Terra a la brasa
Excursió a Sant Llorenç d’Adri.
L’excursió d’avui és perfecte per a persones fredoliques, ja que anirem des de l’església de Sant Vicenç de Canet d’Adri fins a la de Sant Llorenç d’Adri -tots dos van ser rostits a la graella-, passant pel volcà -apagat- de Puig d’Adri. Tot plegat és a la Vall de Llémena, un paradís a la vora de Girona.
Fa olor de socarrim que, a tan poca distància, es venerin dos sants nascuts a Osca, que van morir amb molt pocs anys de diferència i de la mateixa manera. Seria tema d’estudi, però ara no és el moment.
Més avall trobareu l’enllaç al ‘track’ de la ruta.
En marxa!
Per començar, ens dirigim a Canet d’Adri i deixem el vehicle a l’esplanada davant l’església de Sant Vicenç.
De la peculiar estructura del temple, a més del campanar, destaca la torre del comunidor, des d’on el capellà efectuava complicats rituals perquè les tempestes toquessin el dos i no fessin malbé la collita.
A la porta de l’església observem uns personatges barallant-se amb uns lleons, probablement un record del forçut Samsó i una analogia de les lluites del cristià contra el dimoni. Si voleu saber més sobre aquesta església, a sota trobareu l’enllaç a un article on en parlo.
Comencem a caminar uns 200 metres vora la carretera, en direcció contrària al poble, fins a trobar un camí de terra a mà dreta amb un senyal que indica cap al volcà.
El camí empedregat va pujant dins el bosc. L’entorn és tan encisador, que penses que en qualsevol moment en sortirà una fada o un follet a saludar-te.
Quan aquí no s’hi podia viure
Encara que no ho sembli, fa uns cinc milions d’anys, aquí hi havia una activitat volcànica que no us explico. Però la natura ha reconquerit el territori i l’ha fet seu.
Passareu vora unes fosques grederes, que és el nom que reben els llocs on s’extreu la terra volcànica anomenada greda.
A continuació ve una pujada, curta però intensa, que ens durà a contemplar, vora un antic mas enrunat, una bona panoràmica del volcà de Puig d’Adri. És el lloc idoni per descansar i deixar que els ulls s’omplin de color. Aprofiteu per llegir les explicacions dels panells informatius.
Romànic en estat pur
Quan en tingueu prou continueu avall pel camí, que ara és més ample i fàcil i, un cop passada la carretera, ens durà ràpidament a l’església de Sant Llorenç d’Adri.
L’edifici romànic, modificat diverses vegades, presenta un parell de capitells a la porta, amb ocells, cares, un bisbe i altres formes. Per cert, a veure si trobeu un mussol amagat en un dels capitells. En un altre article m’esplaio a gust sobre aquestes representacions.
La tornada
Travessem novament la carretera i desfem el camí uns pocs metres, fins a trobar un desviament indicat a mà esquerra.
Aviat hi ha una pujada, molt curta, però abrupta, on algú va tenir el bon detall posar una corda com a passamans.
Més endavant hi ha una cruïlla amb un indicador de fusta en sentit contrari al de la nostra marxa (és l’anada d’una altra ruta). Nosaltres seguim per la dreta.
Arribem a un camp cercat, vora del qual el corriol baixa inesperadament, mentre uns poc amistosos gossos lladren ferotges a l’altra banda del tancat.
Continuem pel corriol. En trobar un mas, seguim per la pista esquerra i seguidament veurem l’absis de l’església de Sant Vicenç, cap a on anirem per un caminet que travessa els camps de conreu i tornarem a ser al punt d’inici.
INFORMACIÓ PRÀCTICA
Itinerari: veure la ruta a Wikiloc
Distància: 5,5 km d’itinerari circular
Dificultat: moderada, amb alguna pujada que altra