Les rajoles d’assegurances d’incendis a València.
Des que diuen que Neró va cremar Roma, moltes ciutats al llarg de la història s’han vist engolides per les flames. Londres, Chicago, San Francisco, Tòquio o Lisboa són només alguns cèlebres exemples.
A més, durant segles els habitatges es construïren amb bigues de fusta. Si a més, afegim el fet que per escalfar-se i cuinar cremessin llenya, entendreu que fàcilment es calava foc.
Així doncs, era tan normal que un edifici fos reduït a cendres, que allà pel segle XVII, alemanys i francesos van crear els primers cossos de bombers i també les assegurances contra incendis.
Qui paga el servei?
Altrament, amb la de guerres que hi havia per aquí, vam haver d’esperar fins al segle XIX per gaudir d’aquests beneficis. Quan hi havia un incendi, la principal dificultat es trobava en el pagament de les despeses generades per les tasques d’extinció. Generalment s’havien de fer càrrec els afectats.
Per aquest motiu, es constituïren societats d’assegurances mútues contra incendi. Cada societat gestionava el seu propi cos de bombers. A més a més, per identificar els edificis que estaven assegurats, es col·locaven plaques al portal.
Per acabar, sembla que no era infreqüent que, davant d’un gran incendi on hi havia habitatges assegurats per diferents companyies, les diverses brigades de bombers es barallessin per accedir als ‘seus’ edificis, mentre les flames consumien l’immoble.
Així doncs, veient que aquest sistema no xutava, les brigades s’unificaren sota la tutela dels ajuntaments. A València, que tenien la mà trencada amb la ceràmica, van crear diversos models de rajoles d’assegurances d’incendis, que generalment mostraven un edifici en plena ‘cremà’. Altres, en canvi, tan sols incorporaven alguna versió de l’escut de València.
Evolució
Més endavant a la placa només s’hi escriuria la paraula ‘Asegurada’ i res més. Economia de mitjans que en diuen. Però ara són considerades peces de col·leccionista.
Finalment, suposo que arran la industrialització del segle XIX, es produiren peces metàl·liques esmaltades. Tanmateix, devien ser poques, ja que seguidament optaren per fer-les sense esmaltar. O potser és que el color s’ha perdut amb el temps. Més producció, més rapidesa i més economia. Aquí et poso alguns exemples:
INFORMACIÓ PRÀCTICA
Saber més
- 10 incendis que van fer història: sapiens.cat
- La azulejería del siglo XIX: avec.com
- Historia del bombero: iutbvale.blogspot.com.es
- ¿Qué historia hay…: blog.segurostv.es
- Els orígens dels cossos de bombers: interior.gencat.cat
- Les plaques d’assegurances a Madrid
En compliment del deure d'informar-te de les circumstàncies i condicions del tractament de les teves dades i dels drets que t'assisteixen, t’informo del següent: