El pa es fa amb farina, això ja ho saps. I el mot farina prové del llatí i vol dir espelta, que és una espècie de blat. D’ençà que el món és món que les persones, no se sap com, van aprendre a fer pa. Es creu que el primer lloc on es conreà el blat fou a Mesopotàmia fa uns deu mil anys de res. Els costaria una mica més aprendre a moldre per fer farina. Amb això com a preàmbul, t’explicaré una mica sobre l’històric forn Espinasa de Granollers (Vallès Oriental) i els dibuixos d’Anton Roca que encara perduren a la façana.
Un carrer transitat
El 1848 s’obria la carretera que, sortint de Barcelona menava fins a Ribes. Tampoc és que fos el gran descobriment. Primerament, la calçada romana i més tard el camí Ral ja seguien, si fa no fa, el mateix traçat. El projecte de la carretera començava cinquanta anys abans, però amb una guerra darrere de l’altra, el projecte quedà ajornat. A l’altura de Granollers, la carretera passava pel mig de la plaça de la Corona. Com que el trànsit de carruatges s’intensificà que no vegis i, probablement per evitar accidents, fou necessari regular el pas dels vehicles.
A tal fi, el 1850, és a dir, dos anys després d’inaugurar la carretera, s’instal·là un senyal viari fet de ceràmica que deixava clar que els carruatges no podien circular a tota pastilla pel vial. S’advertia als carreters que havien de portar les regnes dels cavalls. I si els carruatges eren de quatre rodes, una persona havia de guiar a peu el primer cavall de tir. En el cas de no fer-ho, els podia caure una sanció de trenta rals. El plafó ceràmic es conserva actualment al Museu de Granollers. Tanmateix, una versió moderna d’aquell escrit la pots veure a la cantonada de la plaça amb el carrer d’Anselm Clavé.
De magatzem a granja
Precisament, és en aquesta cruïlla on durant cent cinquanta anys hi havia el forn Espinasa de Granollers. El 1867, disset anys després d’haver inaugurat la carretera, en Josep Espinasa i Gesa obria el forn que duia el seu cognom. El negoci canvià dues vegades més de mans, tot i que conservant la primera denominació. Cada nou propietari anà ampliant l’oferta de productes. Primerament, s’afegí la rebosteria i més tard, adaptant-se als nous temps, es convertí en una granja amb taules a l’exterior.
El 1980 els darrers propietaris feren una important remodelació del local, obrin-lo també pel costat de la plaça. Probablement fou en aquell moment quan, a més del nom de l’establiment, es decorà la cantonada amb la reproducció del plafó ceràmic d’aquell antic senyal de trànsit. Així mateix, s’inclogué el dibuix d’una escena típica d’un forner amb el seu ajudant. El conjunt es completà amb la data de la fundació de la fleca i l’antic escut de Granollers amb les dues gralles a banda i banda.
L’obra artística, pulcrament pintada damunt del recobriment ceràmic, està signada per Anton Roca pel que fa al dibuix. L’execució anà a càrrec de Ceràmica Montserrat, de qui, tot i tenir una prolífica producció, no he trobat ni així d’informació.
L’artista
Nascut a Barcelona el 1895, Antoni Roca i Maristany fou un peculiar dibuixant. Va començar col·laborant en algunes revistes com Papitu, amb uns característics dibuixos de traç delicat. A continuació, s’especialitzà en dibuix humorístic de tema futbolístic, col·laborant amb importants diaris de l’època. Després de la Guerra Civil va estar un temps inactiu, retornant amb exposicions i l’execució de caricatures. Cap als anys seixanta del segle XX va canviar de registre, produint rajoles de ceràmica amb refranys i dibuixos humorístics. Aquesta tasca el va fer molt popular, tant que fins i tot la seva obra era copiada. L’artista moria el 1977, quan tenia vuitanta-dos anys, deixant un extens llegat, com el del forn Espinasa de Granollers.
Aquest mateix estil, fins i tot amb el característic fons ceràmic que imita maons verticals, l’aplicà en altres indrets, com al vestíbul d’un edifici del carrer de Navas de Tolosa de Barcelona. És d’agrair que el darrer propietari, qui el 2025 ha obert una nova franquícia d’òptica, ha respectat la decoració exterior.
Diners de plata
Però tornem al text del senyal. La sanció segurament era elevada. El valor d’un ral de plata ha variat molt d’ençà que el primer s’encunyà al segle XIV. Durant el regnat d’Isabel II al segle XIX hi havia, entre altres, monedes de fins a vint rals d’argent. Precisament el 1850, l’any que es col·locà el senyal viari, s’adoptava un nou sistema decimal que dividia el ral en 100 cèntims de ral. Per tal de comparar el cost de la sanció de trenta rals, pot servir d’exemple saber que unes espardenyes llavors valien uns dos rals.
Al davant de les monedes hi havia l’efígie de la reina i la frase: “Isabel 2ª por la gracia de Dios y la Constitución”. Al dors, al voltant de l’escut monàrquic, es podia llegir “Reina de las Españas”. Cal recordar que en aquell temps l’imperi colonial havia perdut la major part dels territoris conquerits i només li quedaven Cuba, Puerto Rico, Filipines i algunes illes disperses.
La plaça de la monarquia
La plaça de la Corona ha tingut tants noms com canvis polítics en aquest país. Quan el 1872 se situà aquí la llotja de grans i patates, l’indret era popularment conegut com a plaça del Gra. A més, hi havia tres graners, així que el nom era prou escaient. Amb cada canvi de govern, l’espai era novament rebatejat. Finalment, el 1981 es quedà com a Corona. Però, d’on ve aquest nom? Es refereix a la Corona d’Aragó. La raó la desconec. Tanmateix, tres dels carrers que arriben a la plaça estan dedicats a personatges que d’una manera o altra, han tingut a veure amb aquell antic govern. Ara els comentaré.
El rei
En primer lloc, tenim Alfons IV també conegut com el Benigne qui al segle XIV regnà només nou anys. Tot i això, encara va tenir temps de casar-se dues vegades, una d’elles amb l’hereva del comtat d’Urgell, de manera que aquest passà a la Corona. També conquerí Sardenya i algun emirat que altre al sud peninsular.
El comte
A continuació, el carrer Conestable de Portugal es refereix a Pere de Coïmbra i d’Urgell, més conegut com a Pere V d’Aragó. Era fill de l’infant Pere de Portugal. Nascut a Granollers el 1429, fou rei d’Aragó, comte de Barcelona i conestable de Portugal, que vol dir que era la màxima autoritat militar en aquell país.
El príncep
Per acabar, el carrer Príncep de Viana està dedicat a l’hereu del Regne de Navarra Carles de Viana. La població que li dona nom se situa a deu quilòmetres al nord de Logronyo. El seu pare era Joan II d’Aragó amb qui va tenir una relació més aviat tensa. Per si no ho saps, actualment Leonor de Borbón ostenta el títol de Princesa de Viana. Aquí ho deixo.
INFORMACIÓ PRÀCTICA
Situació: carrer d’Anselm Clavé, 81. Granollers
Saber més
- Plaça de la Corona: revistadelvalles.es – patrimonicultural.diba.cat
- Carrer d’Anselm Clavè: diba.cat
- Ca l’Espinasa: somgranollers.cat – somgranollers.cat
- El plafó ceràmic antic: diba.cat
- Ral espanyol: ca.wikipedia.org
- Anton Roca: wikiwand.com
En compliment del deure d'informar-te de les circumstàncies i condicions del tractament de les teves dades i dels drets que t'assisteixen, t’informo del següent: