Una casa de nines al Putxet.
Molt s’ha escrit sobre la funció de les joguines, especialment de les nines. Diuen que els primers éssers humans feien ninos amb finalitats màgiques. Segles més tard, les nines eren un article de luxe només a l’abast de filles de famílies privilegiades.
Aquests objectes, destinats al públic infantil femení, reflectien la societat, la moda i els costums de l’època. Però no hi havia prou amb tenir una nina. Calia també envoltar-la de comoditats. Així doncs, al segle XVI apareixen a Alemanya les primeres cases de nines, com una miniatura de la vida adulta. I també un símbol d’ostentació.
Alta societat
El col·leccionisme de nines va despertar passions i encara ara continua. Cal recordar l’extraordinària col·lecció que, a principis del segle XX, reuní l’escriptora, il·lustradora i pintora Lola Anglada.
La industrialització va comportar una nova elit amb gran poder adquisitiu. Les nines i les cases de nines eren habituals a les cases benestants. Però el que resulta sorprenent és la troballa al barri del Putxet de Barcelona, d’una caseta per jugar a nines, a mida dels infants.
Una mansió en petit
El diminut edifici, d’uns nou metres quadrats, disposa de saleta, dormitori, cuina i bany, tot un luxe, tenint en compte, que d’altres de la mateixa època, només tenien una sala i prou. Tot i que actualment ha quedat emparedada entre edificis, cal imaginar-la envoltada d’un jardí —desaparegut— amb una frondosa vegetació.
El jardí pertanyia a la Vil·la Matilde, una mansió modernista construïda al lloc on al segle XVIII hi havia vinyes. Amb el temps, el gran habitatge, que es pot veure continuant el carrer amunt, va passar a ser un col·legi. El veïnat assegura que fou el regal per a una amant, una famosa vedet d’El Molino. Vés a saber si era ella qui jugava a nines!
Mostrari ceràmic
L’exterior està totalment recobert d’un trencadís de colors, alternant rajoles de tota mena, de mides, tècniques i estils ben diferents. Algunes, probablement importades de França o Anglaterra, presenten escenes infantils. En canvi, les de la parelleta d’infants vestits a la moda dels anys trenta, semblen haver estat produïdes a la fàbrica d’Agustí Nomdedéu situada a l’Alcora. Tanmateix, observant amb deteniment l’execució, aquestes semblen més matusseres que les que consten al catàleg original.
La llarga i extensa nissaga dels Nomdedéu comença al segle XVIII. Amb el temps, cada branca ha format diverses empreses de producció d’esmalts. Concretament, la línia corresponent a Agustí Nomdedéu Vié va passar a la seva esposa i fill —amb el mateix nom—, donant pas finalment a l’empresa Nomazul que, el 2013 em consta que estava en procés de liquidació.
De tot una mica
Tornant a les rajoles de la caseta, també pots veure paisatges, fruites, flors, animals, oficis i molt més. A cada paret, hi ha la cara d’una nina de terracota en relleu, que segons com, fa una mitja por.
Hi ha un parell de rajoles estampades segons una tècnica inventada a Anglaterra. Contenen la reproducció de la font monumental d’aigua termal coneguda com a «Burga de Abaixo«, situada al centre històric d’Ourense. Fou bastida al segle XIX en estil neoclàssic, per commemorar el passat romà de la ciutat.
Art en perill
Tot i que ben lluny de l’estètica i gustos actuals, el conjunt és com una bombonera que el 2004 se salvà de l’enderroc gràcies a la intervenció del veïnat. Tanmateix, l’incivisme i el vandalisme estan deteriorant ràpidament aquesta obra única, que caldria col·locar en un lloc més idoni i més ben protegit.
INFORMACIÓ PRÀCTICA
Situació: carrer de la Costa, 79. Barcelona
Saber més
- Col·lecció de nines de Lola Anglada: museusdesitges.cat
- Com han viscut i viuen els infants?: ioc.xtec.cat
- La història de la joguina, per P. Capellà
- D’abans i d’ara: vilanova.cat
- Informe de la caseta de nines, per M. A. Casanovas
- Una casa de nines al costat del parc, per J. de Oleza
- Notícies de la casa de nines: lavanguardia.com – beteve.cat
- Reproducción organizativa… en el cluster de la cerámica de Castellón, per María Lleó de Nalda (pàgs. 142-143).
Molt curios es pot visitar?
Sí, l’accés és lliure, però dins la caseta no es pot entrar. El lloc està molt degradat.
baixa: ignasi@ametlla.es