Amb una petita brasa, es crema una casa

Amb una petita brasa, es crema una casa

Les rajoles d’assegurances d’incendis a València.

Des que diuen que Neró va cremar Roma, moltes ciutats al llarg de la història s’han vist engolides per les flames. Londres, Chicago, San Francisco, Tòquio o Lisboa són només alguns cèlebres exemples.

Rajoles d'assegurances d'incendis
Museu Nacional de Ceràmica de València.

Durant segles els habitatges es construïren amb bigues de fusta. Si a més, afegim el fet que per escalfar-se i cuinar cremessin llenya, entendreu que fàcilment es calava foc.

Era tan normal que un edifici fos reduït a cendres, que allà pel segle XVII, alemanys i francesos van crear els primers cossos de bombers i també les assegurances contra incendis.

placa Seguros Mutuos contra incendios, Rajoles d'assegurances d'incendis
Carrer Corona, 13. València.

Amb la de guerres que hi havia per aquí, vam haver d’esperar fins al segle XIX per gaudir d’aquests beneficis.

Quan hi havia un incendi, la principal dificultat es trobava en el pagament de les despeses generades per les tasques d’extinció. Generalment s’havien de fer càrrec els afectats.

Rajoles d'assegurances d'incendis
Museu Nacional de Ceràmica de València.

Per aquest motiu es constituïren societats d’assegurances mútues contra incendi. Cada societat gestionava el seu propi cos de bombers. Per a identificar els edificis que estaven assegurats, es col·locaven plaques al portal.

Rajoles d'assegurances d'incendis
Esquerra: Escoles Carrasquer, 2. Sueca – Dreta: pl. S. Joan de Ribera. Burjassot.

Sembla que no era infreqüent que, davant d’un gran incendi on hi havia habitatges assegurats per diferents companyies, les diverses brigades de bombers es barallessin per accedir als ‘seus’ edificis, mentre les flames consumien l’immoble.

València, Rajoles d'assegurances d'incendis
Doctor Peset Cervera, 3. València.

Així doncs, veient que aquest sistema no xutava, les brigades s’unificaren sota la tutela dels ajuntaments.

A València, que tenien la mà trencada amb la ceràmica, van crear diversos models de rajoles d’assegurances d’incendis, que invariablement mostraven un edifici en plena ‘cremà’.

Rajoles d'assegurances d'incendis
Museu Nacional de Ceràmica de València.

Evolució

Més endavant a la placa només s’hi escriuria la paraula ‘Asegurada’ i res més. Economia de mitjans que en diuen. Però ara són considerades peces de col·leccionista.

Suposo que amb la industrialització del segle XIX, es produiren peces metàl·liques esmaltades. A Catalunya van optar finalment per fer-les només metàl·liques. Més producció, més rapidesa i més economia.

placa, assegurança incendis, la catalana,
Figueres (Alt Empordà)

INFORMACIÓ PRÀCTICA

Saber més

Articles sobre València i rodalia