Vilafranca del Penedès, Alt Penedès, cementiri

Fins arribar aquí tot va anar bé

L’adient epitafi del títol el trobem al cementiri de Vilafranca del Penedès (Alt Penedès).

Aquest recinte, un dels pocs en què vius i morts es poden guaitar a través de la reixa, conserva tot l’aire del Romanticisme del segle XIX. Els ideals d’aquest moviment intel·lectual van fer predominar el sentiment i la imaginació per sobre de la raó. La seva influència es va escampar per Europa, deixant empremta a tots els nivells.

Els romàntics sovint s’inspiraven en l’edat mitjana, època màgica i misteriosa. Entrarem doncs, a un lloc carregat de simbolisme.

Hi ha molta informació sobre aquest recinte, així que ara només ens fixarem en els petits detalls.

Només entrar trobem el descomunal panteó dels Via Oliveras, obra de Santiago Güell. Aquest prolífic arquitecte és fill de Vilafranca del Penedès, on un munt d’edificis porten el seu segell, entre modernista i noucentista, amb uns tocs eclèctics, és a dir que feia barreges.

Vilafranca del Penedès, Alt Penedès, cementiri

A la façana, amb elements d’inspiració romànica i gòtica, destaca el relleu d’un àngel ajudant dues ànimes a pujar al cel.

Un dels capitells de la porta representa el bé com un àngel entre flors mirant al cel. A l’altra banda, un musculós dimoni, envoltat per una serp i rostit per les flames. Tot molt didàctic.

Vilafranca del Penedès, Alt Penedès, cementiri

En un altre lloc, un àngel amb la trompeta a les mans espera pacientment assegut la resurrecció de Josep Balaguer. Les curioses peces a cada cantonada estan inspirades en les ‘antefixes’, elements decoratius fets d’argila utilitzats a l’antiga Grècia.

Vilafranca del Penedès, Alt Penedès, cementiri

Davant mateix, una glorieta sense sostre allotja les restes de Manel Girona -no confondre amb el banquer barceloní-. L’ús d’aquestes estructures també es remunta a l’antiga Grècia -i més enrere-. Rebia el nom de ‘naiskos’ i sovint tenia un caire funerari, sota del qual es col·locava una estàtua o algun objecte sagrat.

Vilafranca del Penedès, Alt Penedès, cementiri

És destacable el treball de forja d’algunes tanques, moltes de les quals reprodueixen flors i punxegudes formes.

Vilafranca del Penedès, Alt Penedès, cementiri

Al panteó dels Miret-Abad, que sembla un templet d’aires neoclàssics veiem un vitrall representant l’Immaculat Cor de Maria. Aquesta devoció catòlica va néixer arran de les suposades aparicions de la verge a Fàtima el 1925.

Vilafranca del Penedès, Alt Penedès, cementiri

Ens acostem a la capella del cementiri. Veient que la devoció popular no era prou per costejar-la, l’import va ser assumit per mans privades. Observeu les gàrgoles inspirades en animals fantàstics medievals.

Una llegenda francesa explica que un drac anomenat La Gargouille destruïa tot amb el seu alè i ocasionava inundacions amb l’aigua que escopia. Un sacerdot el va aplacar amb el senyal de la creu i el van agafar i cremar en una foguera. Però el coll i el cap no es van cremar. Com a recordatori, el van reproduir en pedra dalt les catedrals, una mena d’advertiment dels mals que ens envolten fóra del temple.

Vilafranca del Penedès, Alt Penedès, cementiri

El panteó neogòtic dels Jané és ple de motius i símbols religiosos: rosaris, l’alfa i l’omega, àngels, palmes del martiri, un mussol que veu el més enllà, la lluna i el sol al costat del Crist crucificat, la trisquela, representació de la Trinitat, … Santiago Güell, l’arquitecte, devia pensar: posem-ho tot; millor que en sobri i no pas que en falti.

Vilafranca del Penedès, Alt Penedès, cementiri

A veure qui en troba més.

Al portal d’entrada, tornem a veure el símil d’un àngel amb tot de flors enfront d’una calavera envoltada de roselles -son etern- i formes punxegudes.

Vilafranca del Penedès, Alt Penedès, cementiri

Dos mussols vigilen atentament l’entrada. El mussol era l’animal sagrat d’Atenea, la deessa grega de la saviesa, de qui pren el seu nom científic ‘Athene noctua’. La seva capacitat de veure en la foscor és molt indicada per a qui ja és en una altra dimensió on pot ‘veure més enllà’ de la vida i per fi ha arribat al ple coneixement.

Vilafranca del Penedès, Alt Penedès, cementiri

L’espectacular sepultura dels Marimon és també un compendi de simbolisme. Alguns elements ja els he comentat abans. Veiem un àngel avorrit d’esperar, amb la garlanda de flors que li cau per terra. Dins el cristianisme, les flors simbolitzen la brevetat de la vida. També representen la idea de l’esperança de resurrecció i de la immortalitat aconseguida pel difunt.

Vilafranca del Penedès, Alt Penedès, cementiri

Avorriment etern.

Sota seu, dins uns arcs, a més d’un pom de flors variades, hi ha representada una planta de roselles. Segons la mitologia grega, quan a Demèter li van raptar la filla, Júpiter li donà llavors de cascall perquè dormís i deixés de patir. Aquesta planta conté alcaloides molt utilitzats en medicina des dels temps dels faraons egipcis. És el símbol idoni per a representar el son transitori mentre el difunt espera la resurrecció.

Vilafranca del Penedès, Alt Penedès, cementiri

Per acomiadar aquest article ens servirà un altre epitafi d’aquest mateix cementiri: “Potser la mort és el millor de la vida. Això s’haurà de veure.”

INFORMACIÓ PRÀCTICA