Segon itinerari per Rubí (Vallès Occidental).
Al primer itinerari hem vist què va passar amb l’arribada del ferrocarril. Però ara, tal com fan a moltes pel·lícules, veurem la preqüela, que també promet ser interessant.
Per cert, de tant en tant mira a terra i observa la vorera que trepitges. Sovint veuràs un disseny que, de moment, només trobaràs aquí i que precisament es diu ‘panot Rubí’. Ignoro si respon a algun símbol d’aquesta ciutat.
El centre religiós
En primer lloc, ens situem a la plaça del Doctor Guardiet. Josep Guardiet i Pujol va ser un sacerdot nascut a Manlleu el 1879. Va ser rector de diverses parròquies, la darrera de les quals va ser a Rubí. Va ser afusellat el 1936 i actualment és venerat com a màrtir i beat.
En aquesta plaça, que ha patit més remodelacions que una casa de barrets, destaca l’església de Sant Pere. No obstant això, aquest lloc ja estava habitat en temps dels romans. De l’antic temple preromànic del segle X en resta un petit finestral i alguna pedra del campanar.
Les diverses reformes, saquejos i ampliacions posteriors li han donat l’aspecte actual, com el campanar, que data del segle XV. Els merlets que el coronen són dels anys noranta del segle XX.
En una profunda remodelació a finals del segle XIX s’afegí la cúpula. Malgrat que la majoria de fonts consultades -copiades unes de les altres-, assenyalen que l’arquitecte d’aquest projecte va ser Antoni Casademunt -de qui no he trobat informació-, molt em temo que va ser Adrià Casademunt. Suposo que la confusió és causada per la mala transcripció d’algun ‘copy-paste‘.
Nascut el 1857, Adrià Casademunt i Vidal era fill d’un altre eminent arquitecte. A ell es deuen els projectes de construcció i remodelació d’un bon grapat d’esglésies i convents, especialment a Barcelona.
El centre social
D’aquí anem a la plaça de Catalunya on, en el moment d’escriure això, l’edifici del Casino està en plena remodelació. El 1885 es creava una entitat amb l’objectiu de gaudir i proporcionar distracció a la vila. Quaranta-tres anys després, és a dir el 1928, s’encarregava a Ramon Puig i Gairalt la remodelació del ‘Casino Espanyol’, on tenien lloc representacions teatrals, balls, cinema i concerts.
Puig i Gairalt va ser un visionari arquitecte municipal de l’Hospitalet de Llobregat, que va començar raspallant el modernisme i acabà amb el que podríem incloure dins l’art-déco.
Com a curiositat, durant la dècada dels vuitanta del segle XX, es va fer famós un grup de pop nascut a Rubí amb el nom ‘Rubi y los Casinos’, que va tenir un èxit tant fulgurant com curt.
El centre d’estiueig
Continuem aquest segon itinerari per Rubí pel costerut carrer de la Creu. Pujant les escales arribem al carrer de Xile, al final del qual hi ha la plaça d’Estanislau Figueras, nom del primer president de la Primera República (1873). La zona al voltant d’aquesta plaça es coneix com a la Plana de Can Bertran, nom d’una antiga masia.
A principis del segle XX l’indret es va anar poblant de cases senyorials, majorment d’estiueig, dins un projecte d’urbanització conegut com a ciutat-jardí, molt popular en aquella època.
Les mansions que veuràs per aquí són realment excepcionals. Per exemple, la Torre Teixidor, amb un gran porxo amb balconada, pertanyia a un industrial barceloní. La seva esposa mai va voler anar-hi a viure perquè la trobava massa gran.
Més mansions
Al carrer Xile destaca la Torre Ezpeleta, actualment convertida en Ateneu. Va ser projectada el 1912 per Francesc Rovira i Riba i és la primera torre erigida en aquest indret. És coneguda també com a Torre Riba, perquè era on estiuejava Climent Riba, un pagès que emigrà a Xile on va fer fortuna comerciant amb adobs.
Rovira era un polifacètic personatge nascut a Rubí el 1872 que va ser secretari del Casino, president d’un cor, regidor republicà de l’Ajuntament, president del Centre Democràtic Republicà i responsable dels bombers voluntaris. També tenia una empresa de construcció que tant et feia els habitatges unifamiliars coneguts com a “Cases Barates”, que et construïa aquesta meravella.
No obstant això, sembla que el projecte d’aquesta torre podria correspondre a la mà de Lluís Muncunill, de qui ja he parlat al primer itinerari. La família riojana Ezpeleta va adquirir la torre el 1957.
Poc menys que espectacular resulta també l’eclèctica Torre Gaju, un altre indià que es va fer ric a ultramar. Així mateix es coneix com a Torre Marbà, pel seu actual propietari. No parlaré de l’arquitecte, Eduard Cortina, perquè no he trobat ni així d’informació.
El centre administratiu
Deixem enrere aquest oasi i, baixant pel carrer Sant Josep, tombem pel carrer del Doctor Robert per anar a veure l’Ajuntament.
L’edifici, construït el 1845, havia estat un habitatge particular. Els anys vint del segle passat va ser profundament reformat en estil neoclàssic per l’arquitecte Lluís Muncunill segons unes fonts i per Ramon Puig i Gairalt, segons les altres. El pati de la casa va passar a ser la plaça que hi ha al davant.
L’abarrocat coronament incorpora el rellotge i l’escut amb les claus, símbol de Sant Pere patró de la ciutat i les quatre barres -pals, heràldicament parlant- que recorden quan el municipi va estar sota la jurisdicció reial.
Cases unifamiliars
A partir d’aquest punt, el carrer passa a tenir voreres més amples amb arbres i rep el nom de passeig de Pau Claris.
El 1875 té lloc un projecte d’eixample de la vila que es materialitza en aquest llarg carrer.
Malgrat algunes construccions modernes, aquest tram conserva l’aire unitari de senzilles cases de planta baixa o amb un pis, que daten de principis del segle XX.
Observa la del número trenta-sis, amb una mansarda de pissarra que li dóna un aire afrancesat.
Si alguna té el portal obert, dóna discretament una ullada a l’entrada per veure el paviment enrajolat.
Un edifici, diverses indústries
Continuem el segon itinerari per Rubí i baixem pel carrer dedicat a l’actriu de teatre Margarida Xirgu i Subirà. Nascuda a Molins de Rei el 1888, obtingué un gran èxit representant les obres de García Lorca.
Tombem pel carrer del Doctor Gimbernat. Antoni Gimbernat i Arbós va néixer a Cambrils el 1734 i se’l recorda especialment per la seva descripció de l’anatomia inguinal i la tècnica de reparació de l’hèrnia femoral.
Girem a la dreta pel carrer de Cadmo. Així a seques, Cadmo va ser un heroi de la mitologia grega, fundador de la ciutat de Tebes i mític inventor de l’alfabet.
El 1836 Narcís Menard i Vall, un industrial gironí d’ascendència francesa va muntar en aquest carrer una fàbrica de filatura de seda.
Popularment conegut com a Escardívol, l’edifici industrial de can Pich Aguilera que tens al davant va ser aixecat el 1923 completament amb maó vist. Va ser projectat per Lluís Muncunill, de qui ja hem vist altres construccions.
Temps després va acollir una fàbrica per rentar i triar la llana i llavors l’indret es coneixia com La Pelleria. Posteriorment s’hi produïen aprestos, tints i acabats i durant la Guerra Civil s’hi fabricà munició.
Però la gran rierada del 1962 va escombrar una de les naus i el barri que s’havia creat al seu voltant. Anem a veure què va passar.
La gran onada
El 1962 no plovia ni tenint Sant Pere com a advocat. Aquell vint-i-cinc de setembre s’obriren les portes del cel que va deixar anar tota l’aigua de cop, especialment sobre el Vallès. Rius i rieres es desbordaren i s’endugueren tot el que van trobar pel davant. Però si aquesta catàstrofe ha passat a la història, és degut especialment a les destrosses causades al seu pas per Rubí.
La fàbrica que acabem de veure estava construïda en un meandre de la riera, de manera que una de les naus va fer de dic de contenció. Fins que l’aigua el va trencar bruscament. L’onada provocada va arrasar els barris marginals construïts vora la riera en un temps de molta immigració i poca qualitat de construcció.
En total, prop de set-centes persones van perdre la vida, unes dues-centes només a Rubí. L’any següent es va refer el pont de La Pelleria i es col·locà un monòlit amb forma de creu realitzat per Josep Maria Subirachs.
Nascut a Barcelona el 1927, Subirachs va ser escultor, pintor i crític d’art entre altres. D’entre la seva nombrosa i avantguardista obra, segurament et sonarà el monument a Macià a la plaça de Catalunya de Barcelona i, no cal dir-ho, la façana de la Passió del temple de la Sagrada Família.
Barri industrial
Seguim amb aquest segon itinerari per Rubí i creuem el pont, entrant així al barri conegut com La Plana del Castell. Els seus orígens es remunten a l’any 1860, quan la marquesa de Moià, propietària del castell, va obtenir permís per urbanitzar aquesta zona.
Aquí s’instal·laren importants empreses, com el Vapor Nou dels germans Ribas -els de les escoles que hem vist a la primera part- i altres igualment vinculades al món tèxtil.
Als terrenys de la desapareguda masia de Can Claverí va obrir la nova fàbrica Pich Aguilera, després que la riada destrossés l’antiga. És on es produïa el famós teixit de boatiné, que a la dècada dels seixanta va fer furor entre les mestresses de casa.
La desproporcionada plaça que hi ha al barri correspon a l’espai que ocupava la fàbrica d’electrodomèstics AEG.
Domini feudal
I així, en aquest segon itinerari per Rubí, arribem fins al castell que, tot i que no correspon al primer -i desaparegut- castell, és una peça clau per entendre la història de Rubí des del segle XIII.
Situat dalt d’un tossal, l’edifici ha allotjat molts propietaris, entre senyors feudals, vescomtes i famílies nobles. Cada un realitzava transformacions i ampliacions, de manera que actualment es fa difícil entendre com havia estat.
En un principi formava part de les possessions cedides pel poderós vescomte de Cardona. No obstant això, alguns terrenys del municipi pertanyien a la catedral de Barcelona. Com veus, tota terra tenia un propietari. A mitjans del segle XV, el senyoriu feudal va desaparèixer i els residents només eren els propietaris del castell i de les seves terres.
Amb el pas del temps es va reconvertir en un mas, però la restauració més polèmica va tenir lloc durant els anys vuitanta del segle passat, quan ja pertanyia a l’Ajuntament.
A la vora del castell hi hagué una indústria química que durant molts anys va contaminar l’aire i tots els aqüífers. Actualment els voltants de l’històric edifici s’han dignificat, convertint-los en una gran zona verda. El 2012 s’hi plantà un arborètum i també es creà un gran amfiteatre, on els acolorits bancs de ciment de diverses mides prenen un valor fins i tot escultòric, que realça el castell.
Regar els camps
Aquí finalitza el segon itinerari per Rubí, però si et ve de gust passejar una mica, et pots acostar fins al pont de Can Claverí, a uns cinc-cents metres d’aquí.
Al segle XVIII, l’increment de l’activitat agrícola va fer necessari portar aigua des dels torrents propers. Així doncs, s’obrí un nou curs que desviava l’aigua fins a aquesta zona. Per salvar el desnivell es construí aquest aqüeducte que a la vegada té un pas per a vianants. Anys més tard, l’aigua corrent s’utilitzava com a força motriu per la petita central elèctrica de la fàbrica Pich Aguilera.
INFORMACIÓ PRÀCTICA
Itinerari: veure el mapa
Saber més
- Catàleg i pla especial de protecció del patrimoni… de Rubí
- Doctor Guardiet: bisbatdeterrassa.org – historiaygrupomuseorubi.blogspot.com
- Església de Sant Pere: rubi.cat – santpere.arxiprestatderubi.org
- Adrià Casademunt i Vidal, per A. Antariño, N. García, M. Jiménez i S. Salas
- Ramon Puig i Gairalt: celh.cat
- Casino: rubi.cat
- Rubi y los Casinos: wikiwand.com
- Torre Ezpeleta: ateneurubi.rubidigital.cat
- Francesc Rovira: Els casinos republicans, per F. Batalla
- Plana de Can Bertran: diariderubi.com
- Torre Gaju: patrimonicultural.diba.cat – rubi.cat
- Ajuntament: invarquit.cultura.gencat.cat
- Cadmo: wikiwand.com
- L’Escardívol: patrimonicultural.diba.cat
- La fàbrica: historiaygrupomuseorubi.blogspot.com
- 100 familias que cambiaron el mundo, per J. Tàpies, E. San Roman i A. Gil
- La rierada: wikiwand.com
- Subirachs: subirachs.cat
- Monument a les víctimes de la rierada: monuments.iec.cat
- Fàbriques: historiaygrupomuseorubi.blogspot.com
- Can Claverí: diariderubi.com
- El castell: patrimonicultural.diba.cat – historiaygrupomuseorubi.blogspot.com – totrubi.cat
- Parc del Castell: arquitectes.cat
- Pont de Can Claverí: patrimonicultural.diba.cat
En compliment del deure d'informar-te de les circumstàncies i condicions del tractament de les teves dades i dels drets que t'assisteixen, t’informo del següent: