Canet d'Adri, Sant Vicenç, Vall de Llémena, Gironès

Per Sant Vicenç comencen els vents

L’església de Sant Vicenç de Canet d’Adri.

Sembla que fa uns deu segles hi devien créixer moltes canyes a Canet d’Adri (Gironès) i diuen que d’aquí li ve el nom. Adri podria ser el nom d’algú que hi vivia a la vora. Per tant seria com dir ara ‘el canyissar de l’Adrià’.

església de Sant Vicenç de Canet d'Adri, a la Vall de Llémena. Plafó ceràmic delimitador de la població.

Molt després de la intensa activitat volcànica de la zona, la terra es tornà fèrtil i els pagesos conrearen tot el que el camp els donava i la climatologia els deixava.

Potser per assegurar-se una bona collita, aixecaren una església dedicada a Vicenç d’Osca, un personatge que semblava tenir la mà trencada en aquestes tasques. Al costumari català trobem més d’una trentena de dites que el relacionen amb algun aspecte meteorològic.

església de Sant Vicenç de Canet d'Adri, a la Vall de Llémena

Mal mirat, tot i tenir el seu encant, l’edifici sembla fet a trossos: l’absis, el campanar, la façana, … Fruit de diverses remodelacions, cada element és d’un estil diferent i està col·locat d’una manera aparentment arbitrària. És interessant la porta amb uns petits capitells esculpits amb angelets i fulles, que hi ha qui diu que es tracta de la petxina dels pelegrins del Camí de Sant Jaume. Tot pot ser.

Personatge lluitant amb un lleó a l'església de Sant Vicenç de Canet d'Adri, a la Vall de Llémena

A cada extrem del portal, dues escultures gairebé simètriques, representen un personatge lluitant amb un lleó. En un primer moment recorda l’escena del forçut Samsó lluitant contra el lleó (Llibre dels Jutges). És un tema representat en altres llocs. Prenent-lo com a exemple, el significat potser és el de la persona que lluita contra la temptació (el dimoni).

Capitells de la portalada de l'església de Sant Vicenç de Canet d'Adri, a la Vall de Llémena

Exorcitzar les tempestes

Parem atenció a la torre que s’aixeca enganxada a la façana. És un comunidor. En un temps en què tot allò que no es comprenia, el mal temps era invariablement obra del dimoni, del pecat, de les bruixes o dels mals esperits.

Durant els foscos segles XVII i XVIII, plens de calamitats, pesta i guerra, les persones buscaren la protecció divina més que mai. L’església combatia la climatologia amb complexos rituals. Com que això passava en moments de llamps i trons i més d’un mossèn havia quedat rostit, es construïren petits porxos i torres com aquesta, amb obertures als quatre vents, des d’on oficiaven el complex ritual per apaivagar els elements i salvar la collita.

Per què no es feia des del campanar? Com que el metall de les campanes atreia els llamps i podia ser que tothom acabés a la graella com sant Vicenç, era convenient fer-ho en un altre punt, elevat però apartat del campanar.

església de Sant Vicenç de Canet d'Adri, a la Vall de Llémena. Comunidor.

La mesura del temps

La prova de què el temple ha patit mil canvis, el trobem precisament sota el porxo del comunidor. Una finestra presenta dos carreus reutilitzats. Un porta una data. L’altre és un rellotge de sol en semicercle que, capgirat, sense gnòmon i sota cobert, difícilment ens dirà l’hora.

Rellotge de sol en una finestra de l'església de Sant Vicenç de Canet d'Adri, a la Vall de Llémena.

Davant del temple de Sant Vicenç de Canet d’Adri, una gran llosa presenta un altre rellotge, en aquest cas circular. En un altre article parlaré de la passió de marcar el pas de les hores, que ve dels temps dels egipcis.

INFORMACIÓ PRÀCTICA

Situació: veure el mapa

Saber més

Què veure a prop