El roc de les esquelles de Solsona.
Diu un mite nòrdic que un gegant molt forçut aconseguí la beguda màgica que atorgava el do de la poesia a qui la prenia. L’amagà a l’interior d’una muntanya on la custodiava la filla del seu germà. Per tal d’obtenir el beuratge, el gran déu Odín treballà un estiu en una granja propera. En acabar, li demanà tastar la beguda i el granger obrí un forat a la muntanya per anar-la a cercar. Odín es convertí en serp i s’esmunyí pel forat. A continuació ensarronà la noia que custodiava la poció, se la begué tota, es convertí en àliga i fugí.
Màgia pètria
Hi ha moltes altres llegendes i tradicions arreu del món que pretenen explicar l’origen de les pedres amb un forat, però aquesta m’ha semblat prou interessant. Es diu que des d’aleshores, les pedres foradades posseeixen un munt de propietats. Però per saber-ne la raó cal retrocedir fins als temps de les puces, quan les coves, amb la seva foscor impenetrable, eren els llocs triats per practicar rituals màgics. Hi ha qui diu que representen l’úter matern i per això són un bon lloc per invocar la mare terra.
De la mateixa manera, les pedres foradades recorden aquella vagina primordial d’on sorgí la vida. Era normal passar-hi una corda i lligar-la al coll com una mena d’amulet. En alguns llocs, les pedres més grans es col·loquen damunt les xemeneies com a símbol protector. És a dir, són un bon talismà que manté a qui les posseeix, lluny de fets negatius, malalties, encanteris i mals esperits.
La capella de la Margarida
Temps era temps, en un recòndit paratge muntanyós pertanyent al municipi de Lladurs (el Solsonès), es bastí una senzilla capella. Documentada al segle X, es coneix com a Santa Margarida del Soler. Tot i que el santoral disposa de cinc personatges amb aquest nom, probablement es venerava Margarida d’Antioquia (actual Turquia). La llegendària història diu que quan tenia quinze anys, estava pasturant les ovelles i passà per allà un alt càrrec romà que quedà seduït per la jove i li proposà matrimoni. La noia li digué que nanai i que era cristiana, però ell va pensar que ja la faria canviar d’opinió. No fou així i, resumint, li van fer passar per un munt de turments fins que li tallaren el coll i problema resolt. És invocada per les dones que estan de part.
Encastada al mur exterior de l’absis hi havia una gran llosa amb obertures amb forma de ferradura i algunes creus incises. La peça sembla que procedia d’un edifici anterior al del segle X. A aquest inèdit i curiós element, la gent li atribuí virtuts protectores en els parts així com de les malalties del bestiar, probablement perquè santa Margarida era pastora. S’explica que en cada un dels forats es col·locava l’esquella de l’animal malalt, demanant a la santa per la seva curació.
Pedra protectora
Conegut com a roc de les esquelles de Solsona, es troba actualment encastat al mur d’un edifici d’habitatges del barri de Sant Serapi d’aquesta ciutat. I com és que tan extraordinari element ha vingut a espetegar aquí? Doncs bé, aquest edifici és conegut, entre altres noms, com a ca la Margarida Estasia, ja que és una de les diverses persones que hi ha viscut.
La Margarida provenia de Timoneda, un indret isolat del municipi de Lladurs, molt i molt proper a la capella de Santa Margarida del Soler. Oh, vaja, quina casualitat! Doncs no és cap casualitat, perquè la Margarida, quan vingué a viure a Solsona, s’endugué el roc de les esquelles amb ella i el plantà a la paret de casa seva.
Al mateix mur, però separada uns metres, hi ha una altra pedra aïllada, també amb la forma de ferradura. He llegit en algun lloc que, mentre ambdues pedres formaven part de l’església, les cavitats no traspassaven la roca. És a dir, que no estaven foradades completament. I jo em pregunto, i si resulta que el primer ús d’aquestes peces res tenia a veure amb màgia, supersticions o cultes? Potser eren simplement per mesurar el gra, el vi o l’oli? Potser les creus es van afegir posteriorment. Deixo a l’aire aquesta hipòtesi de collita pròpia per si alguna persona s’il·lumina i esbrina l’ús que realment va tenir.
INFORMACIÓ PRÀCTICA
Situació: travessia de Sant Josep de Calassanç, 1. Solsona
Saber més
- Odin: wikiwand.com
- La piedra bruja: astures.es
- Santa Margarida del Soler: lladurs.cat – elromanic.wordpress.com
- Cases del barri de Sant Serapi: vellasolsona.org
- Margarida d’Antioquia: wikiwand.com
En compliment del deure d'informar-te de les circumstàncies i condicions del tractament de les teves dades i dels drets que t'assisteixen, t’informo del següent: