrer Rafael de Casanova i atura’t al començament del carrer del Doctor Barraquer, així a seques. Des de mitjan segle XIX els membres de la nissaga Barraquer han exercit principalment en el camp de l’oftalmologia. A qui d’aquesta família homenatja el carrer? Cal deduir que es tracta d’Ignasi Barraquer i Barraquer qui el 1947 creà l’institut que porta el seu cognom.
Al principi del carrer fixa’t en una petita rajola de ceràmica. N’hauràs vist alguna altra similar durant aquest passeig per Molins de Rei. Fa esment d’un concurs de decoració de carrers durant la Festa Major del 1981. Aquell fou un gran any pel que fa a aquesta festivitat. Era la primera vegada que tenia lloc aquest concurs, tot i que sembla que la qualitat dels resultats no foren els esperats. A més, es recuperava la figura del Camell, que no és cap animal del desert, sinó una figura festiva. Documentada un segle abans, tenia com a objectiu fer el camell, és a dir, fer bretolades empaitant la gent.
Un lloc per vendre
En aquest punt també pots veure el Mercat Municipal, una interessant construcció inaugurada el 1935. Projectat per Josep Badia Rubí, arquitecte de qui ja t’he parlat més amunt, en el seu moment va sorprendre per les grans dimensions, tenint en compte que en aquell moment Molins de Rei era una població més aviat petita.
Observa la decoració escultòrica a la part superior. A més de la representació de l’escut municipal, hi ha tot un seguit de grups escultòrics relacionats amb els productes habituals que es venen en un lloc com aquest. Per exemple, veuràs cistelles amb fruites, aviram i altres animals de granja. Aquests elements foren executats amb motlles i restaurants el 2025.
A la porta principal destaca una escultura al·legòrica de l’abundància signada com a J. Cardellà. Doncs bé, ningú esmenta una sola paraula sobre l’artista. Tanmateix, comparant la signatura, penso que es pot tractar de Joan Cardellà Crusells qui, nascut a València el 1900, s’establí a Barcelona i es dedicà a l’escultura i a la pintura.
Aigua per a tothom
Per acabar el passeig per Molins de Rei, continua pel carrer de Rafael Casanova, advocat i polític nascut a Moià el 1660. Uns metres més endavant baixa pel carrer dedicat a Miquel Tort qui, a final segle XIX era alcalde de la ciutat i feu donació d’aquests terrenys que eren de la seva propietat..
Novament, aniràs a parar al passeig del Terraplè on, després de travessar la carretera, veuràs l’edifici d’aigües del Canal de la Infanta, una obra ambiciosa projectada al segle XIX que va dinamitzar l’agricultura i l’economia. Amb un recorregut d’uns disset quilòmetres, aquest canal regava les terres des d’aquí fins a Montjuïc. Finalment, l’obra va ser dedicada a la princesa napolitana Luisa Carlota de Borbón, germana de la reina regent Maria Cristina. De molt joveneta va ser casada amb el fill de Carles IV, Francisco de Paula. Precisament, el 1819 en tornar de Nàpols després del casament, feu escala a Barcelona i aprofità per inaugurar a Molins de Rei el canal de rec.
I ja està, aquí finalitza aquest passeig per Molins de Rei. Naturalment que hi ha més per veure, però et deixo alguna cosa perquè la descobreixis pel teu compte 😉
INFORMACIÓ PRÀCTICA
Itinerari: veure el mapa amb els punts d’interès
Saber més
- Història: enciclopedia.cat
- Museu municipal: pàgina oficial
- Plaça de la Creu: wikiwand.com
- Església de Sant Miquel: wikiwand.com
- Federació Obrera: molinsderei.site – història
- Casa Fàbrega: festacatalunya.cat
- El doctor Fàbrega: elllobregat.com
- Canal de la Infanta
- Tot Riu Serra, per Sílvia Muñoz d’lmbert
- Mercat municipal: molinsderei.site
- Jordi Domènech Brunet: redmaestros.com
- Concurs de Paletes: viumolinsderei.com
- Mural de Santa Creu d’Olorda: viumolinsderei.com
- Josep Maria Pubill: viumolinsderei.com
