El Museu Municipal de Ceràmica de Paterna (Horta Oest).
Per començar, jo crec -opinió meva molt personal- que quan Jaume I va conquerir al segle XIII els territoris ocupats pels musulmans, s’adonà que es trobava davant d’una cultura que en molts aspectes era superior a la que ell defensava.
Naturalment, no ho podia admetre, però sí que va considerar la manera de no esborrar totalment tant de saber. Com si no, s’explica que per exemple, afavorís els musulmans ceramistes enfront dels jueus i cristians?
És així com durant prop de tres segles, la ceràmica de la ciutat de Paterna, va passar majorment per mans de terrissaires àrabs.
I és aquest llegat el que ara pots contemplar al singular Museu Municipal de Ceràmica de Paterna.
Els primers terrissaires
Allà pels temps dels carquinyolis, és a dir, fa més de set mil anys, els habitants del neolític van realitzar les primeres peces de fang que després coïen al foc.
Era tan sols qüestió de temps que la tècnica s’escampés arreu, amb més o menys perfecció. A partir del segle VIII al món islàmic es crea una producció pròpia que ràpidament passaria a la península Ibèrica durant l’estada musulmana.
Passats cinc-cents anys, Jaume I cristianitzava el territori, però permetia només als musulmans de Paterna l’ús dels seus forns. Tanmateix, a partir del segle XIV, ja es comencen a trobar cristians que treballen la terrissa.
Ubicats en dos barris separats, però que disposaven d’aigua i argila, les terrisseries d’aquesta població van produir peces que, encara ara, causen admiració.
La qualitat i varietat era tan gran que aquesta ceràmica va ser exportada als països del Mediterrani fins a Venècia. Fins que la veïna Manises es va posar les piles i va eclipsar la ceràmica de Paterna.
Però oblidem ara aquest fet i entrem al Museu Municipal de Ceràmica de Paterna, lloc imprescindible per conèixer aquest meravellós i fràgil patrimoni.
La història feta de fang
Com he comentat en un article anterior, l’edifici situat a la plaça del Poble data de finals del segle XIX i era on s’ubicava l’Ajuntament. Quan es va quedar petit, el consistori va anar a un altre lloc.
Inaugurat el 1980, el museu estava inicialment instal·lat a la torre de defensa. Després es traslladà a una altra ubicació i finalment, l’any 2000, va ocupar aquest edifici.
Només entrar, observa el bonic arrimador ceràmic del vestíbul i el paviment que combina rajoles llises amb ‘olambrilles‘, que són unes petites rajoles de ceràmica.
Hi ha qui diu que aquesta paraula pot derivar d’Alhambra -la de Granada- on, segons sembla s’utilitzaren per primera vegada. Unes altres fonts creuen que en realitat els perses ja feia segles que n’estaven cansats d’usar-les.
A continuació et trobaràs amb un espai obert amb una balconada interior, al voltant del qual s’articulen les sales del museu.
Segles de patrimoni
És impossible descriure les diverses col·leccions que s’exhibeixen i que abasten una cronologia de més de sis segles. Moltes d’aquestes peces van ser descobertes arran d’una excavació a principis del segle XX.
Així doncs, només parlaré d’unes poques, en detriment de la resta que, espero i desitjo, no les passis de llarg quan visitis el Museu Municipal de Ceràmica de Paterna.
I no et deixis enganyar per l’aire casolà que sembla respirar tot. Un dels grans atractius dels museus locals és precisament, que mostren obres meravelloses d’una forma honesta, senzilla i sense cap artificiositat.
En primer lloc, a la planta baixa s’exhibeixen les troballes efectuades a la vila romana del municipi. Monedes, figures de metall i peces de ceràmica de quan aquests verals van ser ocupats pels romans entre el segle I a.n.e fins al VII.
Sostres decorats
A la primera planta, al voltant de la galeria destaca el que per mi és el plat fort del museu: els socarrats. El nom prové del color enfosquit a causa de la cocció. Tot i que s’han documentat en altres indrets, es considera que són uns elements propis d’aquesta població.
Es tracta de peces rectangulars i gruixudes, decorades amb escenes molt variades. Animals, vegetals, éssers fabulosos, heràldica i figures humanes -especialment femenines- sorprenen per la seva senzillesa i força visual. De vegades, eren representacions simbòliques, màgiques i també religioses. Tot ben barrejat.
Aquests elements, realitzats sovint amb una única cocció i pintats en fred, van ser utilitzats entre els segles XIV i XVI. Tenien la doble finalitat d’aïllar tèrmicament els sostres i embellir els embigats. Era una solució econòmica als cars cassetons de fusta. Però molt abans s’usaven als cementiris musulmans per tancar les tombes.
Les imatges es feien amb un traç gruixut, generalment amb color negre i vermell sobre fons blanc, ja que s’havien de veure a una considerable alçada. El problema és que, si hi havia humitats, es degradaven ràpidament.
Mostrari ceràmic
A la resta de sales descobriràs magnífiques peces d’ús quotidià decorades amb motius geomètrics, com vaixelles, gerres, gibrells, copes i molt més. Per la qualitat que tenen, cal destacar la ceràmica blava i la daurada, així com la verda i morada (pel manganès), la més antiga i que durant l’edat mitjana va gaudir de gran importància a Paterna.
Para atenció al cànter de núvia. Aquesta delicada peça remet a una tradició molt comuna a diversos indrets peninsulars.
Quan es feia públic el compromís d’una parella, l’home el regalava a la núvia, qui el conservava amb la resta de l’aixovar. Era una manera de dir “aquesta noia és meva” i ella el mostrava orgullosa col·locant-lo a la porta de casa seva.
Hi ha molt més per veure al Museu de Ceràmica de Paterna, però alguna cosa t’he de deixar a tu per descobrir, oi?
INFORMACIÓ PRÀCTICA
Situació: plaça del Poble, 2. Paterna
Saber més
- Museu Municipal de Paterna: valenciabonita.es – wikiwand.com – facebook.com
- Socarrat: culturaydeporte.gob.es – ceramica.fandom.com – wikiwand.com
- Història de la ceràmica: elpincelconlienzo.wordpress.com
- Els llauradors berbers que construiren l’Horta de València, per F. Esquilache
- Olambrilla: es.wikidat.com – glosarioarquitectonico.com
- Estudio y documentació de los espacios … del Museo Municipal de Cerámica de Paterna, per E.M. Soriano
- La vila romana: paterna.es
- La cerámica de Manises y Paterna S. XIV-XV: els socarrats, per M. C. Trilles
- Cànter de núvia: wikiwand.com
👍 m’agrada!
M’alegra saber que t’ha agradat 😉