Del Puig, arranca i fuig

El Reial Monestir de Santa Maria del Puig (València).

Ens trobem l’any 1237. La ciutat de València encara és ocupada pels musulmans. Jaume I reuneix les seves tropes al castell del Puig i prepara l’estratègia per reconquerir la ciutat. Però ha de marxar i deixa al càrrec el seu oncle Guillem d’Entença.

Els invasors s’assabenten i, creient que sense la presència del rei els serà més fàcil guanyar, decideixen atacar. En una operació digna d’una pel·lícula èpica, els cristians disfressen els animals de càrrega com a cavalls i mostren les ensenyes reials, com si Jaume I hagués tornat.

D’aquesta manera fan fugir l’enemic i guanyen la batalla. Explica la llegenda que a més, Sant Jordi s’aparegué i va ajudar a perseguir els fugitius.

Façana del monestir d'El Puig de Santa Maria a l'Horta Nord de València.
Amb reixes o balcons?

La troballa

Uns relats que mai sabrem si són certs o llegendaris, fan coincidir en aquestes dates un descobriment que canviaria radicalment la història d’aquesta població.

Pere Nolasc era un comerciant barceloní, fundador de l’orde -militar- de la Mercè amb el consentiment de Jaume I. Els mercedaris es dedicaven a pagar rescats per alliberar els captius cristians que havien fet els musulmans.

Doncs bé, resulta que en Pere va descobrir una campana al cim d’un turó. Amagat sota ella, aparegué un relleu de pedra amb la imatge de la Mare de Déu.

No va fer falta res més. Jaume I fa construir una església a la Mare de Déu del Puig en aquest indret i la declara patrona del Regne de València.

L’església, a més de commemorar l’aparició i la victòria, és on el rei va fer enterrar el seu oncle, mort durant la contesa. El santuari, com no podia ser d’altra manera, estava regentat pels frares de la Mercè de Barcelona.

Escut de l'orde de la Mercè en un vitrall al monestir d'El Puig de Santa Maria.
L’escut dels mercedaris i d’El Puig.

Canvis i canvis

Al segle XIV Roger de Llúria refà l’església en estil gòtic. Del primitiu temple tan sols resta la senzilla portalada romànica.

Els relleus, capitells i mènsules de la porta relaten diverses escenes del Nou Testament. Per exemple podem veure l’anunciació, el naixement de Jesús o la conversió de l’aigua en vi, així com algun altre capitell fet de nou durant la darrera restauració.

Relleu a la porta romànica de l'església d'El Puig de Santa Maria.
L’aigua en vi.

Dos-cents anys més tard es construeix el gran monestir en estil renaixentista. De pas, com que el gòtic ja no molava, s’enguixà tot l’interior de l’església.

Si has vist altres monestirs, aquest segurament et semblarà poc interessant, més semblant a una fortalesa que a un recinte religiós.

Aquarel·la del Reial Monestir de Santa Maria del Puig.

No obstant això, paga la pena recórrer els dos nivells del lluminós claustre. Els vitralls van ser realitzats després de la Guerra Civil, seguint l’aire dels que havien estat destruïts.

La majoria mostren escuts de famílies que van contribuir a la restauració de l’edifici, de poblacions de la Comunitat Valenciana i de l’orde de la Mercè.

Vitrall amb un escut al claustre del monestir de Santa Maria del Puig.
La marquesa humil.

El cambril dels miracles

Un àmbit molt interessant és el cambril que acull la venerada troballa de la imatge de Santa Maria del Puig. Cal destacar les pintures de la cúpula que relaten de manera molt escenogràfica el descobriment del relleu sota la campana.

Van ser realitzats al segle XVIII per José Vergara Gimeno. Nascut a València el 1726 en una família d’artistes, pintors i escultors, va realitzar diversos retrats de monarques, com Ferran VI, Carles III, Carles IV, així com de les respectives mullers.

Pintura de la cúpula del cambril de la Verge del Reial Monestir de Santa Maria del Puig.
La cúpula del cambril.

Va treballar per a la Santa Inquisició revisant escultures i pintures, no fos cas que alguna no passés l’estricta censura del moment. Juntament amb altres artistes funda l’Acadèmia de Santa Bàrbara de València. Més tard seria acadèmic de la Real Academia de Bellas Artes de San Fernando de Madrid.

En aquest mateix espai pots veure un magnífic vitrall que commemora el coronament pontifici de la marededéu que va tenir lloc el 1954. L’obra va ser realitzada el 2009 per la desapareguda empresa valenciana Vitroben, S.L.

Vitrall al cambril de la Verge del Reial Monestir de Santa Maria del Puig.
Vitrall del coronament de la Verge.

Símbols marians

Quan surtis a l’exterior del monestir de Santa Maria del Puig, para atenció a les reixes de les finestres. La majoria mostren uns dracs de forja, un ésser que des de temps immemorials és considerat protector contra el mal i guardià de portes i finestres.

Però a més, en unes reixes hi ha una flor o bé una pinya. Tant l’una com l’altre fan esment a Maria. D’una banda, la flor significa la seva puresa virginal. De l’altra banda, la pinya és l’emblema de la fertilitat, tradicionalment associat a la Verge.

Figura d'un drac i una pinya en una reixa de ferro forjat.
El drac i la pinya.

Salons, capelles i menjadors

Tot i que molt restaurades després dels diversos usos i destruccions patides, el monestir conserva algunes estances interessants.

Per exemple, a l’antiga capella privada destaquen uns malmesos plafons ceràmics barrocs amb la vida de Sant Josep.

Plafó ceràmic del segle XVIII amb la visita del reis mags.
Així eren els reis al segle XVIII.

Al refectori encara podem veure el paviment original i alguns esgrafiats amb un curiós i críptic missatge que sort vam tenir de les explicacions de la guia.

Paviment del refectori del monestir de Santa Maria del Puig.
El paviment original.

Així mateix es poden visitar un parell d’estances reials on no fa tant s’hostatjaren els darrers monarques d’aquest país. Per molt valuosa que sigui, l’espantosa i eclèctica decoració pot fer perdre la son fins i tot a un rei.

Tanmateix, voldria destacar els dos grans socarrats que representen Jaume I i la batalla del Puig. Van ser realitzats durant la primera meitat del segle XX per Jaume de Scals Aracil.

Aquest ceramista nascut a Xixona el 1913 s’especialitzà en ceràmica medieval valenciana així com en els socarrats, una peculiar tècnica on la rajola es cou abans i després de pintar-la.

Detall de la signatura d'un socarrat al monestir de Santa Maria del Puig.
La signatura de Jaume de Scals.

Moltes persones que visiten el monestir de Santa Maria del Puig s’obliden que a la seva ombra hi ha una vila carregada d’història. En el proper article et proposo un breu i personal itinerari per conèixer el nucli antic d’El Puig de Santa Maria.

INFORMACIÓ PRÀCTICA

Situació: carrer Lo Rat Penat, 1. El Puig de Santa Maria

Saber més

Què veure a prop

Deixa una resposta

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Afegeix una imatge si vols (només JPG)

En compliment del deure d'informar-te de les circumstàncies i condicions del tractament de les teves dades i dels drets que t'assisteixen, t’informo del següent:

  • Responsable del tractament: Alfons Martín Cornella.
  • Finalitat del tractament de les teves dades: moderar els comentaris per evitar el correu brossa i/o informar-te dels nous comentaris d'aquesta entrada de Rondaller.cat.
  • Conservació de les dades: les dades es conserven el temps estrictament necessari per a la relació i el que és exigible legalment, sent destruïdes posteriorment mitjançant processos segurs.
  • Legitimació per al tractament: consentiment explícit a l'acceptar les condicions d'ús del formulari d'alta al butlletí.
  • Destinataris de les teves dades personals: no es preveuen cessions de dades excepte en aquells casos que existeixi una obligació legal. No hi ha previsió de transferències de dades internacionals.
  • Els teus drets: pots revocar el consentiment i exercir els teus drets a accedir, rectificar, oposar-te, limitar, portar i suprimir dades escrivint a Alfons Martín Cornella, a l'avinguda de Lluís Companys, 27-37, escala 3, 4rt 1a, 08340 Vilassar de Mar, Barcelona, a més d'acudir a l'autoritat de control competent (AEPD).