Amb les mans al fang

El Museu Municipal de Ceràmica de Paterna (Horta Oest).

Per començar, jo crec —opinió meva personal— que quan Jaume I va conquerir al segle XIII els territoris ocupats pels musulmans, s’adonà que es trobava davant d’una cultura que en molts aspectes era superior a la que ell defensava.

Naturalment, ell no ho podia admetre, però sí que considerà la manera de no esborrar totalment tant de saber. Com si no, s’explica que, per exemple, afavorís els musulmans ceramistes enfront dels jueus i cristians?

És així com durant prop de tres segles, la ceràmica de la ciutat de Paterna, va passar majorment per mans de terrissaires àrabs. I és aquest llegat el que ara pots contemplar al singular Museu Municipal de Ceràmica de Paterna.

Aquarel·la amb una vista de la plaça del Poble i l'edifici del museu.
La plaça del Poble.

Els primers terrissaires

Allà pels temps dels carquinyolis, és a dir, fa més de set mil anys, els habitants del neolític van realitzar les primeres peces de fang que després coïen al foc. Era tan sols qüestió de temps que la tècnica s’escampés arreu, amb més o menys perfecció.

A partir del segle VIII al món islàmic es crea una producció pròpia que ràpidament passaria a la península Ibèrica durant l’estada musulmana. Passats cinc-cents anys, Jaume I cristianitzava el territori, però permetia només als musulmans de Paterna l’ús dels seus forns. Tanmateix, a partir del segle XIV, ja es comencen a trobar cristians que treballen la terrissa.

Museu Municipal de Ceràmica de Paterna. Socarrat amb la imatge d'un genet.
Genet calvalcant.

Ubicats en dos barris separats, però que disposaven d’aigua i argila, les terrisseries d’aquesta població van produir peces que, encara ara, causen admiració. La qualitat i varietat era tan gran que aquesta ceràmica fou exportada als països del Mediterrani fins a Venècia.

Fins que la veïna Manises es va posar les piles i eclipsà la ceràmica de Paterna. Però oblida ara aquest fet i entra al Museu Municipal de Ceràmica de Paterna, lloc imprescindible per conèixer aquest meravellós i fràgil patrimoni.

Museu Municipal de Ceràmica de Paterna. Socarrat amb la imatge d'una cabra.
Les banyes del cérvol.

La història feta de fang

Com he comentat en un article anterior, l’edifici situat a la plaça del Poble data de final segle XIX i era on s’ubicava l’Ajuntament. Quan es va quedar petit, el consistori anà a un altre lloc. Inaugurat el 1980, el museu estava inicialment instal·lat a la torre de defensa. Després es traslladà a un altre indret i finalment, l’any 2000, ocupà aquest edifici.

Només entrar, observa el bonic arrimador ceràmic del vestíbul i el paviment que combina rajoles llises amb unes petites rajoles quadrades de ceràmica amb diversos motius que en castellà anomenen olambrilles i en valencià olambretes i segons com, també taquets.

Hi ha qui diu que aquesta paraula —olambrilla— pot derivar d’Alhambra —la de Granada— on, segons sembla s’utilitzaren per primera vegada. Unes altres fonts creuen que en realitat els perses ja feia segles que n’estaven cansats d’usar-les.

Detall de les olambrilles del paviment de l'edifici.
Motius variats per terra.

Segles de patrimoni

A continuació, et trobaràs amb un espai obert amb una balconada interior, al voltant del qual s’articulen les sales del museu. És impossible descriure les diverses col·leccions que s’exhibeixen i que abasten una cronologia de més de sis segles. Moltes d’aquestes peces foren descobertes arran d’una excavació a principis del segle XX.

Així doncs, només parlaré d’unes poques, en detriment de la resta que, espero i desitjo, no les passis de llarg quan visitis el Museu Municipal de Ceràmica de Paterna. I no et deixis enganyar per l’aire casolà que sembla respirar tot. Un dels grans atractius dels museus locals és precisament, que mostren obres meravelloses d’una forma honesta, senzilla i sense cap artificiositat.

En primer lloc, a la planta baixa s’exhibeixen les troballes efectuades a la vila romana del municipi. Monedes, figures de metall i peces de ceràmica de quan aquests verals havien estat ocupats pels romans entre el segle I a.n.e fins al VII.

Recipient de terra cuita amb relleus, de l'època romana.
Relleus ancestrals.

Sostres decorats

A la primera planta, al voltant de la galeria destaca el que per mi és el plat fort del museu: els socarrats. El nom prové del color enfosquit a causa de la cocció. Tot i que s’han documentat en altres indrets, es considera que són uns elements propis d’aquesta població.

Es tracta de peces rectangulars i gruixudes, decorades amb escenes molt variades. Animals, vegetals, éssers fabulosos, heràldica i figures humanes —especialment femenines— sorprenen per la seva senzillesa i força visual. De vegades, eren representacions simbòliques, màgiques i també religioses. Tot ben barrejat.

Museu Municipal de Ceràmica de Paterna. Socarrat amb la imatge d'un gos.
Gos feliç.

Aquests elements, realitzats sovint amb una única cocció i pintats en fred, foren utilitzats entre els segles XIV i XVI. Tenien la doble finalitat d’aïllar tèrmicament els sostres i embellir els embigats. Era una solució econòmica als cars cassetons de fusta. Però molt abans s’usaven als cementiris musulmans per tancar les tombes.

Les imatges es feien amb un traç gruixut, generalment amb color negre i vermell sobre fons blanc, ja que s’havien de veure a una considerable alçada. El problema és que, si hi havia humitats, es degradaven ràpidament.

Museu Municipal de Ceràmica de Paterna. Detall de dos socarrats.
Éssers inquietants.

Mostrari ceràmic

A la resta de sales descobriràs magnífiques peces d’ús quotidià decorades amb motius geomètrics, com vaixelles, gerres, gibrells, copes i molt més. Per la qualitat que tenen, cal destacar la ceràmica blava i la daurada, així com la verda i morada —pel manganès— que és la més antiga i que durant l’edat mitjana gaudí de gran importància a Paterna.

Para atenció al cànter de núvia. Aquesta delicada peça remet a una tradició molt comuna a diversos indrets peninsulars. Quan es feia públic el compromís d’una parella, l’home el regalava a la núvia, la qual el conservava amb la resta de l’aixovar. Era una manera de dir “aquesta noia és meva” i ella el mostrava orgullosa col·locant-lo a la porta de casa seva.

Detall d'un cànter de núvia una peça tradicional durant el compromís de la parella.
Cànter de núvia.

Hi ha molt més per veure al Museu de Ceràmica de Paterna, però alguna cosa t’he de deixar a tu per descobrir, oi?

INFORMACIÓ PRÀCTICA

Situació: plaça del Poble, 2. Paterna

Saber més

Què veure a prop

2 comentaris

Deixa una resposta

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Afegeix una imatge si vols (només JPG)

En compliment del deure d'informar-te de les circumstàncies i condicions del tractament de les teves dades i dels drets que t'assisteixen, t’informo del següent:

  • Responsable del tractament: Alfons Martín Cornella.
  • Finalitat del tractament de les teves dades: moderar els comentaris per evitar el correu brossa i/o informar-te dels nous comentaris d'aquesta entrada de Rondaller.cat.
  • Conservació de les dades: les dades es conserven el temps estrictament necessari per a la relació i el que és exigible legalment, sent destruïdes posteriorment mitjançant processos segurs.
  • Legitimació per al tractament: consentiment explícit a l'acceptar les condicions d'ús del formulari d'alta al butlletí.
  • Destinataris de les teves dades personals: no es preveuen cessions de dades excepte en aquells casos que existeixi una obligació legal. No hi ha previsió de transferències de dades internacionals.
  • Els teus drets: pots revocar el consentiment i exercir els teus drets a accedir, rectificar, oposar-te, limitar, portar i suprimir dades escrivint a Alfons Martín Cornella, a l'avinguda de Lluís Companys, 27-37, escala 3, 4rt 1a, 08340 Vilassar de Mar, Barcelona, a més d'acudir a l'autoritat de control competent (AEPD).

També et pot interessar