Continuem descobrint més plafons ceràmics de Sitges.
Lola Anglada
Nascuda el 1982 en una família benestant de Barcelona, Anglada estiuejava a Tiana. Estudià a la Llotja i a poc a poc va anar col·laborant amb diverses publicacions infantils i il·lustrant contes.
Després d’una estada a París, Anglada va començar també a escriure els seus propis contes, il·lustrats per ella. Durant la guerra civil, els seus dibuixos tractaven de temes bèl·lics i més tard van evocar imatges de la Barcelona vuitcentista.
Cedí a Sitges la seva important col·lecció de nines antigues i diversos llibres il·lustrats per ella. L’Ajuntament, agraït, li cedí un habitatge on l’artista i escriptora hi visqué diversos anys. Pels carrers pots veure les plaques commemoratives dels famosos concursos de flors realitzats per a la diada de Corpus.
La celebració de Corpus Christi començà a França a mitjans del segle XIII. Un segle més tard ja es troba documentada la de Sitges. Al segle XIX ja té un caire més festiu, amb la sortida de gegants i les enramades florals que esdevindrien elaborades catifes pels carrers on passava la processó.
Als anys vint del segle XX sorgeix la competitivitat entre els carrers per veure qui fa la catifa més lluïda i el 1942 l’Ajuntament de Sitges crea un concurs amb diversos premis, immortalitzats per artistes com Lola Anglada.
Marcé
Seguint amb la diada de Corpus, hi ha algunes rajoles de traç impecable, amb la signatura LMB. Imagino que es tracta del fill de Lluís Marcé Gea, qui fundà l’obrador Ceràmiques del Vinyet a Sitges, davant mateix del santuari del Vinyet i que actualment també és galeria i escola d’art.
El fill ha continuat la tasca familiar i és així com, a partir del 2000, trobem també ceràmiques signades com a LMB, sense que enlloc hagi estat capaç de trobar una sola línia que parli d’ell.
José Coral
Al costat d’un balcó del carrer Sant Pau, pots veure dos plafons ceràmics iguals i que semblen fora de lloc. En realitat formaven part d’un arrimador d’escala, on hi havia representades diverses al·legories de les arts, l’agricultura, la ciència, la indústria i les quatre estacions, a la qual pertany la que aquí veiem.
El conjunt sencer el pots veure a l’Orfeó Martinenc de Barcelona, tot i que probablement no era aquest el seu destí original. El disseny fou executat el 1910 per José Coral Guasch, de la prestigiosa Casa Coral de Barcelona. La realització va anar a càrrec de Cerámicas Abad, a Onda (Castelló).
El mateix plafó es troba a Sant Joan de les Abadesses, fet que demostra que es va fer una llarga tirada, que després es va anar reaprofitant en cases particulars. Com a curiositat, hi ha unes còpies modernes d’una part del conjunt, al carrer Joan Maragall de Sitges, també fetes per la Casa Coral, tot i que no aguanten la comparació amb l’original.
Grau Santos
Fill de pintors, Julián Grau Santos, nascut a Canfranc (Osca) el 1937, feu nombroses exposicions i il·lustracions per a diaris i revistes. Els seus pares van fer estades a Sitges a partir dels anys setanta, fet que el va relacionar definitivament amb aquesta vila.
Des de 1972, la prestigiosa galeria d’art Àgora 3, ha exposat importants artistes, molts d’ells relacionats d’una manera o altra amb Sitges, com Grau Santos.
Com amablement m’han comentat des de la galeria, l’artista e s’inspirà en un quadre pintat per la seva mare Ángeles Santos, per fer el preciós mosaic que serveix de rètol de l’establiment. L’obra fou executada al taller del senyor Marcé, també de Sitges i que he comentat abans.
El castell
Adossat a la paret de l’Arxiu Històric, trobem un quadrat amb l’escut de Sitges, que ben bé pot ser del segle XVIII o vés a saber si es tracta d’una còpia dels anys vint. L’escut presenta la imatge de com se suposa que al segle XII havia estat el castell ubicat precisament en aquest turó.
Més tard, s’inclogué la creu patent en record dels frares de la Pia Almoina que al segle XIV i durant més de tres-cents anys, foren propietaris del castell.
Esteve Via
Aquests dos cognoms pertanyen als propietaris de la masia Can Fontanals, nissaga que des del segle XVI es dediquen al conreu de la vinya i la producció de vins i caves. La Fina i el Joan elaboren ceràmica tradicional d’una excel·lent qualitat, al taller que tenen a la mateixa masia. Així doncs, hi ha un bon grapat de plaques escampades per Sitges i altres indrets. L’exemple que ara pots veure, fet els anys setanta, immortalitza el poema que el 1925 Josep Carner va dedicar a la vila.
A més del poema i d’una panoràmica de la població amb el mar de fons, el conjunt està envoltat de rajoles d’oficis, bestiari, vaixells i algun altre de ben curiós, com el d’un personatge al llit que recorda el primer dibuix de l’Auca del Senyor Esteve fet per Ramon Casas. Tanmateix, una de les tasques del taller de Can Fontanals, va ser la recuperació de peces de ceràmica catalana dels segles XVIII i XIX.
Miquel Utrillo
Presents als carrers sitgetans, les rajoles demanant netedat als vianants han fet tanta fortuna que ara pots trobar la mateixa frase amb diversos models, però sempre amb aquest aire nostàlgic. La idea original la va tenir Miquel Utrillo el 1919, tot i que la grafia era una mica diferent.
Enginyer, pintor, crític d’art i promotor artístic, Utrillo fou un polifacètic personatge associat al modernisme i molt amic de Santiago Rusiñol, raó per la qual freqüentà el cercle del Cau Ferrat de Sitges.
D’hospital a palau
Continuem descobrint més plafons ceràmics de Sitges i ens aturem a la porta del Cau Ferrat. Copiada i recopiada mil vegades, amb un tors que sembla de revista de culturisme i ensenyant cuixa, pots veure la imatge de Joan Baptista.
Probablement, el conjunt ceràmic data del segle XVIII i presenta la típica imatge del sant, assenyalant al cel amb un dit, com dient que d’allà ve un de més important. Els pintors renaixentistes i barrocs, van pintar aquest personatge de diverses maneres, fins i tot amb un nu integral.
L’edifici on es troba el plafó, formava part de l’antic Hospital de Sant Joan, edificat al segle XIV per Bernat de Fonollar, senyor del desaparegut castell de Sitges.
Fou creat per acollir pelegrins, malalts i pobres. El 1910 un col·leccionista nord-americà va comprar l’edifici per convertir-lo en la seva residència, juntament amb la resta d’edificacions que actualment conformen el Palau Maricel.
La petjada noucentista
Les primeres dècades del segle passat van reunir a Sitges un bon grapat d’arquitectes, artistes i escriptors que van deixar la seva empremta a la vila.
Amb un estil noucentista ben discret, l’arquitecte municipal Josep Maria Martino va projectar nombrosos habitatges, com el de Sadurní Huguet, que hi ha al carrer Port Alegre i que sol passar desapercebut. Al balcó hi ha un plafó ceràmic representant una noia llegint vora el mar, on navega un gran veler.
L’obra, de la qual ningú en parla, transmet l’ideal de dona noucentista culta. L’estil buscava la inspiració en el món mediterrani i en les cultures clàssiques, com ho delata el vestit ‘a la grega” que duu la noia.
Patrimoni que es degrada
Hi ha molts més plafons ceràmics de Sitges. Així que si t’agrada el tema, pots continuar amb el següent article.
No obstant això, la major part presenten una mena de puntejat. No és altra cosa que les conseqüències del pas dels correfocs, que han deixat marcades les parets amb les espurnes. Pel que he llegit, poc després d’escriure aquest article, l’Ajuntament de Sitges ha procedit a restaurar una seixantena d’aquestes rajoles, establint un protocol per tal de protegir-les en cas de pirotècnia. Cinc anys després d’escriure això, no m’ha semblat veure cap millora de neteja.
INFORMACIÓ PRÀCTICA
Itinerari: veure el mapa
Saber més
- Lola Anglada: escriptors.cat – sitges.cat
- Lola Anglada i Sitges: joanduranferrer.wordpress.com
- Corpus de Sitges: sitgescorpus.cat
- Casa Coral
- Ángeles Santos: quaderdeterramar.wordpress.com – elcultural.com
- Grau Santos: agora.es – ocio.net
- Madrigal a Sitges: quaderndeterramar2018.wordpress.com
- No embruteu les parets: pandora.bibgirona.cat
- Miquel Utrillo: enciclopedia.cat
- Josep M. Martino: criticartt.blogspot.com
- L’Ajuntament restaura una seixantena de rajoles: sitgescorpus.cat
.
Segun la informacion en el museo del azulejo en Onda, los paneles de la calle San Pau 13, son de la fabrica Barrachina en Onda.
Ron,
Muchísimas gracias por la información.
Por distintas razones, hace tiempo que este conjunto me lleva un poco de cabeza, así que toda aportación es bienvenida.
Alfons Martín