Hola Maria!
Obres de Guivernau a Montserrat, al Camí de l’Avemaria.
Un d’aquells dies, quan sants, verges i éssers celestials s’apareixien als mortals com aquell qui va a casa de la veïna, un àngel va dir aquell “Ave Maria”, una salutació a la romana, que va donar lloc a una de les pregàries més famoses. A continuació li va dir a la noia que tindria un fill – i que no, no era del Josep-.
L’àngel l’hi havia xerrat també que la seva cosina Isabel estava embarassada, malgrat que tothom pensava que l’arròs se li havia covat.
Amb tantes novetats, la Maria va anar a veure a la seva cosina. Expliquen les escriptures que només obrir la porta, el fill de la Isabel va fer un bot i ella va dir una altra famosa frase que també s’afegiria a l’Avemaria.
Des del segle VI, aquesta pregària adreçada a la Mare de Déu, ha patit molts canvis i variacions. Fins que, deu segles més tard, Pius V va dir que prou i va aprovar la fórmula que coneixem actualment.
El Camí de l’Avemaria
Al monestir de Montserrat, en sortir de la visita al cambril de la verge, els fidels passen per un estret passatge parcialment descobert, delimitat per la paret del temple i per la pedra de la muntanya, que porta el nom de Camí de l’Avemaria. Els fidels encenen espelmes, cadascú per diversos motius i els col·loquen en suports. La cera dels llantions que no s’ha consumit, servirà per elaborar nous ciris -esperit català que en diríem-.
Més de vint plafons ceràmics il·lustrats amb imatges de la Moreneta o bé amb rams de flors, contenen fragments de l’Avemaria, així com oracions adreçades a la Verge. Hi ha diverses imatges d’aquesta marededéu, però potser la del plafó que hi ha abans de sortir, és dels més aconseguits. Tot i això, els ulls de les figures, que semblen buits, fan una mitja por.
Les ceràmiques, de clara inspiració barroca, van ser realitzades per Joan Baptista Guivernau, principalment als anys vuitanta i noranta del segle XX. Cada plafó ha estat donat per algun organisme, empresa o associació.
Als anys 50 del segle XX, Guivernau va recuperar la manera tradicional d’elaborar rajoles, que va tenir tanta importància a Catalunya fins al segle XIX, quan la industrialització va acabar amb no poques tasques artesanes.
És inevitable citar la font del carrer Portaferrissa a Barcelona, però hi ha molt més del mateix autor. D’aquest gran ceramista n’he parlat en detall en un altre article.
Com el barroc
Als segles XVII i XVIII, l’estil barroc es va caracteritzar per una decoració sumptuosa, amb nombroses formes ornamentals que no deixaven un sol espai buit. Flors gerros, orles, angelets, núvols, i éssers imaginaris van emplenar esglésies, palaus i el que s’hi posés pel mig.
D’una ceràmica amb predomini del blau, es va passar a una explosió de colors. Era un bon moment econòmic i la rajola vidriada policroma va ampliar les seves possibilitats d’ús, tant a la vida pública com a la privada: sòcols, arrambadors, noms de carrers, fons i molt més. Sants, verges i oficis són només alguns dels motius que van proliferar arreu.
Quan hi aneu, observeu de ben a prop els mil detalls que conformen cada plafó de Guivernau al Camí de l’Avemaria. Les flors, els ocells, els angelets, les inscripcions i, fins i tot, els logotips de les entitats que han subvencionat aquesta mena de museu de la ceràmica. Tot plegat, un deliciós conjunt.
Però no és l’únic. En un altre article parlaré del camí dels Degotalls, on també hi ha un munt de plafons ceràmics.
INFORMACIÓ PRÀCTICA
Situació: monestir de Montserrat
Saber més
- La ceràmica decorada, per M. Carbonell
- J. Baptista Guivernau
- Els plafons de rajola policroma: wikiwand.com
- Camí de l’Avemaria: commons.wikimedia.org
- Per llegir l’Avemaria: alcoberro.info
- Guia oficial de Montserrat, per J. Molas
Què veure a prop
Altres articles sobre Guivernau
- Camí Els Degotalls 1
- Camí Els Degotalls 2
- Obres de Guivernau (1)
- Obres de Guivernau (2)
- Obres de Guivernau (3)
- Batalla de Lepant al Museu Marítim de Barcelona
- Font de Sant Mateu de Premià de Dalt
- Plafons ceràmics de Premià de Dalt
- Font de la Portaferrissa