Panoràmica. Agell. Cabrera de Mar. Maresme

Grans descobertes al camp petit

Sota la vigilància del castell de Sant Vicenç -que ara es diu de Burriac- es van formar petits assentaments, com el d’Agell, actualment al municipi de Cabrera de Mar -Maresme-. Segons el gran Coromines, el mot Agell prové del diminutiu llatí agellus, que vol dir camp petit.

L’excursió d’avui ens descobrirà aquest veïnat rural, que ha sabut mantenir-se una mica al marge de l’especulació.

Pins. Bosc. Agell. Cabrera de Mar. Maresme

Aturem el vehicle en un revolt del camí d’Agell, uns metres abans de trobar el carrer del Corredor. Pugem un tram asfaltat fins a arribar a la porta del cementiri.

Realitzat a finals del segle XIX amb un estil neoclàssic, el recinte es troba en un indret envoltat de natura que li dóna un aire bucòlic. L’interior conserva alguns interessants panteons, un d’ells realitzat per Bassegoda i Amigó, prolífic arquitecte i autor, juntament amb els seus fills, de molts altres panteons.

Cabrera de Mar

Davant mateix tenim l’ermita barroca de Sant Sebastià. Es va construir al segle XVI arran d’un brot de pesta.

Sebastià va ser un militar de les tropes romanes, allà pel segle III. Quan els altres cristians eren perseguits, ell feia el que podia per evitar-los patiments. En descobrir-lo, el lligaren a un tronc i els arquers li van clavar un munt de sagetes.

Però no va morir. Quan s’hagué recuperat va anar davant l’emperador per criticar-lo. Aquesta vegada els arquers van apuntar millor. Després de mort va ser famós per salvar Roma de la pesta i aviat es convertí en el sant més venerat durant les epidèmies.

Cabrera de Mar

Continuem uns metres i voregem el cementiri pel darrere, fins a trobar un camí de terra que travessa una clariana. En entrar al bosc, es converteix en un corriol que comença a pujar. Ànim! Són només 250 metres de pujada sota l’ombra dels pins. Trobareu diversos trencalls, però tots us duran al mateix lloc.

Passareu a la vora d’una urbanització i arribareu a una cruïlla senyalitzada. Des d’aquí es veu el castell de Burriac.

Agell. Cabrera de Mar. Maresme

Aquesta fortalesa de defensa va ser aixecada al segle X damunt un poblat ibèric. El que ara es pot veure són les restes de la reforma feta al segle XV.

Castell de BurriacPanoràmica. Cabrera de Mar. Maresme

Aturem el vehicle en un revolt del camí d’Agell, uns metres abans de trobar el carrer del Corredor. Pugem un tram asfaltat fins a arribar a la porta del cementiri.

Realitzat a finals del segle XIX amb un estil neoclàssic, el recinte es troba en un indret envoltat de natura que li dóna un aire bucòlic. L’interior conserva alguns interessants panteons, un d’ells realitzat per Bassegoda i Amigó, prolífic arquitecte i autor, juntament amb els seus fills, de molts altres panteons.

Panoràmica. Agell. Cabrera de Mar. Maresme

Uns 600 metres més avall tenim l’opció de seguir un tram sota el bosc per un caminet a la nostra dreta i que, després d’uns metres, ens torna a deixar al camí principal.

A mà esquerra sobresurt un campanar i unes parets enrunades. L’edifici, conegut popularment com a capella de Sant Vicenç, va ser construït a principis del segle XX, però no és cap temple. Es tracta de les antigues cotxeres de la Torre Amatller que ara veurem.

Torre Amatller. Agell. Cabrera de Mar. Maresme

Aquest impressionant i ben conservat edifici noucentista té tota una història al darrere. La finca era on estiuejava la filla del fabricant de xocolata Antoni Amatller. Coses d’una fosca etapa de la història del país, el 1943 la casa es convertí en una escola on les monges acollien nenes orfes de la guerra. Anys més tard, la Generalitat la convertí en alberg de joventut.

Torre Amatller. Agell. Cabrera de Mar. Maresme. Esgrafiat

Podeu imaginar que la Casa Amatller del Passeig de Gràcia de Barcelona era la residència oficial de la família. Observació: en català s’hauria d’esciure Ametller, però he respectat la grafia utilitzada al cognom original.

El camí es converteix en carrer asfaltat i ens trobem amb la capella de Santa Helenadel segle XVI. La façana de la capella de Sant Sebastià que hem vist al principi presenta una gran similitud amb aquesta.

Per cert, sembla que està admés escriure Elena, però he trobat qui recomana que aquest nom porti hac al davant.

Ermita. Capella. Santa Helena. Santa Elena. Agell. Cabrera de Mar. Maresme

Amb hac o sense, Helena va néixer al segle III on ara es troba Turquia. El seu marit, qui era cèsar, la va repudià, però el seu fill Constantí va esdevenir emperador de Roma i ella va tenir un gran poder. Es convertí al cristianisme i no va parar de fer prospeccions fins a trobar la creu on Crist va ser clavat.

No obstant això, una llegenda explicada per Joan Amades afirma que aquesta santa va néixer a Cabrera de Mar i va tenir una penosa vida, plena de turments en què li van tallar els braços i la llengua.

A pocs metres, un gran portal dóna pas a un antic mas, ara convertit en restaurant. Es tracta de Cals Frares, documentada al segle XIII, quan encara era una casa de pagès.

Cals Frares. Agell. Cabrera de Mar. Maresme

Quatre segles més tard, hi visqueren uns monjos benedictins -d’aquí ve el nom de la finca-, fins que la desamortització de béns eclesiàstics els va fer tocar el dos i passar a ser propietat de la família Amatller, que l’utilitzaren com a masoveria de la torre que hem vist a pocs metres.

Cals Frares. Agell. Cabrera de Mar. Maresme

Uns metres més avall tombem a l’esquerra fins a un caminet que comença just davant de Can Puig un altre interessant mas on s’explica que hi havia una habitació que la reina Isabel II utilitzava per trobar-se amb els seus amants.

El camí passa entre horts que pertanyen a Can Puig. Degut al fort desnivell es van haver de construir parets, algunes de considerable alçada, per formar terrasses aptes pel cultiu. Potser són aquests els remots orígens del mot Agell.

I així arribem on hem deixat el vehicle.

INFORMACIÓ PRÀCTICA

Itinerari: veure el mapa amb les indicacions

Saber més:

Què veure a prop: