Et proposo fer un tomb per conèixer 18 històries de Moià, una vila que té més història que tots els volums de l’Enciclopèdia Catalana junts.
Allà pels temps del trinxat —o del baieton com diuen al Moianès—, és a dir, fa uns cent mil anys, que passen de pressa, ja hi havia moianesos que menjaven carn, vivien en coves i es tapaven les vergonyes amb pells.
1. Quin nom tan estrany!
Però passem ràpidament uns quants segles que no han deixat massa informació documentada i ens plantem al segle X, quan es té constància de la consagració de l’església parroquial. En aquell temps ja apareix el nom del poble, tot i que una mica diferent de l’actual. Diuen les persones enteses que prové d’un antropònim llatí, és a dir, una persona que es deia Motilius o alguna cosa per l’estil, que va degenerar en Modius.
Com que no em puc estar de dir la meva, he trobat que a l’Antiga Roma allà pel segle II abans de la nostra era, hi havia el llinatge dels Modii que donaren un munt de personatges importants amb el cognom Modius. Curiosament, un modius —modii en plural del llatí— era una mesura romana de capacitat equivalent a prop de nou litres. Pots treure la conclusió que creguis més oportuna.
Amb tot això al cap ara t’explicaré aquestes petites 18 històries de Moià. Per començar, pots deixar el vehicle on vulguis —o puguis—, però et recomano l’aparcament que hi ha al carrer Enric Morera cantonada amb Richard Wagner.
Per cert, en aquest darrer carrer, que lògicament abans era molt més curt, va néixer el tenor Francesc Viñas el 1863. Seixanta anys més tard, compraria diversos habitatges del seu carrer natal que faria reconstruir i batejaria amb el nom del compositor alemany de qui s’havia especialitzat a cantar les seves òperes.
2. Símbols d’identitat
A continuació, puja pel carrer de Rafael Casanova, advocat i polític nascut a Moià el 1660 que ha esdevingut tot un símbol de la defensa de les institucions catalanes. A mà esquerra tens la part del darrere de l’església de Santa Maria, sota la qual hi ha un passatge cobert.
Es coneix com a La Volta i antigament era descobert. El 1743 fou cobert quan s’amplià l’església, construint el cambril damunt del carrer. Abans d’entrar veuràs que hi ha un escut de pedra en una cantonada. El relleu presenta les armes de Barcelona en record de quan al segle XIV Moià esdevingué carrer de Barcelona, obtenint els mateixos deures i privilegis que la ciutat.
A més, al centre de l’escut hi ha un relleu circular. Representa el revers d’una moneda coneguda com a croat d’argent que recorda que amb els seus propis diners, els vilatans s’havien alliberat del domini feudal dels Planella.
Abans de marxar, observa els murs i descobriràs una inscripció del segle XIX, imagino que provinent de l’antic cementiri i reutilitzada durant la reconstrucció de la façana de l’església.
3. Allotjament militar (gratuït)
Segueix amunt pel carrer del Forn on antigament hi havia el forn de pa de Cal Bou, que després veuràs. Observaràs que alguns habitatges incorporen una rajola on es llegeix ‘Gefe‘, ‘Capitán‘ i ‘Subno‘ (subalterno).
És un —mal— record de quan al segle XIX els vilatans havien de donar sostre i manutenció als soldats que constantment passaven per allà. Les rajoles identificaven les cases on s’hostatjaven els oficials de més rang. La tropa es repartia en altres indrets, causant no pocs problemes als residents.
4. Protecció divina
I així arribaràs a la plaça de Sant Sebastià on pots aturar-te un mica. En aquest espai elevat se situava l’església de Sant Sebastià. Explica la llegenda que un dia van trobar una talla d’aquest màrtir a l’habitació d’un hostal. Considerat un fet miraculós, la població l’invocà perquè protegís la vila contra la pesta bubònica. Com a agraïment, es comprometeren a dedicar-li la festa major d’hivern, el vint de gener.
A més, el 1508 s’edificà una gran església dedicada al protector. L’edifici va patir grans destrosses amb el pas de les tropes franceses, les guerres carlines i amb la Guerra Civil, que li va donar l’estocada final.
L’església restà molts anys enrunada, fins que el 1952 s’urbanitzà la plaça i s’erigí el monument que veus al mig. L’estructura fou projectada per Cèsar Martinell qui aprofità les columnes de l’antiga església i el que quedava de la malmesa escultura del patró. Més que una devoció religiosa, aquest monument recorda les diverses guerres que ha patit la vila.
5. Plantant arbres
Al mur del fons veuràs diversos plafons ceràmics que commemoren la Festa de l’Arbre Fruiter, promoguda el 1904 pel tenor Francesc Viñas. Sobre aquesta peculiar celebració que diversos municipis es disputen haver estat els primers, he parlat extensament en un altre article.
Unes altres rajoles recorden que la Verge del Rosari fou proclamada alcaldessa honorària perpètua, un càrrec no exempt de polèmica fins i tot el dia d’avui, del qual també he parlat anteriorment.
6. Les tres Cases de la Vila
A l’esquerra d’aquests plafons ceràmics hi ha un edifici acabat amb un frontó triangular. Es va edificar el 1858 al solar del desaparegut hospital per tal de ser l’Ajuntament. Trenta anys després s’aixecava al davant un habitatge senyorial que el 1944 seria cedit per ser la seu definitiva de les dependències municipals. Però abans de tot això el primer Consistori havia estat en un altre edifici.
Per aquesta raó ara pots baixar uns metres per l’històric carrer de les Joies, que deu el seu nom precisament a la Casa de les Joies. El perquè d’aquest nom no l’he trobat enlloc. Es guardaven aquí els objectes de valor durant les nombroses guerres? No ho sé.
En aquest restauradíssim edifici s’allotjà el 1709 el primer Ajuntament. En ser un lloc clau, es convertí en l’objectiu de totes les guerres i disturbis, convertint-se finalment en un cafè, sala de ball i farmàcia.
7. Un dels primers carrers
Mentre vas baixant per l’empedrat carrer de les Joies, veuràs interessants edificis de diverses èpoques que han sobreviscut a totes les conteses bèl·liques. Aquest vial es trobava dins les muralles medievals i havia estat l’antic carrer Major.
Per exemple, Can Carner és un gran casal del segle XIV que fins no fa tant havia estat l’antic convent de les germanes Josefines. A la porta hi ha una imatge del Sagrat Cor, un símbol amb molta història al darrere, que també fou utilitzat amb finalitats polítiques.
8. Recinte comercial i devocional
D’aquesta manera arribaràs a la Plaça Major on també cal que t’aturis per descobrir algunes de les 18 històries de Moià. Et trobes a la part més antiga de la vila, formada al voltant de l’església. Al segle XII se celebrava el mercat en aquest espai, privilegi concedit pel comte Ramon Berenguer IV i que demostra que Moià ja tenia certa importància.
Cent anys després, la senyora de la vila, que es deia Sibil·la, concedí permís per construir les voltes on s’aixoplugaven alguns dels comerços. Al damunt s’edificà l’habitatge conegut actualment com Cal Plàcid.
Observa al lateral de les arcades un petit plafó ceràmic que reprodueix el principi de l’Himne de l’Arbre Fruiter, escrit expressament per Joan Maragall per la Festa de l’Arbre, amb música d’Enric Morera. El mateix poema ja l’has vist a la plaça de Sant Sebastià.
Al seu costat para atenció a l’habitatge que fa cantonada amb el carrer de Sant Antoni. Està completament recobert d’esgrafiats executats el 1990 amb motius relacionats amb el blat i el pa. Hi ha la signatura de l’artista, però no he estat capaç de saber qui és.
La façana que dona a la plaça Major explica la sembra i la sega i la del carrer de Sant Antoni presenta tot el procés des de la farina fins a la cocció del pa. Dedueixo que aquí s’ubicava un forn, però no he trobat cap informació.
9. El notari traductor
En una cantonada veuràs Can Bussanya amb la façana esgrafiada i un llarg balcó de pedra al primer pis. Aquí va viure una extensa nissaga de notaris que s’extingí a principis del segle XX, ja que el darrer matrimoni no va tenir descendència. Ramon Bussanya —o Busaña— fou notari a Moià fins al 1820.
També es dedicà a la política, per la qual cosa hagué d’exiliar-se a Londres amb l’arribada de Ferran VII. En aquella ciutat va coincidir amb l’escriptor Josep Melcior Prat, amb qui redactà part de la traducció al català de la Bíblia. Mort el monarca, en Ramon tornà per ser procurador a Corts el 1836.
I ho deixem aquí per no cansar. Al proper article pots continuar descobrint aquestes 18 històries de Moià. No te’l perdis!
INFORMACIÓ PRÀCTICA
Itinerari: veure el mapa
Saber més
- Francesc Viñas i Dordal: wikiwand.com
- Rafael Casanovas: enciclopedia.cat
- La Volta: patrimonicultural.diba.cat
- Escut de Moià: rondaller.cat
- Rajoles de militars: Ajuntament de Moià
- Festes de Sant Sebastià: festes.org
- Monument a Sant Sebastià: monuments.iec.cat
- Església de Sant Sebastià: facebook.com/ajuntamentmoia
- Mare de Déu del Rosari: rondaller.cat
- Pregària de l’Arbre: rondaller.cat
- Antiga Casa de la Vila: patrimonicultural.diba.cat
- Nou Ajuntament: invarquit.cultura.gencat.cat
- Can Carner: patrimonicultural.diba.cat
- Carrer de les Joies: invarquit.cultura.gencat.cat
- Casa de les Joies: wikiwand.com
- Can Bussanya: patrimonicultural.diba.cat
- Ramon Bussanya: librorum.piscolabis.cat – enciclopedia.cat
- Cal Plàcid: joandalmaujuscafresa.blogspot.com
En compliment del deure d'informar-te de les circumstàncies i condicions del tractament de les teves dades i dels drets que t'assisteixen, t’informo del següent: