L’edifici de les Bodegas Vinival d’Alboraia a l’Horta Nord de València.
Poc o molt, però penso jo que els anys seixanta i setanta tothom qui creava anava fumat. Perquè si no, no es poden entendre algunes obres clarament sorgides en un moment de deliri, en un ambient ple de fum, regat d’alcohol i escoltant Janis Joplin o Jimmy Hendrix.
El municipi d’Alboraia segurament et resultarà familiar per l’orxata i el conreu de la xufa. De ben segur que mai se t’acudiria pensar en un vi d’Alboraia. Molt menys imaginar que aquí hi hagi un important negoci vinícola, oi?
Arqueologia industrial
Situat en un polígon industrial vora el mar, que té els dies comptats, destaca una construcció que en una primera ullada tant pot ser una església, una macrodiscoteca o uns sils per emmagatzemar gra.
Res de tot això. És el que resta dempeus del grandiós complex de Bodegas Vinival, una empresa dedicada a l’exportació de vins.
En aquest cas elaborava diversos productes a partir de la mescla de licors procedents d’altres bodegues. L’edifici que resta en peu és on s’emmagatzemava i conservava el vi.
Així va començar
El 1969 Juan Antonio Mompó Ochoa, juntament amb dos socis més igualment dedicats al negoci del vi, va fundar aquest negoci.
La idea era unificar diverses empreses de manera que cada una disposés d’un espai modern i eficient on emmagatzemar i embotellar els seus propis productes.
De fet, es pretenia fins i tot crear un abaixador del tren que passa a pocs metres, per tal de facilitar el transport, fet que no es dugué mai a terme.
Diverses fusions i adquisicions posteriors del negoci van motivar el 2004 el desmantellament i trasllat de les instal·lacions. De fet, encara es pot veure l’empremta circular dels bidons que hi havia a l’exterior.
Els autors
El descomunal edifici destinat a bodega, va ser projectat el 1971 pels arquitectes Juan Antonio Hoyos Viejobueno i Luis Gay Llácer.
Actualment, Hoyos està especialitzat en patologies d’edificis. D’ell només he trobat que en aquella època també va ser l’autor de la reforma de la facultat de Filologia de la Universitat de València.
Gay Llácer qui pel que sembla, també es va dedicar a solucionar problemes tècnics en edificis declarats en ruïna, va realitzar la restauració del Jardí Botànic de la mateixa universitat (1987) i un oblidable edifici bancari a Madrid (1988). Tan sols he pogut esbrinar que el 1974 era cap d’Estudis Urbans a València, però poc més.
La construcció de l’edifici de les Bodegas Vininal es dugué a terme quatre el 1975 en uns terrenys que havien estat camps de conreu, situats a la vora de la platja de la Patacona.
Una complexa xarxa de canonades i bombes permetien l’emplenat i dosificació entre els dipòsits metàl·lics de diverses capacitats que encara hi ha a l’interior.
De fet l’edifici es va aixecar amb els dipòsits ja instal·lats, motiu pel qual no van poder ser desmantelats.
La peculiar estructura està formada per trenta semicilindres totalment recoberts de maó vist, cadascun amb un òcul que permetia la ventilació del local. En general, l’aspecte exterior és com el d’una immensa fortalesa.
Tot i que des del carrer no es pot veure, al sostre hi ha un seguit de claraboies que donen llum natural a les instal·lacions.
A l’exterior encara es poden veure les passarel·les que permetien carregar el líquid als camions que transportaven la càrrega fins al port de València.
Un futur incert
El 2007 es començà a parlar de reconvertir l’edifici de les Bodegas Vinival en un centre cultural. Setze anys després, l’indret presenta un aspecte deplorable a causa de l’accés incontrolat i a actes de vandalisme.
Mentrestant, una imparable allau de nous edificis d’estiueig va amenaçant aquest búnquer arquitectònic del qual ningú sap què fer amb ell.
INFORMACIÓ PRÀCTICA
Situació: avda. Vicent Blaco Ibáñez, 44. Alboraia
Saber més
- Estudio constructivo de Bodegas Vinival, per M. Molina
👌 Sorprenent!! 👌
🎄 BON NADAL 🎄
Sí, l’edifici és com una desbarrada 😀
També et desitjo unes bones festes i moltes fotos per fer!