El berber que va ser bisbe

L’ermita de Sant Cebrià de Cabanyes a Sant Fost de Campsentelles.

Totes les religions tenen històries curioses. I les vides de sants de l’església catòlica són farcides de fets sorprenents i -sovint- més llegendaris que reals. Per això, ens n’anem a veure l’ermita de Sant Cebrià de Cabanyes a Sant Fost de Campsentelles, un municipi del Vallès Oriental.

En si l’edifici del segle XII tampoc és que sigui res de l’altre món, però es troba immers en un paratge idíl·lic amb unes bones vistes sobre el Vallès. El camí per arribar és una pista que en alguns trams no està massa bé, així que ves amb compte amb els vehicles baixos. Això sí, és perfecte per anar amb bicicleta de muntanya.

Sant Cebrià de Cabanyes

Un sant polèmic

Nascut al segle III en algun lloc del nord d’Àfrica, potser Cartago on se sap que va estudiar, Tasci Cecili Cebrià, més conegut com a Cebrià de Cartago, era fill de casa bona i distingida. Es pensa que el seu llinatge és d’ascendència berber. Era professor de retòrica, però quan tenia uns trenta-cinc anys es convertí al cristianisme. En una meteòrica carrera, fou escollit bisbe de Cartago. Poc després l’emperador suprimí la religió cristiana i començaren les persecucions. Cebrià fugí cames ajudeu-me, fet interpretat com a covardia.

La comunitat cristiana es dividí entre qui decidí desobeir l’edicte al preu que fos i els que es van sotmetre i abjuraren de la seva fe. Penedits, més tard demanaren tornar a ser readmesos per l’església, cosa que es va permetre. Cebrià va criticar-ho i es negà a donar-los l’absolució. Això provocà un cisma entre els partidaris de readmetre’ls i els que no. Ah, però heus ací que després de la mort de l’emperador, el bisbe tornà a casa, reafirmant la seva rigorositat. Aquesta no va ser l’única polèmica a la qual s’enfrontà Cebrià, però ho deixarem aquí.

Un nou emperador al tron promulgà un altre edicte condemnant el cristianisme. Resumint, apressaren el bisbe i li tallaren el cap. Cebrià és autor de diverses epístoles i tractats pastorals, tot i que no es consideren molt originals ni profunds. El culte a sant Cebrià arribà a Catalunya probablement cap al segle IV, després del d’altres sants d’origen africà, com Feliu o Cugat.

Sant Cebrià de Cabanyes

El retaule retrobat

Si les històries del passat són interessants, les del present tampoc tenen desperdici. El cas és que feia cent trenta anys que va desaparèixer el retaule gòtic del segle XVI d’aquesta ermita i ningú sabia on era. En realitat, l’obra havia estat adquirida per un particular a principis del segle XX i més tard venuda a l’Ajuntament de Barcelona. Finalment, el retaule va anar a parar als magatzems del MNAC de Barcelona essent erròniament catalogat. En aparèixer nova documentació, un especialista en art medieval començà a lligar caps i en determinà la seva procedència. Veus com hi ha històries que sí que acaben bé?

Aquarel·la de l'ermita de Sant Cebrià de Cabanyes a Sant Fost de Campsentelles.

De mag a bisbe

Arran de l’estudi del retaule de Sant Cebrià de Cabanyes s’ha obert la possibilitat que l’ermita estigués sota l’advocació de Cebrià d’Antioquia. Una de les figures representades i que encara no ha estat identificada sembla correspondre a santa Justina, una màrtir tradicionalment vinculada al suposat bisbe que morí al segle IV. La confusa llegenda recollida en textos apòcrifs -és a dir, poc fiables- explica que des de jovenet, Cebrià s’inicià en la màgia estudiant diverses religions que, entre altres, veneraven Mitra i Isis. Va fer molts viatges aprofundint en temes més obscurs, com la comunicació amb els dimonis.

Quan tenia trenta anys retornà a Antioquia on havia nascut, on esdevingué un rellevant bruixot. Es retirà a una cova on feia rituals i sacrificis i escriví diversos tractats. La llegenda afegeix que un dia un jove li demanà que li concedís l’amor de Justina, una jove cristiana. Però quan Cebrià conegué la noia, quedà abrandat d’ella i intentà aconseguir el seu amor a base d’encanteris que no van funcionar. Llucifer en persona li digué que era perquè la noia era cristiana. En saber la causa del seu fracàs, Cebrià es convertí a la nova fe.

Aviat arribà a sacerdot i finalment a bisbe d’Antioquia, predicant el cristianisme. Fins que per ordre de l’emperador, fou arrestat juntament amb Justina i després de diversos turments foren decapitats. El culte aparegué cap al segle XIII fins al 1969 quan, per manca d’evidència històrica, fou retirat del calendari litúrgic.

Amplia panoràmica de la plana vallesana amb el Montcau al fons.
La plana vallesana.

Per acabar, ja que hi ets, et recomano fer una distreta caminada de només quatre quilòmetres pels voltants de l’ermita. Passaràs entre densos boscos i també gaudiràs de magnífiques panoràmiques del Vallès.

INFORMACIÓ PRÀCTICA

Situació: veure el mapa 

Saber més

Què veure a prop

Deixa una resposta

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Afegeix una imatge si vols (només JPG)

En compliment del deure d'informar-te de les circumstàncies i condicions del tractament de les teves dades i dels drets que t'assisteixen, t’informo del següent:

  • Responsable del tractament: Alfons Martín Cornella.
  • Finalitat del tractament de les teves dades: moderar els comentaris per evitar el correu brossa i/o informar-te dels nous comentaris d'aquesta entrada de Rondaller.cat.
  • Conservació de les dades: les dades es conserven el temps estrictament necessari per a la relació i el que és exigible legalment, sent destruïdes posteriorment mitjançant processos segurs.
  • Legitimació per al tractament: consentiment explícit a l'acceptar les condicions d'ús del formulari d'alta al butlletí.
  • Destinataris de les teves dades personals: no es preveuen cessions de dades excepte en aquells casos que existeixi una obligació legal. No hi ha previsió de transferències de dades internacionals.
  • Els teus drets: pots revocar el consentiment i exercir els teus drets a accedir, rectificar, oposar-te, limitar, portar i suprimir dades escrivint a Alfons Martín Cornella, a l'avinguda de Lluís Companys, 27-37, escala 3, 4rt 1a, 08340 Vilassar de Mar, Barcelona, a més d'acudir a l'autoritat de control competent (AEPD).