La Festa Votada de Sant Iscle de Vallalta (Maresme).
Sempre penso que cada petit detall pot amagar una gran història. Per exemple, ara mirem de prop una placa commemorativa a la façana de l’església de Sant Iscle de Vallalta. El text recorda un fet ocorregut el vint-i-cinc de juny de 1808. Anem a veure què va passar.
La Guerra del Francès
Per raons que no venen al cas, Napoleó pretenia travessar la península per anar a Portugal. Ja posats, va envair Espanya amb la pretensió d’instal·lar en el tron el seu germà.
Durant set anys, les tropes van fer el que no està escrit, saquejant i devastant tot el que trobaven pel camí i abusant de la població. Així les coses, no ens ha d’estranyar que hi hagués grups armats que sortien a fer la pasqua als francesos.
Policia militar
Aquests grups paramilitars es coneixen amb el nom de sometent. El seu origen es remunta al segle XI i s’anomenava sagramental. Era una germandat entre diverses poblacions que juraven -d’aquí ve sagramental- garantir la seva seguretat.
En cas de necessitat, les persones compromeses eren cridades amb el toc de trompeta, campana o corn, és a dir “metent so”. Aquesta expressió derivaria en “so metent” i serviria per donar nom a aquest cos que tindria una gran importància durant els segles XVI i XVII.
Lluitaven contra pirates, bandolers i fins i tot eren cridats per defensar els ciutadans contra el senyor feudal. El seu suport al bàndol austriacista durant la guerra de Successió -segle XVIII- va motivar la posterior prohibició per part de Felip V. Però durant la Guerra del Francès va reaparèixer amb un destacat paper.
Els fets
Resulta que els francesos volien arribar a Hostalric per ocupar el castell. Però els sometents no els van posar fàcil i van haver de desviar-se. Tot i això van ser víctimes de les emboscades dels catalans. Les males llengües asseguren que la gent de Canet de Mar, per tal d’evitar represàlies, va involucrar els de Sant Iscle de Vallalta i per aquest motiu els francesos s’acarnissaren contra aquesta població.
Cal recordar que, com sol passar en diverses poblacions del Maresme, en els seus inicis Canet havia estat el barri marítim de Sant Iscle i s’independitzà al segle XVI. El cas és que els invasors van començar a saquejar els masos i els vilatans van tornar a les armes. Mentrestant, les persones que no podien lluitar es tancaren dins l’església a demanar ajut diví.
El miracle
Segons relata la creença popular, les pregàries van ser escoltades i les forces celestials intervingueren enviant una tempesta com no s’havia vist. L’aigua va baixar amb força per la riera i va arrossegar els soldats napoleònics. Després d’això, la població va fer el vot solemne de recordar-ho cada any, motiu pel qual es coneix com a Festa Votada de Sant Iscle de Vallalta.
El primer centenari
El juny de 1908 es col·locava una placa amb una inscripció que commemorava els fets ocorreguts cent anys abans. El text presenta una escriptura sense normalitzar, ja que Pompeu Fabra encara no havia publicat la gramàtica catalana -ho va fer el 1912-.
L’obra va ser realitzada per Dídac Masana i Majó, escultor modernista que va treballar per a Lluís Domènech i Montaner en el Palau de la Música i al Castell de Santa Florentina de Canet de Mar. El 1912 s’anà a viure a Buenos Aires on va deixar un interessant llegat i va ser professor d’escultura.
A la part superior hi ha un petit grup escultòric amb la representació de diversos sometents, el campanar i l’escut de la vila. A la banda dreta hi ha una àliga que sembla sostenir una bandera o estendard amb les urpes, però ignoro el significat concret que pot tenir aquí.
El segon centenari
Al costat d’aquesta placa hi ha una obra més recent -i molt menys destre-, col·locada el 2008. Durant molts anys, a les festes patronals de Sant Iscle no s’hi convidaven les autoritats de Canet. I les de Sant Iscle es negaven a assistir a les festes de Canet.
En un acte de reconciliació d’allò que -suposadament- havia passat dos-cents anys abans, el consistori de Canet de Mar va regalar aquesta segona placa. Un relleu de fons -poc reeixit, tot s’ha de dir- mostra l’avinguda d’aigua que arrossega els barrets dels soldats francesos.
Els escuts
La primera placa mostra l’antic escut de la vila amb Sant Iscle i Santa Victòria. Segons relaten els escrits, al segle IV aquests dos germans cordovesos van ser martiritzats per les seves creences cristianes.
Davant la invasió musulmana, les restes d’Iscle i Victòria van sortir de Còrdova i arribaren a terres catalanes on van fer fortuna i moltes poblacions es rendiren als seus encants. A la segona placa ja trobem l’escut utilitzat actualment on apareix una rosa com a símbol de sant Iscle i la representació de la vall -Vallalta-.
Explica la llegenda que al lloc on van ser enterrats els màrtirs, el dia disset de cada any florien roses a la seva tomba. Així que ara ja saps d’on ve la rosa de l’escut de Sant Iscle de Vallalta.
INFORMACIÓ PRÀCTICA
Situació: carrer de l’Església, 41. Sant Iscle de Vallalta
Saber més
- Sometent: wikiwand.com – enciclopedia.cat
- Sagramental: enciclopedia.cat
- La placa commemorativa: patrimonicultural.diba.cat
- La Festa Votada: santiscle.cat
- Dídac Masana: wikiwand.com
- Sant Iscle i Santa Victòria: cordobapedia.wikanda.es
- L’escut: santiscle.cat
Què veure a prop
- Can Terrades d’Arenys de Munt
- Església de Sant Miquel d’Arenys de Munt
- Sant Cebrià de Vallalta
- Santuari de la Misericordia de Canet de Mar
- Canet de Mar
- Museu de Mineralogia d’Arenys de Mar
En compliment del deure d'informar-te de les circumstàncies i condicions del tractament de les teves dades i dels drets que t'assisteixen, t’informo del següent: