Pobles oblidats
Itinerari per la Serralada Litoral.
A la cara oest del parc de la Serralada Litoral hi ha una carretera que comunica unes poblacions que van tenir la desgràcia de trobar-se en el lloc equivocat quan va esclatar l’especulació industrial. Ara, només escoltar el seu nom, les relacionem amb fàbriques i polígons.
Amb la ruta d’avui pretenc que descobreixis que, malgrat tot, encara s’hi amaguen indrets plens de naturalesa verge i de troballes artístiques. Jo he començat des del Maresme però, com que és un itinerari circular, el pots iniciar a qualsevol punt.
Per començar, ves a cercar la B-20: si vens de Barcelona, pren la sortida 22 i si vens de Girona, la 23. Enfila per la carretera de la Conreria (B-500). En arribar al punt més alt veuràs a mà esquerra la casa de colònies Pere Tarrés (Tiana). Puja pel carrer que tens a la dreta per visitar l’enigmàtic cementiri del còlera. En realitat, van morir de la febre groga, malaltia portada per uns mariners el 1870 i que ràpidament infectà el barri de la Barceloneta. Les persones malaltes foren internades a l’edifici de la Conreria i els difunts s’enterraren en una fosa en aquest cementiri improvisat.
El Vallès Oriental
Continua per la carretera i arribaràs a Sant Fost de Campsentelles. Segueix les indicacions per anar al cementiri, on sembla que ningú es mori perquè hi ha pocs nínxols amb nom.
Allà continua per una pista de terra (compte amb els vehicles baixos) fins arribar a l’ermita de Sant Cebrià de Cabanyes, al mig del bosc. En si l’edifici del segle XII tampoc és que sigui res de l’altre món, però es troba immers en un paratge idíl·lic amb unes bones vistes sobre el Vallès. Cebrià de Cartago fou un bisbe que, degut a la seva qüestionable actuació davant les persecucions contra els cristians, provocà una profunda divisió entre la comunitat.
Continua per la pista fins a la carretera B-5001 i seguidament, ves en direcció a la Roca del Vallès. Tanmateix, si et ve de gust, a Montornès pots fer una tranquil·la passejada a peu per la recuperada vora del riu Mogent i contemplar l’aiguabarreig que forma amb el riu Congost, punt on neix el riu Besòs.
Després arriba’t fins al centre de la població per admirar la interessant església de Sant Sadurní, dedicada a aquest bisbe de Tolosa. Tot i que documentat al segle X, l’edifici actual és el resultat d’una important reforma efectuada al segle XVI que només va respectar l’absis romànic i sobrealçà el campanar. Al seu voltant sorgí la sagrera i durant segles aquest fou el centre de la població.
Vilanova del Vallès
Tot seguit, torna a la carretera i, un cop passat Vilanova del Vallès, veuràs a mà dreta la indicació per anar al santuari de Santa Quitèria, amb unes boniques vistes de la zona. Tot i que documentat al segle X, el santuari ha patit nombroses reformes al llarg del temps que li han canviat la fesomia. Una llegenda del segle XIX explica que un brot de ràbia va amenaçar la població i van fer una prometença a la santa, que els deslliurà. Des d’aquell moment se celebra un aplec al maig, data en què es fan unes rosques de pa, que es beneeixen i es mengen, com a antídot contra la ràbia.
La Roca del Vallès
A continuació acosta’t fins a la Roca del Vallès per passejar pel barri antic i veure l’església de Sant Sadurní (sembla que aquest sant era ben popular per la zona) amb la peculiar torre del rellotge. Fundada al segle X per l’abadessa Emma de Sant Joan de les Abadesses, pràcticament no conserva res dels orígens romànics. Al segle XVI fou engrandida i s’afegí la interessant portalada. A la llinda hi ha un escut que les fonts consultades diuen que es tracta del de Barcelona, fent referència al carreratge, un dret adquirit en temps medievals. A mi, però, m’hauràs de perdonar, però després d’observar-lo detingudament, no li veig cap similitud amb l’escut de la ciutat comtal.
Seguidament, continua per l’antiga carretera de Granollers a Mataró (C-1415c) que passa pel mig de densos boscos. Si és primavera podràs gaudir d’impactants camps de conreu florits.
Tornada al Maresme
Més amunt passaràs pel solitari coll de Parpers amb una benzinera abandonada que recorda que no fa tant aquesta era l’única via de comunicació entre el Vallès i el Maresme. Per acabar aquest itinerari per la Serralada Litoral, et suggereixo fer aquí una breu aturada per veure l’amagada i oblidada capella que hi ha darrere uns xiprers. És un fosc homenatge a les víctimes de la guerra civil.
La tornada la pots fer per on et vingui més de gust: per la nacional o per l’autopista.
INFORMACIÓ PRÀCTICA
Itinerari: veure plànol
Saber més
- Cementiri del còlera
- Camí del Mogent
- Sant Cebrià de Cabanyes
- Santuari de Santa Quitèria
- Capella de Parpers