Aquarel·la amb una vista del peiró d'Almàssera.

Aixopluc diví

La creu coberta d’Almàssera (Horta Nord).

T’has preguntat mai com es va traçar l’actual xarxa de carreteres?

Doncs bé, moltes vies per on circulem ja es troben documentades al segle III. Els romans, organitzats com eren, tenien prop trenta-quatre rutes que unien les principals ciutats de la península. Algun d’aquests camins aprofitava traçats encara més antics, oberts pels grecs al segle VI a.n.e., com la Via Heràclia, que potser et sona més pel nom romà de Via Augusta.

Després de la caiguda de l’imperi romà es va fer algun intent per mantenir-les, però no va ser fins al segle XVIII quan va sorgir la necessitat de disposar d’una bona xarxa viària. El 1926 s’aprovava la creació d’un seguit d’itineraris adaptats als automòbils, connectant les principals poblacions. Això sí, tret d’alguna excepció, sempre tenint la capital com a centre radial.

Creu de terme o peiró que marcava els límitis de la ciutat de València.
El peiró.

Carretera històrica

Com he comentat, una d’aquestes vies segueix el traçat de l’antiga Via Augusta que unia Barcelona i Cadis, després rebatejada amb el poc glamurós nom de N-340.

Aquest important camí entra a la ciutat de València per la Porta dels Serrans. Però abans de fer-ho, es converteix en un carrer que té més noms que un diccionari: camí de Morvedre, carrer de Sagunt, camí reial de Barcelona i algun altre més. Cadascú l’anomena com li sembla i resulta complicat situar-lo al mapa si, com jo, no ets de la zona.

Doncs bé, en un punt d’aquesta carretera, entre Almàssera i Tavernes Blanques, ens aturem i, desafiant el dens trànsit, ens plantem al bell mig d’una rotonda on, sota d’una teulada, hi ha la creu coberta d’Almàssera.

Aquarel·la amb una vista del peiró d'Almàssera.

El peiró

Temps era temps que el terme de València s’estenia fins més enllà del barranc del Carraixet. Tot sigui dit, això suposava una considerable recaptació municipal. Per tal de marcar els límits geogràfics -i, per tant, de contribució- de la ciutat, al segle XIV el Consell municipal va fer col·locar unes creus, que en terres valencianes denominen peiró.

A més, per aixoplugar-les, a algunes d’aquestes creus s’afegiren unes teulades, motiu pel qual es coneixen popularment com a creus cobertes. Pel que sembla, la creu doberta d’Almàssera és la més antiga de les que delimitaven la ciutat i va ser aixecada durant el regnat de Pere II el Cerimoniós.

El Consell medieval valencià era un òrgan que es preocupava d’un munt d’assumptes. Des del proveïment de queviures, fins al control dels oficis, la defensa de la ciutat, la sanitat, la cultura, obres públiques, finances i déu sap quantes coses més.

Creu coberta d'Almàssera. Detall de dos panells de socarrats.
Escut i Santa Apol·lònia.

Fer i refer

D’estil gòtic, la creu coberta d’Almàssera les ha passat de tots colors. Tot i això, prou bé que ens ha arribat.

Per exemple, un segle més tard de ser aixecada, la fusta del sostre s’havia deteriorat tant que va ser necessari refer la teulada. Però posteriorment han estat necessàries noves obres de consolidació. Després de les destrosses de la Guerra Civil, es va reconstruir la creu i les escultures, s’afegiren uns graons a la creu i se sobrealçà la teulada.

Un costat de la creu mostra Crist i l’altre la Verge Maria. Al capitell s’hi representen escenes relacionades amb Maria: l’anunciació, el naixement, l’arribada dels reis mags i l’assumpció al cel. Aquesta darrera és ben curiosa, ja que mostra un núvol amb uns peus. A la columna hi ha quatre personatges religiosos, sota dels quals apareix l’escut de València.

Creu coberta d'Almàssera. Escultura de personatges religiosos.
Religiosos al peu de la creu.

Motius variats

Cal trencar-se les cervicals per contemplar l’interior de la teulada, decorada amb socarrats. Amb una mica de bona vista, es poden distingir diversos escuts heràldics corresponents a antigues famílies nobles de la zona, personatges bíblics, sants i escuts gremials.

El socarrat és una peça de fang cuit decorat amb figures de tons negres, vermellosos o marrons sobre fons blanc. Pel seu baix cost, s’utilitzava en comptes de la fusta, per cobrir els sostres. És un tipus de ceràmica característic de Paterna, tot i que també s’ha realitzat en altres indrets.

La poca o fins i tot inexistent cocció d’aquesta mena de peces, les fa molt vulnerables si es troben a l’exterior o bé per la presència d’humitats. Els socarrats de la creu coberta d’Almàssera van ser fets per Jaume de Scals i Aracil. Nascut a Xixona el 1913, aquest prestigiós escultor i ceramista va adquirir gran renom a València després de la Guerra Civil.

Molt interessat en la ceràmica valenciana medieval es convertí a més, en restaurador de nombroses peces que custodiava l’Ajuntament de València, duent a terme un inventari de la col·lecció de ceràmica. S’especialitzà en l’execució de socarrats, així com panells ceràmics d’estil neogòtic que es van fer molt populars entre les classes benestants i les institucions valencianes.

Creu coberta d'Almàssera. Detall de dos panells de socarrats.
Els socarrats d’en Jaume.

La victòria

Una tradició assegura que aquesta creu s’alçà per commemorar la victòria de Jaume I durant la batalla del Carraixet, també coneguda com del Puig. Per aquesta raó es coneixia com a Creu de la Victòria. La contesa tingué lloc el 1237. Mig cert, mig llegenda, s’explica que les tropes sarraïnes, molt superiors a les cristianes, van recular precipitadament després que les tropes de Jaume I preguessin a Santa Maria. 

Pel que narren les cròniques, sant Jordi en persona, muntat dalt d’un cavall blanc, els barrà el pas. Molts enemics van caure al barranc del Carraixet, fins i tot sense haver estat ferits. Un any després es recuperava la ciutat de València.

Creu coberta d'Almàssera. Detall del capitell.
Amb els peus als núvols.

INFORMACIÓ PRÀCTICA

Situació: ctra. de Barcelona, cantonada avda. Blasco Ibàñez. Almàssera

Saber més

Què veure a prop