En un article anterior vam veure algunes mostres del nivell i la varietat que, sense sortir de la ciutat, té la ceràmica de València sovint coneguda amb el genèric de rajola de València. Aquesta és una ciutat que no te l’acabes.
De manera que, si t’agrada la ceràmica, tens molt per descobrir. Penso que moltes persones que hi viuen potser ja no s’adonen de les meravelles que hi ha a la vista de qui les vulgui contemplar. Aquí hi van unes quantes que et recomano visitar.
El planter del rei
Per començar aquest itinerari per la ceràmica de València, arriba’t fins als Jardins del Real, també coneguts com a Jardins de Vivers. El primer nom li ve de quan en aquesta enorme finca s’ubicava el Palau del Real, una vil·la de descans manada edificar per un rei musulmà al segle XI. Més tard s’hi estarien els monarques de la Corona d’Aragó
Des del segle XVI els magnífics jardins foren utilitzats com a vivers d’arbres fruiters destinats a embellir el Palau d’Aranjuez. Al segle XIX el palau fou enderrocat durant l’ocupació napoleònica. Posteriorment, els jardins passaren a ser propietat municipal.
Tot i que hi ha diversos accessos, el principal es localitza en un xamfrà. Cal entrar per descobrir un banc i unes jardineres totalment recobertes de diversos tipus de rajoles, majorment de color blau. Probablement, penso jo, aquesta portalada es dugué a terme cap al 1928, quan es tancà el perímetre del parc amb una reixa de ferro provinent d’un altre parc.
Olles de ferro
A continuació, ens endinsem una mica més al centre històric, concretament al carrer dels Drets, per veure més ceràmica de València. Aquí trobem la històrica “Tienda de las Ollas de Hierro“, que passa per ser la més antiga de la ciutat.
Pel que sembla, a Holanda inventaren les olles de ferro cap al segle XVII. Un segle més tard, un anglés copià el sistema de fabricació i patentà l’invent. Fins que un exiliat de Marsella portà un carregament a València i l’emmagatzemà en una merceria. Tan gran fou l’èxit de vendes d’aquest recipient, que el 1793 li canviaren el nom al negoci.
No obstant això, la botiga ven de tot: ciris, imatges religioses, complements d’indumentària valenciana, figuretes de pessebre, merceria i bijuteria. Curiosament, em sembla que ara ja no venen olles. A la façana hi ha la reproducció d’un antic anunci, magistralment elaborat en ceràmica. L’obra va ser feta el 2011 per Tubat, un prestigiós taller de ceràmica ubicat a Manises. Com a mostra, només dir que van restaurar l’espaterrant Sala de Mosaics de l’Estació del Nord de València.
Art en femení
Ben a prop, a la plaça de l’Ajuntament, s’aixeca un altre edifici ben peculiar. Projectat el 1931 per Joaquín Rieta Síster, és una interessant mostra d’arquitectura art-déco. Nascut a València el 1897, Rieta és considerat un dels grans arquitectes del segle XX d’aquesta ciutat. La seva obra trasllueix més aviat el racionalisme, on la geometria és sempre present.
La construcció es coneix com a Edifici Gil. El nom prové dels empresaris tèxtils Miguel Gil Pérez i Miguel Gil Adán, pare i fill respectivament. En aquest bloc hi tenien un comerç de camises, sastreria, modisteria i gèneres de punt.
La façana presenta una rica decoració en ceràmica. És obra de Dionísia Masdeu Agraz, escultora i ceramista nascuda a Pina de Ebro (Saragossa) el 1902. Després d’estudiar en diversos centres de Saragossa i Madrid, es traslladà a València on establí el seu taller.
Castissisme bancari
El següent exemple el tens a prop del límit d’on acaba la Ciutat Vella i comença l’Eixample. Estratègicament situat en una important cantonada, l’edifici del Banc de València -actualment pertany a una altra entitat bancària- no és ben bé com el projectà el 1927 l’arquitecte Francisco Almenar Quinzá. Quan aquest morí, la responsabilitat del projecte caigué en Javier Goerlich Lleó, arquitecte municipal que deixà una bona estesa d’edificis en aquesta ciutat.
Aturat a causa de la Guerra Civil, quan es reprengueren les obres, els empresaris responsables van preferir un estil més clàssic, monumental i amb elements regionalistes de la cultura local. La recarregada decoració castissista a base de pedra, maó i, no cal dir-ho, ceràmica, es fa més evident al xamfrà. Probablement, va ser la part més admirada quan l’edifici s’inaugurà el 1942.
Barroc vegetal
Seguidament, ens n’anem a l’avinguda de José Peris i Valero, important polític, periodista i advocat nascut a València el 1821. Arribà a diputat a Corts i va ser alcalde d’aquesta ciutat. En aquest carrer hi ha dues destacades mostres de ceràmica de València. La primera és en un edifici construït el 1970.
Amb aquest estil abarrocat tan arrelat per aquests verals, un fris a cada banda del xamfrà ocupa l’alçada dels vuit pisos. Els motius vegetals verds sobre fons groc recorden molt el d’un altre bloc que vaig comentar a l’anterior article.
L’espai entre les finestres també s’enrajolà. Altrament, desconec si era part del projecte o bé es tracta d’una fumada del darrer moment. Tanmateix, trobo que el tipus de rajola de color blau -més adient per a una cuina-, no té res a veure amb els elegants motius de les cantonades.
El treball com a ideal
Per acabar, al costat mateix, hi ha un altre edifici, també del 1970, però amb un atractiu mosaic a la banda del carrer del Penyagolosa. Aquest nom fa esment a la muntanya més alta de Castelló -1.813 metres-. Hi ha qui diu que el mot deriva de ‘penya colossal‘ i altres del llatí ‘pinna lucosa‘, és a dir, muntanya boscosa.
Ocupant els vuit pisos, el mosaic està dividit en tres parts. La inferior i la superior són de menor grandària i representen respectivament el mar i el cel. El mosaic central mostra una triple escena amb una dona collint taronges, una altra abraçant un infant i un home que treu la barca del mar, carregada de peixos. Tot molt didàctic.
Finalment, aquesta notable obra porta la signatura de José Sabina, de qui només he trobat que el seu nom complet era José Sabina Parra, pintor nascut a València el 1904.
I fins aquí aquest breu itinerari per descobrir una mica de la ceràmica de València. Si t’has quedat amb ganes de més, et recomano llegir la tercera part.
INFORMACIÓ PRÀCTICA
Itinerari: veure el mapa
Saber més
- Banc de València: elconfidencial.com – wikiwand.com
- La arquitectura de Joaquín Rieta Síster. El Edificio Gil, per A. Núñez
- Joaquín Rieta: wikiwand.com
- Dionisia Masdeu: dbe.rah.es
- José Peris y Valero: 150valencianos.lasprovincias.es
- Tubat: tubatceramica.wordpress.com
- Tienda de las Ollas de Hierro: floreal-indumentaria.blogspot.com – valenciabonita.es
- Jardins del Real: jdiezarnal.com
- La tanca de ferro dels jardins: actualitatvalenciana.com
En compliment del deure d'informar-te de les circumstàncies i condicions del tractament de les teves dades i dels drets que t'assisteixen, t’informo del següent: