La font de Sant Elm de Calella.
Has presenciat mai una tempesta elèctrica? Fa una mitja por, oi que sí? Doncs ara imagina-t’ho en alta mar. Pot ser dantesc. Doncs bé, en situacions com aquesta, quan l’atmosfera es troba carregada d’electricitat estàtica, es produeix un fenomen curiós. A les puntes dels objectes alts, com els pals de les embarcacions, els de llum o les ales dels avions es forma una resplendor lluminosa.
Tot i que semblen petites espurnes, no és cap llamp ni foc, sinó un estat entre fluid i gasós –plasma, parlant com les persones enteses-. Malgrat no ser perillós, el 1937 causà la inflamació de l’hidrogen del zepelí Hindenburg. Doncs bé, aquest fenomen és conegut com a Foc de Sant Elm. Anem a veure el motiu.
El sant incombustible
Diu la tradició que a Formia, un minúscul poble a mig camí entre Roma i Nàpols, nasqué l’Erasme, qui -suposadament- arribà a bisbe d’Antioquia, una ciutat de Turquia. Això passava a principi del segle IV.
Altres versions, igualment llegendàries, afirmen que davant les persecucions de l’emperador romà, l’home fugí cames ajudeu-me. Però l’enxamparen i, entre molts altres turments, l’untaren amb brea i li calaren foc. L’home no va morir ni d’aquest i dels incomptables martiris que l’infligiren. Finalment, un àngel se l’endugué novament a Formia on morí a causa de les ferides.
Una teoria diu que el nom d’Erasme de Formia va derivar amb el temps en Erame, Elame i Elm. Tot pot ser. El cas és que ara el coneixem com a sant Elm. Un dels miracles que se li atribueixen explica que un dia que estava predicant, caigué un llamp que obri la terra al seu costat. Ell, estoic com era, continuà amb la prèdica com si res. Arran d’aquest fet, la gent de mar l’invoca en cas de tempesta. Les llumenetes als pals dels vaixells han estat interpretades com un símbol de protecció per part del màrtir, de manera que, encara ara, les coneixem com a Focs de Sant Elm.
Hi ha qui afirma que el culte a sant Elm arribà a casa nostra de la mà dels mariners que havien estat per Itàlia. Altres persones asseguren que l’introduïren les monges del monestir de Santa Clara fundat a Barcelona al segle XIII, on hi havia una capella dedicada a aquest sant.
Patronatge compartit
Sant Elm no és l’únic invocat en cas que les coses s’emboliquin en una embarcació estant. D’una banda, la Mare de Déu del Carme és una bona protectora, especialment per la gent dedicada a la pesca. De l’altra banda, sant Pere -o Simó Pere-, com a bon pescador que era, també és desimbolt en medis aquàtics, malgrat que quasi s’enfonsa quan intentà imitar Jesús.
Així mateix, tenim Pedro González Telmo, un senyor nascut al segle XII en un poble de Palència. Arribà a capellà de Ferran III, al costat del qual convertí en esglésies les mesquites de les ciutats conquerides. Tothom el fa sant, tot i que encara no ha estat canonitzat. Morí a cinquanta-sis anys i aviat a Galícia ja circulaven històries de miracles fets per ell. La proximitat fonètica del nom ha motivat que desbanqués Elm en nombroses ocasions o bé que portés a confusió. Tampoc ajuda que tots dos sostenen una embarcació amb una mà. Però es poden diferenciar pel vestuari, ja que Elm vesteix com a bisbe i, en canvi, Telmo duu l’hàbit dominicà.
La llista es podria allargar amb altres invocacions marineres, sovint més locals. Així doncs, podem esmentar que tant la Mare de Déu de la Cisa com Santa Maria de Cervelló són protectores de navegants; la Mare de Déu de l’Alegria és patrona de la Confraria de Pescadors de Tiana i Montgat; i també tenim santa Cristina, invocada per mariners i pescadors de Lloret de Mar. N’hi ha moltes més, però ho deixo aquí.
Una obra popular
Amb tot això al cap ens n’anem a veure la font de Sant Elm de Calella. El més destacable és el plafó ceràmic on, a més del nom i la imatge del titular, ens diu que va ser fet el setze de juny de 1991. Per si tens curiositat, aquest dia va escaure en diumenge i correspon a la festa major de sant Quirze i santa Julita, patrons de Calella. En realitat, la festivitat de Sant Elm té lloc el dos de juny, data quan -teòricament- comença un temps de bonança per navegar que s’allarga fins al setembre. Així que no tinc clar perquè van decidir ajornar la inauguració de la font.
Des de l’Arxiu Municipal de Calella m’han informat que antigament hi havia una font en aquest mateix indret que es trobava molt degradada. Així mateix, m’han dit que la nova obra va ser una iniciativa del Grup Pa, Vi i Moltó, qui la rebatejà amb el nom de Sant Elm. Aquest organisme creat el 1969 es dedicava a fer actes culturals oberts a la ciutat. Per exemple, va promoure el tió monumental, l’home dels nassos, el pessebre vivent i les revetlles populars. A més, ha promugut un bon grapat de monuments, com aquesta font. Durant molts anys, al capdavant del grup hi havia en Jaume Pruna Paradell, personatge molt popular entre la gent de Calella.
Heràldica municipal
Pel que em comenten des de la pàgina “Calella“, va ser restaurada el 2011, canviant profundament l’aparença que tenia. Para atenció a la ceràmica, una notable i original obra. S’hi representa la imponent proa d’un vaixell amb la cadena de l’àncora i una gran resplendor. La composició recorda els magistrals cartells dels anys trenta fets per Josep Renau o Cassandre. A l’esquerra hi ha una difusa silueta humana que no arribo a dir si és l’esperit de sant Elm que s’atansa d’entre la broma a rescatar l’embarcació.
A un costat hi ha l’escut del municipi. A la part superior -el timbre– duu la corona de ciutat, títol concedit el 1925 per Alfons XIII. El gos -ca- i l’ala són el que es coneix com a armes parlants, és a dir que el so fa referència al nom de la ciutat. Finalment, les tres estrelles són un dels molts atributs de Santa Maria, patrona de Calella. El mateix succeeix amb l’escut d’altres poblacions, com Puiggròs o Carme i, probablement, els de Rellinars, Cànoves i Samalús, Torrelles de Foix, Gurb i Monistrol de Montserrat.
L’artista
L’obra està signada per “Galicia” que correspon a Teodosio Galicia Orcajo. Nascut el 1922, d’ell tan sols he trobat petits retalls de la seva vida. Així doncs, sabem que pintava aquarel·les i feia exposicions. A més, el 1964 fou un dels organitzadors del certamen literari i el 1968 fou alcalde accidental del consistori. Així mateix, estava molt implicat en l’església de Calella, arribant a president de la “Rama de Hombres de Acción Católica” i president accidental de la junta parroquial el 1962.
Per si no ho tens present, Acción Católica és un organisme encara vigent, impulsat el 1922 pel papa Pius XI i format per persones laiques que ajuden en les tasques pastorals. Després de la Guerra Civil es convertí en l’únic lloc que permetia una certa activitat cultural. Tanmateix, durant la dictadura exercí una gran censura en les publicacions literàries, per tal d’adoctrinar la societat en les conductes aprovades per l’església.
Agraïments
Vull donar les gràcies a la pàgina “Calella” de Facebook així com al grup Amics del Patrimoni Històric de Calella que em van donar les pistes per saber on cercar la informació. I molt especialment agraeixo a l’Arxiu Municipal de Calella que tan amablement m’ha facilitat totes les dades que necessitava per dotar de contingut aquest article.
Vull aclarir que les fotografies del plafó ceràmic de la Font de Sant Elm de Calella les he restaurat digitalment per tal de retornar-li una mica l’aspecte que va tenir. De fet, entre el pas del temps, la humitat i les bretolades, la ceràmica presenta un aspecte deplorable.
INFORMACIÓ PRÀCTICA
Situació: Riera de Capaspre amb carrer d’Anselm Clavé. Calella
Saber més
- Foc de Sant Elm: meteorologiaenred.com
- Erasme de Formia: eltestigofiel.org – festes.org – wikiwand.com
- Les celebracions de la Confraria de Sant Elm, patró dels navegants sitgetans, per Eduard Tomàs
- Festes de sant Elm: festes.org
- Jaume Pruna: calella.com
- Acción Católica: accioncatolicageneral.es – wikiwand.com
En compliment del deure d'informar-te de les circumstàncies i condicions del tractament de les teves dades i dels drets que t'assisteixen, t’informo del següent: