Monument al caporal Fradera a Malgrat de Mar (Maresme).
Al Perú del segle XIX no s’hi podia estar més malament. Si ho he entès bé, només durant aquell període van passar per nou guerres civils, sense comptar les revolucions, rebel·lions, sublevacions, insurreccions i revoltes, que van sumir al país en una constant inestabilitat.
Després, al segle XX vindria l’era del terrorisme, però això són figues d’un altre paner.
L’any 1865, pocs mesos abans d’un nou conflicte, va passar un fet, suposadament heroic, que encara es ben viu a Malgrat de Mar.
La història pel principi
Coneguda també com a Revolució Restauradora, la guerra civil peruana de 1865 va començar perquè els immigrants bascos i els nadius peruans es duien a mata i degolla. Un incident entre uns i altres va motivar una tensa negociació entre ambdós països, que no va quallar.
Amb aquestes estaven, quan una esquadra espanyola va ocupar les illes Chincha, riques en jaciments de guano, no fos cas que perillés la font de riquesa. A més, per tal de forçar les relacions diplomàtiques, un almirall espanyol va decretar el bloqueig del port de Callao.
Un any després s’arribà a un acord que, no obstant això, la ciutadania peruana va rebutjar per considerar-lo humiliant. Una onada d’indignació va recórrer el país i donà pas a una revolució.
I així, amb aquesta difícil situació entre nadius i colons, arribem al moment clau d’aquest article.
Doble missió
Amb els suggerents noms de Triunfo, Vencedora i Resolución, tres fragates espanyoles es trobaven a la costa americana del Pacífic, amb una missió tan científica -aixecar plànols de la costa- com, evidentment, militar.
Quan eren a les costes peruanes havien començat els aldarulls al país. D’una banda, com he dit abans, van ocupar les illes Chincha, mentre que de l’altra protegien el vaixell on bona part de la colònia espanyola abandonava el país davant la inseguretat.
Malgrat tot, i davant l’aparent calma que regnava al port de Callao, el febrer de 1865 el general de la Resolución donava permís a la tropa que no estava de servei, per baixar a terra.
Un cop pels carrers de la ciutat, els nadius els van començar a amenaçar i escridassar. Vist el panorama, la majoria van tornar a embarcar per evitar problemes.
La resta, quan ja s’acostaven al moll, van ser atacats a pedregades. El caporal Fradera va arremetre a ganivetades contra la munió, pelant-se a més d’un. Finalment, l’apressaren i va acabar els seus dies sota una pluja de pedres. Tenia vint-i-vuit anys.
Sigui dit de pas, encara ara no queda clar què va passar en aquell moll de Callao ni com va començar tot. Ves a saber què va fer la tropa beguda. Temps després d’aquest episodi, els aldarulls van anar en augment i van desembocar en una guerra civil.
El malgratenc
L’Esteve Fradera i Bohigas va néixer el 1837 a l’antic carrer de les Alobes de Malgrat de Mar, posteriorment rebatejat en honor seu. Se suposa que el xicot va començar la seva carrera naval de ben jove, fins que va ser destinat a la fragata Resolución.
L’Esteve era un caporal, és a dir, un militar de tropa o marineria que és un pèl més que soldat. Aquest càrrec acostumava a comandar un petit grup, generalment de quatre soldats.
El mot caporal prové del llatí ‘caput‘, i vol dir cap o bé part superior. S’utilitzava per designar alguns comandaments de l’exèrcit romà. Res a veure amb el ‘kaputt‘ germànic, que significa destruït.
Diada d’homenatges
El 1965, quan es complia un segle de la mort del caporal Fradera, Malgrat va viure el que probablement seria l’acte més multitudinari mai vist al municipi.
La celebració va passar per una missa, una desfilada militar, el descobriment d’una placa al carrer on va néixer i l’espaterrant inauguració d’un monument al ‘màrtir‘.
A la tendenciosa premsa del moment es publicaren inflamats escrits de l’heroi que “murió como un valiente y obligado a matar sin compasión“… “en defensa de España y de la Armada“. Amén.
El mural ceràmic
En primer lloc, ens fixem en el plafó col·locat al carrer del Caporal Fradera.
El retrat del militar apareix a la part superior, amb un rostre no del tot reeixit respecte a la fotografia original que es conserva. Tot i que apareix la signatura de l’artista, no he pogut esbrinar de qui es tracta.
Les contundents paraules “heróica muerte” ja et fan sospitar la ideologia de qui va encarregar la placa.
A la part inferior, una il·lustració escenifica la lluita al port. Veiem com l’Esteve, després d’haver mort diverses persones, aconsegueix ferir una altra, mentre altres homes li llencen pedres i un tercer està a punt de ferir-lo per l’esquena. Tot molt ‘gore‘.
Qui va ser l’artista?
El peculiar traç de les figures de la part inferior em fa sospitar que es deu a la mà d’algun ninotaire reconegut. Però la part inferior del plafó queda amagada per un afegit i no es pot llegir.
Per dir alguna cosa, que segur que vaig errat, penso que el traç recorda el dels personatges que el dibuixant Anton Roca feia en aquells anys.
Si així fos, estariem davant d’una peça que hauria de ser inscrita com a patrimoni, abans que algú la faci desaparèixer.
Tanmateix, en aquell temps, qui dibuixava o esculpia havia de fer-ho per a major glòria del règim. En aquest cas, l’artista tampoc es va poder escapar de representar aquesta escena patriòtica.
El monument
Per acabar, el plat fort, a part de la inevitable desfilada i de la missa, va ser la inauguració d’un monument al caporal Fradera a Malgrat de Mar.
Segons la interpretació donada durant els actes del 1965, el relleu d’una dona representa “la tierra, el pueblo, la Patria que lo acunó“. Els peixos simbolitzen “las virtudes de todo hombre íntegro, según San Pablo.”
L’artista renovador
El monument al caporal Fradera a Malgrat de Mar va ser realitzat per l’escultor Jaume Coll Puig. Nascut a Blanes el 1937, després d’estudiar a l’Escola de Belles Arts de Barcelona, la seva obra va derivar del realisme cap a l’abstracció.
Com a professor de l’Escola Superior de Belles Arts, va ser precursor en el canvi de model d’ensenyament d’aquests estudis en l’àmbit estatal. Les seves classes van ser de tot menys convencionals, ja que el seu objectiu era despertar la creativitat.
Finalment, en jubilar-se, va decidir tocar el dos i aïllar-se a l’illa d’El Hierro, on va trencar radicalment amb la seva vida anterior fins al 2015, quan va morir.
INFORMACIÓ PRÀCTICA
Situació: carrer del Caporal Fradera, 2. Malgrat de Mar
Saber més
- Les guerres civils a Perú: wikiwand.com
- Guerra civil peruana de 1865: iperu.org – wikiwand.com
- El Resolución: todoavante.es
- Caput: wikiwand.com
- Imatge de la inauguració del mural ceràmic: ammm.ajmalgrat.cat
- Esteve Fradera: todoavante.es
- La notícia a la Voz de Malgrat: ammm.ajmalgrat.cat 1.1.1965 – ammm.ajmalgrat.cat 1.2.1965 – ammm.ajmalgrat.cat 1.3.1965 – ammm.ajmalgrat.cat 1.4.1965
- Jaume Coll: elpuntavui.cat – ddgi.org – diaridegirona.cat
👍🏻 Bonica l’aquarel·leta. (No he sapigut veure els peixos virtuosos al monument🤔, és a causa de la creativitat informalista de’n Jaume Coll?)
Gràcies!
La veritat és que sovint passa que les interpretacions ‘oficials’ que se solen donar a un obra -especialment si és abstracta-, poc o res tenen a veure amb les intencions de l’artista. De vegades he llegit explicacions metafísicas d’una obra i després resulta que l’autor feia totes les obres similars sense tenir cap missatge trascendental en ment.
Fa anys jo treballava en una empresa que cada any regalava una “obra” als millors comercials. Un cop van comprar unes litografies (que ja estaven fetes) a un artista i sobre allò van redactar tot un escrit justificant la obra amb la labor de l’empresa i dels comercials. Tot és política.