El castell de Castellet i la Gornal.
Vint-i-cinc segles enrere no hi havia autopistes asfaltades nii amb peatge, però ja apuntaven maneres. Els ibers —i més concretament, els cessetans—, que per negociar feien el que fos necessari, van freqüentar un camí que els duia a les diverses colònies gregues situades a l’est peninsular. El camí rep el nom de Via Heraclea, en record del mític viatge d’Hèrcules des del sud fins a Itàlia.

Vigilar l’enemic
En primer lloc, els romans, escombrant cap a casa, aprofitaren la major part del traçat d’aquest camí i li van posar el nom de Via Augusta, en honor a l’emperador August. Nosaltres, que som més pràctics l’hem batejat amb el futurístic nom d’AP-7. Per tal de defensar aquesta via, es construïren fortaleses com el castell de Castellet i la Gornal. De totes maneres, el que ens ha arribat ara té poc o res a veure amb l’edificació ibera o romana.

Cirurgia neogòtica
L’edifici, una excel·lent talaia per veure si algú venia amb ganes de gresca, ha passat per més mans que una moneda i cada nou propietari afegia o modificava el que li semblava. Però el darrer amo es va lluir de debò.
Quan el castell ja no calia per defensar res, s’adequà per fer-lo més confortable als inquilins, fins que al segle XIX restà abandonat i es convertí en una romàntica ruïna. Però el 1923 l’adquirí el senyor Josep i que el Senyor ens agafi confessats.
Els escrits només comenten que en Josep de Peray i March feu una fantasiosa restauració en estil gòtic. No és el primer cas, ja que tenim altres castells que també han passat per la cirurgia neogòtica. Per exemple, tens el de Castelldefels, el de Jaumar —a Cabrera— o el de Vila-seca.

Don José
Als primers anys del segle XX era tal la passió pel gòtic, que pocs edificis es van deslliurar del bisturí. A Barcelona tenim el Barri Gòtic, un bucòlic entramat de carrerons i edificis en un idíl·lic estil medieval de principi segle XX que poc té a veure amb la realitat històrica.
Però, qui era el senyor Peray? En primer lloc, Don José de Peray —tal com li deien—, era un advocat, membre de la Junta del Col·legi d’Advocats de Barcelona. També treballà a l’Arxiu Diocesà de Barcelona i fou membre de la Comissió de Monuments de Barcelona. Va escriure, entre altres, un monogràfic dedicat al monestir de Sant Cugat del Vallès.
Perdona’m, però és que em deixava un detallet sense importància. Pensa que tot això passava en temps de la dictadura de Primo de Rivera. Peray va ser cap de llista del partit Unión Patriótica, fundat pel mateix dictador. Quan arribà la segona —i més llarga— dictadura, Don José va obtenir diversos càrrecs importants, entre ells a la Junta de Museus de Barcelona.

Comulgar amb el poder
Però encara hi ha més, ja que també fou membre del Capítol de l’orde del Sant Sepulcre, entitat honorífica dedicada a obres de caritat. Dins el catolicisme, un capítol és una assemblea periòdica per prendre decisions o tenir pràctiques pietoses. Veure i ser vist.
En resum, va ser un personatge de dretes que donà suport a totes dues dictadures. Curiosament, a Sant Cugat del Vallès hi ha un carrer dedicat a aquest senyor. Sabran realment qui va ser?
Actualment, el castell ha esdevingut seu de la Fundació Abertis així com del Centro Internacional para las Reservas de la Biosfera Mediterráneas que es troba sota el paraigües de la UNESCO.

INFORMACIÓ PRÀCTICA
Situació: veure el mapa
Saber més
- El castell: artmedieval.net
- Via Augusta: wikiwand.com
- La Via Heraklea, per J. Blánquez
- Via Heraclea: wikiwand.com
- Josep de Peray i March: wikiwand.com
- Orde del Sant Sepulcre de Jerusalem: wikiwand.com
- El meu pare i el seu món, per E. Jardí i C. Soler (pàg. 35)
En compliment del deure d'informar-te de les circumstàncies i condicions del tractament de les teves dades i dels drets que t'assisteixen, t’informo del següent: