Normalment, les portes de les esglésies estan reforçades amb ferro forjat d’una forma més o menys artística. Però l’església d’Arenys de Munt (Maresme) m’ha sorprès perquè està tota recoberta de ferradures.
Per una banda pot ser degut a la llegenda que diu que són el testimoni del pas de Sant Martí per la vil·la. Altres estudis afirmen que es tracta d’exvots col·locats allà perquè el sant protegeixi el bestiar.
Pel que fa a les ferradures, es pensa que antigament no duien claus. Ni celtes ni romans clavaven aquestes proteccions. Consistien una mena de calçat lligat conegut com a hiposandàlia. Les ferradures amb claus van aparèixer cap al segle X i des de llavors han anat evolucionant. Per exemple, fixa’t que a la porta de l’església d’Arenys de Munt n’hi ha d’obertes i de tancades, amb més o menys claus i amb diverses formes.
La capa del soldat
Martí era un oficial de l’exèrcit romà que va néixer al segle IV a l’actual Hongria. En un dels molts viatges que va fer, es convertí al cristianisme, deixà l’exèrcit i fundà un monestir. Es va fer molt popular i va ser elegit bisbe pels habitants de Tours. S’explica que un fred dia d’hivern, va compartir la meitat de la seva capa amb un captaire que tremolava de fred. Segons la llei, l’altra meitat pertanyia a l’exèrcit romà. Continua la llegenda dient que al matí següent, Martí va trobar la capa sencera. Entenent que era cosa de Déu, es va batejar.
En versió catalana
Com que aquí no volem ser menys, assegura la llegenda que un dia Martí va passar vestit de mendicant a prop del castell de Vilardell, dins el terme de Sant Celoni. El senyor del castell va anar a buscar menjar i almoina per donar-li, però en obrir la porta, el sant havia desaparegut i li havia deixat l’espasa. L’arma que tenia poders especials, va servir per matar un drac que tenia espantada la contrada.
Com que era tan viatger i sempre anava damunt un cavall, és el protector d’aquests animals i patró dels forjadors i manyans. Per això trobem ferradures a moltes portes de temples dedicats a aquest sant, tot i que abans havien estat amulets per espantar bruixes. Però l’església va decidir ‘santificar-los’ i s’ho va fer venir bé per relacionar-les amb Sant Martí.
Un altre conte
Relata Apel·les Mestres que en temps molt reculat, ni Arenys de Munt ni Arenys de Mar tenien sant patró. Un dia, Déu va manar a Martí i Zenon, els quals encara no eren patrons d’enlloc, que baixessin a la terra per solucionar-ho.
Era temps de verema i, en passar per Llavaneres, van prendre tant de vi que anaven de tort. Es quedaren adormits a la vora d’una riera i al cap de poc, baixà una torrentada. L’aigua arrossegà Martí fins a Arenys de Munt i Zenon va anar a espategar a Arenys de Mar, convertint-se en els patrons daquestes viles.
Un sant popular
Al segle VIII, amb la conquesta de Narbona, els francs començaren a arribar al Maresme, portant amb ells el culte a sant Martí. La presència franca va portar a més altres advocacions, com la de Genís i Llop entre altres.
Tal com passa a l’església d’Arenys de Munt, el curiós costum de penjar ferradures, el trobem en altres esglésies dedicades al mateix sant, com Sant Martí de Campmajor (Pla de l’Estany), Sant Martí de la Mota (també al Pla de l’Estany), Sant Martí de Llémena (Gironès) o Viladrau (Osona).
INFORMACIÓ PRÀCTICA
Situació: plaça de l’Església. Arenys de Munt
Saber més
- La portalada: quimgraupera.blogspot.com
- Catàleg de materials gràfics de l’AEFC
- El costum de clavar ferradures: festes.org
- Portalades medievals al Maresme
- La capa de sant Martí: bellsolell.org
- Invenció de la ferradura: galopades
- Llegenda de sant Martí i sant Zenon: Serrallonga
- El culte a sant Martí de Tours en el Maresme…, per J. Graupera
Què veure a prop
- Can Terrades o Villa Cristina
- Museu de Mineralogia d’Arenys de Mar
- Cementiri d’Arenys de Mar
- Festa Votada de Sant Iscle de Vallalta
En compliment del deure d'informar-te de les circumstàncies i condicions del tractament de les teves dades i dels drets que t'assisteixen, t’informo del següent: