Guixers. Puig-Aguilar. Vall de Lord. Solsonès

Misteris al cim de la muntanya

El municipi de Guixers i l’església de Santa Maria de Puig Aguilar.

En primer lloc, l’extens municipi de Guixers -Solsonès- l’habiten uns pocs privilegiats, escampats per una variada orografia. El topònim prové dels nombrosos jaciments de guix que, explotats des del segle XII fins avui, han estat una de les principals fonts de l’economia.

Panoràmica amb el riu. Guixers. Vall de Lord. Solsonès

Encara que existeixen petjades de la prehistòria, el principal patrimoni que ha perdurat es remunta a partir del segle X. Es tracta d’un bon grapat d’esglésies, inicialment romàniques i que el temps ha anat modificant.

Ràfec de la teulada de l'ermita de Puig-Aguilar. Guixers, Vall de Lord. Solsonès

Vora del riu, trobem la senzilla església de Santa Maria de Valls, actualment parròquia del municipi.

Església romànica de Santa Maria de Valls a Guixers. Vall de Lord. Solsonès. Romànic

A l’altre costat, el mil vegades refet cementiri, conserva alguna llosa interessant.

Llosa funerària de 1943 al cementiri de Guixers. Vall de Lord. Solsonès.
Pom en un panteó al cementiri de Guixers. Vall de Lord. Solsonès.

A pocs metres tenim la Casa Nova de Valls, seu de l’ajuntament. La bandera que oneja, que més aviat recorda el paper d’embolicar d’uns grans magatzems, és la simplificació dels ‘rocs’ de l’escut, que fan referència a una muntanya de guix. Malgrat això, crec que antigament l’escut lluïa una planta lleguminosa anomenada guixó.

Bandera de Guixers. Vall de Lord. Solsonès.

Misteris arreu

Una pista d’infart remunta la vall i ens porta al peu del Puig Aguilar. El nom no té res a veure amb àliga, sinó amb agulla. Amb bona vista i alguna dosi d’imaginació descobrim un roc que, diuen, té forma punxeguda i que ha donat peu a les més imaginatives interpretacions. Hi ha qui creu que, com les piràmides, era com una antena que captava energies misterioses.

Ermita de Puig-Aguilar a Guixers. Vall de Lord. Solsonès, Santa Maria de Puig Aguilar

També es diu que el meravellós prat verd que hi ha als peus, va ser arrodonit, molt abans que les vaques pasturessin i que s’hi plantés al mig l’interessant santuari de Santa Maria de Puig Aguilar.

Les successives remodelacions li han canviat totalment la fesomia, fins al punt de dubtar que es tracti d’un edifici romànic.

Detall del mur de Santa Maria de Puig-Aguilar de Guixers. Vall de Lord. Solsonès

Misteri a la porta

El més peculiar, són els estranys relleus de la portalada. Un àngel, la mare de Déu, un difunt, carotes i decoracions circulars, porten de cap als entesos. Hi ha qui diu que són elements reaprofitats de la primitiva capella. Resulta ben inusual trobar representat un enterrament en una porta.

El traç esquemàtic d’aquestes representacions potser és degut a algun artesà de vés a saber quan, ja que tampoc ha estat possible datar aquesta decoració. Les imatges, tallades matusserament, tenen un aire ingenu i elemental, com realitzades per una mà inexperta.

Dos caps tallats a la pedra a l'entrada de Santa Maria de Puig-Aguilar de Guixers. Vall de Lord. Solsonès.

La representació de la mare de Déu amb l’infant als braços sembla que hauria de ser posterior al segle XII. De totes maneres, en la meva opinió, presenten similituds amb altres manifestacions anteriors al segle X, dins el que generalment es denomina preromànic.

Relleu en una dovella de Santa Maria de Puig-Aguilar de Guixers. Vall de Lord. Solsonès.

Finalment, la forma circular pot ser una antiga herència relacionada amb el culte solar. Per aquest motiu, sovint es representava, amb aquesta o mil variants més, per a foragitar éssers malignes i protegir el temple. Amb el temps s’acabaria convertint en el crismó, el monograma de Crist.

Petit relleu floral a Santa Maria de Puig-Aguilar. Vall de Lord. Solsonès.

INFORMACIÓ PRÀCTICA

Situació: veure el mapa

Saber més