La farmàcia Plana de Girona.
El mot farmàcia prové del grec i curiosament vol dir verí, concretament el de la serp. En realitat, el verí de serp conté en si mateix el remei que el cura. Antigament la serp no tenia les connotacions negatives que li atorgà més tard el cristianisme.
Segons el relat bíblic, Moisès va erigir una imatge de les serps que provocaven la mort dels israelites al desert. La persona que havia estat picada, només havia de mirar la serp d’aram i salvava la vida (Nm 21,6). Per aquests i per altres motius que després explicaré, la serp va passar a ser el distintiu farmacèutic.
Arquitecte, dibuixant o constructor?
La Farmàcia Plana de Girona es troba en un interessant edifici de la plaça de les Castanyes. L’històric establiment actualment encara és regentat per una descendent de la mateixa família.
Malgrat la poca informació localitzada, consta que l’edifici va ser bastit el 1927 per Joan Vives Figuerola, un empresari constructor barceloní. D’aquest senyor tampoc és que hagi trobat gaire cosa, només que va deixar diverses obres d’aire noucentista, com a masia La Soleiada a Riudoms (1922) o les escoles d’Agramunt (1933).
Així mateix, després de realitzar diverses cerques, dedueixo que Vives tenia un vessant artístic, ja que el 1920 va exposar en una mostra col·lectiva al Palau de Belles Arts de Barcelona. Dos anys més tard obtindria el títol d’arquitecte.
També em consta que el 1930 Vives establí a Torelló una destil·leria i una botiga de vins i licors, edifici que ell mateix va reformar un any després. Així és que sembla que l’home tocava tecles ben diferents.
De fora, el local farmacèutic destaca per les portes i les vidrieres així com pels quatre plafons ceràmics, que és on ara ens fixem.
A cada plafó hi ha diversos infants, una mica crescudets per anar tal com van venir al món. Tan sols una peça de roba que casualment els passa entre les cames, els tapa les vergonyes, motiu pel qual no podem esbrinar el sexe. Veient com volen entre núvols i ocells, intueixo que es tracta d’angelets, així que deuen ser asexuats.
Estris professionals
En un plafó de la Farmàcia Plana de Girona veiem uns infants-àngels que sostenen un gran morter, instrument utilitzat en la professió farmacèutica per a mesclar i moldre ingredients per tal d’obtenir medicaments. És un dels símbols d’aquesta indústria, abans de la industrialització.
Un altre plafó mostra els querubins nus jugant amb recipients de vidre, un dels quals és una retorta. Aquest recipient, ja documentat al segle VIII, permet destil·lar líquids per tal de separar-ne els components.
La serp i la copa
Uns altres infants semblen jugar amb una serp, una copa, unes llimones i una altra planta que no podem veure clarament, però que imagino és medicinal.
Segons la mitologia grega, Higiea era la filla d’Asclepi -Esculapi pels romans-, el déu de la medicina. Segons s’explica, Asclepi va ajudar una serp i aquesta en agraïment, compartí amb ell els secrets de la medicina.
Higiea era qui preparava els remeis que el seu pare utilitzava. Del seu nom deriva el mot higiene. En aquest cas, la copa representa el remei i la serp és el símbol del poder del verí, que, com hem vist al principi, pot matar o curar.
D’altra banda, la llimona ha estat considerada la fruita medicinal per excel·lència. Aquest cítric tant pot curar un mal de coll, com millorar la circulació sanguínia o ajudar a prevenir les pedres als ronyons, entre moltes altres propietats.
Ingredients ben desats
En un altre plafó, dos personatges sostenen un pot de ceràmica. Antigament, els farmacèutics feien els medicaments per encàrrec, barrejant herbes assecades, essències i altres productes, segons la malaltia. D’aquí venen les fórmules magistrals.
Els diversos ingredients els desaven en recipients de ceràmica esmaltada, anomenats albarels, generalment de forma cilíndrica i decorats amb motius variats, segons l’època o el lloc. D’altra banda, podien dur la tapa de ceràmica o bé de pergamí lligat.
El nom del producte s’escrivia en una faixa o cinta, generalment en llatí i amb lletres gòtiques. Tanmateix, entre les abreviatures utilitzades i que el ceramista sovint era analfabet, no t’explico la de vegades que aquests noms estaven mal escrits.
L’artista
Bé, en realitat són dos els autors d’aquests plafons ceràmics de la Farmàcia Plana de Girona. Cada un està signat per Joan Vives i per S. Sunet Urgellès. Del primer ja hem parlat i, tot i que no he trobat res que provi que era dibuixant, li concedirem el benefici del dubte.
Resulta especialment curiós que a les quatre signatures s’ha rascat alguna cosa després del cognom. Potser era la inicial del segon cognom o bé la data. En tot cas és un enigma.
En canvi, Salvador Sunet Urgellès va ser el primer d’una destacada nissaga de ceramistes barcelonins. Fins als anys quaranta del segle XX va realitzar nombrosos plafons devocionals de gran qualitat.
Però probablement et sonarà més si et dic que Sunet Urgellès va ser l’autor de la coneguda font de la Travessera de Gràcia i també del mosaic que hi ha a l’entrada de les caves Freixenet.
A sota d’una de les signatures llegim l’adreça on el ceramista tenia el taller en aquell temps al carrer de Sants i que després passaria a un altre lloc del mateix barri.
INFORMACIÓ PRÀCTICA
Situació: plaça de les Castanyes, 9. Girona
Saber més
- Escoles d’Agramunt: revista-sio
- Casa Vives: ajtorello.cat
- La Soleiada: dipta.cat
- Concòrdia i patrimoni. Tresors de la farmàcia catalana: ub.edu
- Higiea: wikiwand.com
- Propietats de la llimona: petitsconsells.wordpress.com
- Pots de farmàcia: farmaciaserra.com
- Etimologia de farmàcia: etimologias.dechile.net
- Historia de la farmacoterapia: siglos XVIII y XIX, per J. E. Mercant
- Sunet: jaumesunet.blogspot.com – wikipedia.org
- La Girona noucentista i modernista: tripline.net
- Farmàcia Plana: invarquit.cultura.gencat.cat
En compliment del deure d'informar-te de les circumstàncies i condicions del tractament de les teves dades i dels drets que t'assisteixen, t’informo del següent: