Parc Can Buxeres. L'Hospitalet de Llobregat

Romanticisme al jardí

El parc de Can Buxeres, a l’Hospitalet de Llobregat.

L’art de la jardineria no és un dels nostres punts forts. En això, ens poden passar la mà pel davant, primer els italians amb els jardins florentins renaixentistes. Després, els francesos amb els geomètrics dissenys barrocs. I finalment els paisatges anglesos, on tot estava estudiat perquè semblés un espai ‘casualment’ natural.

El Parc Can Buxeres. L'Hospitalet de Llobregat

Fins que Rubió i Tudurí no s’hi va posar de valent, el jardí a casa nostra no tenia consideració d’art. Per tant, els jardins que veureu, amb prou feines arriben a un segle d’història.

Tot i això, a finals del XIX i principis del XX ja hi havia un intent dels arquitectes per dignificar aquests espais al voltant de les mansions. Aquest és el cas de Can Buxeres a l’Hospitalet de Llobregat.

L'Hospitalet de Llobregat

L’antiga masia agrícola del segle XVIII, coneguda per Ca n’Alemany o Casa Alta, va ser comprada per l’advocat Lluís Buxeres a finals del XIX, per convertir-la en casa d’estiueig. Encara que sembli mentida, en aquells temps, era un indret tranquil, envoltat de camps.

Buxeres va contractar l’arquitecte noucentista Antoni Serrallach, qui remodelà la mansió i construí també la masoveria.

El Parc Can Buxeres. L'Hospitalet de Llobregat

Més endavant li tocà el torn al jardí. Per aquesta tasca, es contractà l’arquitecte modernista Manuel Raspall, que poc abans havia acabat la carrera. Raspall va dissenyar la porta de ferro, les fonts, fanals, una font de trencadís i les jardineres.

L'Hospitalet de Llobregat

Romanticisme al jardí.

També va construir el que potser és l’element més característic d’aquest espai: el templet, amb una decorativa sanefa.

El Parc Can Buxeres. L'Hospitalet de Llobregat

La paraula templet ve de temple i s’utilitza per designar petites estructures, habitualment destinades per a contenir algun objecte, normalment de caràcter religiós. Però també el fem servir per a edificacions reduïdes, que sovint recorden les llanternes damunt les cúpules de les esglésies.

El seu ús es remunta a l’antiga Grècia -i més enrere-. Rebia el nom de ‘naiskos’ i sovint tenia un caire funerari, sota del qual es col·locava una estàtua o algun objecte sagrat. Segles més tard, s’incorporaren als jardins europeus amb una funció merament decorativa.

L'Hospitalet de Llobregat

Són elements arquitectònics que aporten un cert romanticisme al parc, i que també els coneixem com a festejadors. Us els podeu imaginar amb una parella enamorada parlant suaument, amb una noia llegint lànguidament una novel·la o simplement amb l’estàtua d’alguna deessa grega.

Un altre element peculiar que ha sobreviscut, és la torre d’estil neomudèjar, que sostenia un molí de vent per extreure aigua del pou.

El Parc Can Buxeres. L'Hospitalet de Llobregat

Nous temps, nous canvis.

Als anys vint l’arquitecte municipal de Barcelona, Josep Plantada, a més de decorar les estances i afegir el porxo, sembla que va afegir les balustrades amb grans gerros de pedra.

El Parc Can Buxeres. L'Hospitalet de Llobregat

Després va ser ocupada durant la Guerra Civil i més tard convertida en escola, fins que el 1968, l’ajuntament de l’Hospitalet de Llobregat va comprar la finca.

El 1974 s’hi col·locà l’escultura La Família, d’Héctor Cesena. Aquest escultor figuratiu es va especialitzar en l’art funerari, però ha deixat alguns monuments públics al seu municipi.

El Parc Can Buxeres. L'Hospitalet de Llobregat
Fotografia: Xavier Serrano.

INFORMACIÓ PRÀCTICA

Situació: avinguda Josep Tarradellas i Joan 200, L’Hospitalet de Llobregat. Veure el mapa

Saber més:

Què veure a prop: