La plaça dels Porcs de Granollers (Vallès Oriental).
Passejant per Granollers, cal tenir els ulls ben oberts, perquè mai saps quan faràs una descoberta. Per aquest motiu, avui ens n’anem a la plaça dedicada a Lluís Maria Perpinyà. No confondre amb l’àrbitre i jugador d’escacs del Priorat que duu el mateix nom i cognom.
Si no vaig errat, aquest advocat i hisendat, fou el darrer del llarg i il·lustre llinatge granollerí dels Perpinyà. El 1848 moria a Mataró, ciutat on residia en aquell moment i fou enterrat a l’església parroquial de Granollers. Com que l’home no devia tenir la consciència prou tranquil·la, al seu testament encarregà que se celebressin mil misses per la seva ànima, així com la distribució d’almoines durant els sis anys posteriors a la seva mort. Per si de cas.
Dins la seva parcel·la, el senyor Perpinyà decideix, sis anys abans del seu decés, obrir una plaça. Tot seguit, un altre propietari demana permís per fer casa seva donant a l’esmentat recinte. Amb aquest precedent, l’Ajuntament duu a terme el projecte de configurar l’espai i l’anomena plaça de Santo Domingo, potser per l’hospital amb aquest nom que hi ha a prop. Tot i això, tothom continuarà fent servir el nom de plaça Perpinyà.
Eixamplant la ciutat
El 1845 s’obtenia autorització per enderrocar el portal anomenat “Matalot“, situat molt a prop d’aquesta plaça. Va ser part d’una defensa construïda cap al 1808 amb motiu de la Guerra del Francès. Els anys següents s’enderrocarien altres portals així com part de la muralla per tal de donar pas a la construcció de la carretera de Barcelona a Ribes. Aliena als diversos noms que ha rebut amb els canvis de govern, és nomenada popularment com “La Carretera” i segueix, més o menys, el traçat de l’antiga via romana. Com a símbol de modernitat, al llarg d’aquesta via s’establiren les principals famílies, els negocis importants i tota mena de serveis.
La fira dels porcs
De mica en mica, l’espai s’aniria arranjant i a la darreria del segle XIX es col·locava una font i l’escultura “La Nit”. El 1924, Joaquim Manuel Raspall, qui havia estat arquitecte municipal de Granollers, rep l’encàrrec de reformar la plaça, pavimentant-la i substituint la font perquè era massa fúnebre. És una de les diverses places que sorgeixen al peu del nou eix viari.
Al seu voltant s’instal·laren entre altres, un ferrer, una fonda, una família d’esparters i una ferreteria. També tenia parada “el Pinyoner“, un senyor que recollia pinyons i els torrava. Home amb bona traça, ideà les gàbies per tancar els porcs durant la fira. Però en aquest cas, el recinte tindria un altre nom no oficial. Coneguda com a plaça dels Porcs des de ben antic, en aquest espai els dijous se celebrava el mercat setmanal dels porcs. Aquí el bestiar es tancava en petits corrals, mentre els pagesos feien tractes per comprar o vendre.
Especejament
El 2001, l’Ajuntament encomanava a l’escultor Efraïm Rodríguez una obra pública per a la plaça dels Porcs de Granollers. La intervenció, molt original i alhora discretíssima, fuig del protagonisme i de la temptació, tan en voga actualment, de fer una obra gegantina que es faci notar.
En aquest cas, i ocupant el breu espai d’una llamborda, l’artista va modelar vuit elements pels quals necessites bona vista i saber que hi són. Cas contrari, passaràs pel costat i no els veuràs, ja que es troben camuflats entre el paviment empedrat. Es tracta de l’especejament d’un porc amb les peces fetes amb ferro colat. Per exemple, pots veure el cap i les potes des de diverses posicions. L’obra, que segons com pot transmetre un cert aire inquietant, ha estat oportunament batejada com a PerPIGnan, fent un joc de paraules amb els dos noms de la plaça.
Captant la innocència
Efraïm Rodríguez és nascut a València i des de 1977 resideix a Granollers. Llicenciat en Belles Arts a Barcelona, ara és professor a la mateixa universitat on va fer la carrera, compaginant-ho amb l’execució d’escultures que ven i exposa a galeries i fires internacionals. Les seves escultures realistes i alhora amb un aire vagament surrealista, sovint estan inspirades en personatges del món infantil. Tot i que també utilitza el metall i la resina, la fusta és l’element més emprat i les obres tenen un delicat i meticulós acabat.
INFORMACIÓ PRÀCTICA
Situació: plaça de Lluís Perpinyà. Granollers
Saber més
- Obra PerPIGnan: efraimrodriguez.net
- Efraïm Rodríguez: efraimrodriguez.net – art-madrid.com – domestika.org
- La Guerra de Successió al Vallès: entre la llibertat i la submissió, per Jaume Dantí
- Places amb història: granollers.cat
- Plaça de Perpinyà: patrimonicultural.diba.cat
- Guia del nomenclàtor urbà de Granollers… 1830-2003, pàg. 90
- Els Masferrer: estudi d’una nissaga benestant del Vallès, per Xavier Ciurans. Pàgs. 151-154
- La topografia urbana de Granollers entre els segles X i XVI. Servei de Patrimoni Arquitectònic Local. Ajuntament de Granollers, pàg. 204
En compliment del deure d'informar-te de les circumstàncies i condicions del tractament de les teves dades i dels drets que t'assisteixen, t’informo del següent: